MÚSICA
Comarques Gironines 19/10/2017

Una història dels 50 Anys de la Cantada

Un llibre fa memòria de les tradicionals havaneres de Calella de Palafrugell

Gerard Bagué
2 min
Imatge de la Cantada del 2012, quan se’n va celebrar el 45è aniversari.

GironaNingú es podia imaginar que una modesta cantada d’havaneres que va començar fa 50 anys en un racó de la platja d’en Calau, a Calella de Palafrugell, s’arribaria a convertir en un fenomen sociocultural que serveix per definir la identitat dels catalans. Aquell grup d’entusiastes de les antigues cançons dels mariners només volia que tothom pogués escoltar-les i no caiguessin en l’oblit. Per entendre tot el que ha germinat des d’aquella modesta llavor cal llegir el llibre I com aquestes, mil. Cinquanta anys de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, escrit pels periodistes Lluís Poch i Enric Serra, editat per l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell.

Són més de 200 pàgines profusament il·lustrades en què es repassa l’origen de l’havanera i totes les vicissituds de la Cantada, amb les veus que hi han passat i tota mena de curiositats i anècdotes relacionades amb l’esdeveniment. Sobre la Cantada, el conseller de Cultura, Lluís Puig, explica al llibre: “Posa en relleu el valor i la qualitat d’un dels nostres patrimonis musicals més preuats”. I afegeix que “l’havanera, en la seva singularitat, és l’expressió d’un poble”.

Lluís Poch i Enric Serra expliquen el perquè del títol: “És la frase que pronuncien amb orgull els cantaires quan, avançada la vetllada, s’adonen que han cantat un munt de peces que són només gotes d’aigua d’un oceà infinit de cançons, pel qual navegaran una vegada i una altra sense arribar mai a l’horitzó: «I com aquestes, mil!»”

L’inici de la llegenda

Els autors no han volgut començar a traçar la història de l’esdeveniment a partir del 2 de setembre del 1967, data de la primera Cantada, sinó que han volgut retre homenatge als cantaires llegendaris que van preservar aquest important patrimoni cultural: Joan Baca, Joan Pericot, Francesc Alsius, Frederic Martí, Ernest Morató i Frederic Sirés. Eren els dipositaris d’un món que s’extingia. El llibre destaca també el paper cabdal de les entitats, l’Ajuntament, els mitjans de comunicació (amb l’impuls, el 2003, de la retransmissió en directe per TV3) i el públic, que no ha fallat mai a una cita que suposa el començament oficiós de l’estiu.

Les havaneres també han tingut un gran nombre d’actes paral·lels i artistes convidats com Lucrecia, Sílvia Pérez Cruz, Nina i Marina Rossell. L’obra repassa els altres escenaris de l’havanera a Palafrugell, amb locals carismàtics com La Vella Lola, Es Niu, Jazmín, Ca la Raquel, Can Batlle i Les Voltes. En l’apartat Els altaveus, el llibre ret homenatge als mitjans de comunicació que han explicat o han retransmès la Cantada. I no hi falta l’explicació del ritual que suposen dues cançons que no hi poden faltar mai, El meu avi i La bella Lola, així com del cremat que acompanya obligatòriament aquestes cançons de taverna.

stats