Comarques Gironines 19/06/2017

Un informe d'Hisenda vincula la gestió de l’aigua a Girona amb el 3%

El document revela que Agissa hauria expropiat diners públics des del 1975 gràcies a una "veritable enginyeria comptable"

Maria Garcia
3 min
Al mig, l'advocada Montserrat Vinyets amb els regidors cupaires Laia Pèlach i Lluc Salellas, durant la roda de premsa

GironaLa CUP - Crida per Girona ha fet públic un informe de l’Agència Tributària que vincula Agissa -la societat publicoprivada que gestiona les aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter- amb empreses investigades pel cas sobre el presumpte finançament il·legal de CDC. Concretament, el nexe d’unió són unes factures entre la companyia d’aigües i ARM Publicitat i Concerts Studio, que també apareixen al sumari del 3%. Però això no és tot. El document que ha fet públic la CUP revela que la part privada d’Agissa, Girona SA, ha estat expropiant diners públics des del 1975 gràcies a una “veritable enginyeria comptable” segons l’advocada dels cupaires, Montserrat Vinyets.

Girona SA gestionava en solitari les aigües de la capital gironina entre el 1975 i el 1992, quan es va crear la societat mixta Agissa, de la qual els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter tenen el 20%. Segons Vinyets, l’informe d’Hisenda demostra que “com a mínim, des del 1998, els beneficis de la companyia s’han revertit en la part privada”, com a conseqüència d’una situació que l’Agència Tributària qualifica d’“arbitrària, injusta i irracional”. I és que la part privada era la que decidia quin marge brut de beneficis li pertocava. L’advocada ha denunciat que es va fer amb el consentiment dels diferents equips que han governat al llarg dels anys. “És una situació totalment fraudulenta que va començar en ple franquisme i que s’ha mantingut en el temps al llarg de tots els governs de Girona, Salt i Sarrià” fins a l’actualitat.

El document d’Hisenda també afirma que Agissa no va dipositar els comptes anuals fins al 2009, i a partir de llavors els números que han presentat són “opacs” i “inflats”, i afirma que els beneficis reals són molt més elevats que els presentats. I posa d’exemples despeses derivades de l’activitat que en realitat no ho són. “Hi apareixen pernils, lots de Nadal, estades en hotels de luxe, compra de joies…” ha indicat Vinyets, que ha detallat que dels 22 proveïdors que té Girona SA, “només un està relacionat amb el negoci de les aigües”. Precisament és aquesta l'única despesa que segons l’advocada es podria deduir -d’uns 18.000 €- mentre que els ingressos oscil·len entre els 1,5 i els 1,8 milions d’euros. “És una organització amb alts coneixements mercantils, financers i econòmics que va posar en marxa una estructura comptable fraudulenta per estafar diners utilitzant l’àmbit de l’aigua”, ha conclòs Vinyets.

L'informe de l'Agència Tributària és ara en mans de la fiscalia, que haurà de decidir si el torna al jutjat del Vendrell -que és qui el va encarregar- o si l'adjunta a la causa que es tramita a Girona.

Per la seva banda, la CUP ha demanat a l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que s’aparti de la gestió a l’actual conseller delegat d’Agissa, Xavier Ballell, que també està investigat juntament amb el seu antecessor, Josep Piferrer.

Sota sospita també a Blanes

La CUP també ha informat que hi ha una altra querella contra l'exconseller delegat, Narcís Piferrer, en aquest cas per la gestió de l’aigua a Blanes. I és que al municipi selvatà Girona SA també forma part d’Aigües de Blanes, però en aquest cas, la majoria de la companyia està en mans de l’Ajuntament (51%). És per aquesta raó que el jutjat de Blanes també ha citat a declarar el 27 de juliol els dos exalcaldes de la vila Josep Marigó (PSC) i Josep Trias (CiU), a més de l’interventor, Francisco Lucio.

stats