La majoria dels catalans, disposats a pagar per anar a buscar bolets

GironaLa possible implantació d’una llicència per anar a buscar bolets a tot el territori català continua sobre la taula però de moment està aparcada tot i la demanda dels propietaris forestals a l’administració. Fonts del departament d’Agricultura diuen que la complexitat legal en dificulta l’elaboració i per ara només continua vigent l’obligatorietat de tenir un permís per als boscos del Paratge Natural de Poblet, on ja serà el cinquè any que s’aplica. Però aquesta aturada no sembla que hagi de ser definitiva.

“Crec que s’acabarà fent però costarà, perquè la política forestal és la ventafocs”, opina Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya (CFC), l’entitat que aplega més propietaris forestals de Catalunya, amb 1.400 socis, que representen prop del 40% dels que estan actius. “Si 35 anys enrere haguessin dit a la gent de les Medes que s’havien de regular les immersions s’haurien posat les mans al cap, i en canvi avui ningú no ho discuteix”, afegeix Rovira.

Jordi Rius, vicepresident de la Societat Catalana de Micologia, opina que “a la curta o a la llarga, la llicència s’implantarà, i sembla raonable que sigui així”. “De la mateixa manera que per anar a caçar o a pescar cal tenir-ne una, per als bolets també caldrà. Potser l’administració té por que la mesura tingui uns costos polítics i també sembla que està costant trobar un punt de consens”, assenyala Rius.

Diferències entre boletaires

En aquest debat, recentment s’ha fet públic un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), un consorci públic format pel Consell Comarcal del Solsonès, la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Generalitat, segons el qual un 77% dels catalans acceptarien un mecanisme de pagament sempre que els beneficis es reinvertissin en els boscos. L’estudi, publicat a la revista Small-scale Forestry, recull l’opinió de recol·lectors, propietaris forestals i societat en general, i conclou que en tots els sectors hi ha una bona acollida a la regulació.

L’anàlisi dibuixa diferents escenaris. Els recol·lectors es diferenciarien segons el seu objectiu -consum propi o comercial- i segons la seva procedència -locals o no locals-. Les modalitats de pagament també inclourien diverses opcions de pagament: segons el pes dels bolets recol·lectats, la temporada o el dia. Les dues primeres opcions són les més ben acceptades.

Segons Irina Prokofieva, investigadora principal de l’article, “el marc legal ja permet l’establiment de pagaments per a la recol·lecció de bolets, però els propietaris no s’atreveixen a regular per por de la venjança o la falta de capacitat per interactuar amb els recol·lectors, per exemple, per controlar o sancionar”. Elena Górriz Mifsud, coautora de l’article, afegeix que “l’estudi dóna tranquil·litat als propietaris forestals”. “Això pot facilitar que s’organitzin per controlar la recollida als seus boscos, i adaptar-la més tard a l’eventual aprovació d’una normativa específica”, diu Górriz. “La llei diu que tots els fruits d’un bosc són propietat del propietari del bosc. I els bolets, evidentment, ho són. Que sempre hi hagi hagut màniga ampla no vol dir que la situació hagi de ser sempre així”, afirma Rius.

Precedents en la regulació

Davant d’aquesta situació, les autores de l’estudi proposen crear “una normativa que identifiqui explícitament diferents alternatives per als propietaris privats, com acotar o no acotar, que s’estableixin diferents mecanismes de control i es fixin les responsabilitats de tots els implicats, inclosos els intermediaris”. L’estudi assenyala que ja existeixen normatives d’aquest tipus a Itàlia des dels anys 90, i més recentment a l’Aragó.

“Entenc que ningú estigui content de pagar per una cosa que ara és de franc però anar a buscar bolets té un cost per a la natura i crec que els diners que es recaptessin haurien de revertir en la mateixa natura”, opina Rius. “En altres llocs de l’Estat amb molta menys tradició boletaire que Catalunya, les administracions fa temps que cobren, perquè han vist que en poden treure un rendiment econòmic”, argumenta Rius, que reconeix que en aquells territoris, la gran majoria dels boscos són comunals, cosa que en facilita el cobrament, “mentre que a Catalunya el 80% de la superfície forestal està en mans privades”. A Catalunya, la recol·lecció de bolets és una pràctica que mobilitza fins a un 23% de la població.

“Nosaltres també pensem que hi hauria d’haver una llicència que regulés l’activitat lúdica i recreativa, que és el que fa la gran majoria de la gent que va a buscar bolets, que tingués un cost simbòlic de caràcter educatiu i que el que es recaptés anés exclusivament a un fons forestal que revertís en els boscos”, diu Rovira, del CFC. “Però també hi hauria d’haver una llicència professional per als que van a bosc a buscar bolets per vendre’ls a particulars i restaurants i que posen un producte a la cadena alimentària. En aquest cas, si mai passés res, no hi ha cap traçabilitat”, afegeix.

El Ripollès també vol regulació

El Consell Comarcal del Ripollès també espera que s’implanti una llicència genèrica per a tot el territori i que després cada comarca hi pugui afegir la seva especificitat. “La Generalitat ha de crear una llicència per a tot el territori a un preu reduït i obligatòria. I que cada comarca posi les seves particularitats, perquè hi ha moltes diferències entre elles”, defensa Enric Gràcia, conseller de Medi Ambient al Consell Comarcal del Ripollès. “Per a nosaltres el tema no està aturat. Estem parlant amb els 18 municipis de la comarca, amb els propietaris forestals i amb els ramaders. Al Ripollès, a la vall de Camprodon, els boscos solen ser comunals, i a la vall de Ribes, particulars, però es tracta que els propietaris, siguin el que siguin, rebin la part que els correspon”, explica.

Segons Gràcia, que també és alcalde de Planoles, al Ripollès voldrien que aquesta llicència estigués en vigor la tardor de l’any vinent. “Que es cobri una taxa fixa i que sigui el consell comarcal qui en gestioni el cobrament”, diu. “Per la tardor vinent em penso que és molt esperar, i més ara que el tema està encallat”, opina Rius.

La Vall d’Aran també obliga a disposar d’una autorització que és de franc per als visitants que hi pernocten i que també poden aconseguir els residents i propietaris de segones residències.