GironaSegons explica la llegenda, les sirenes s’amaguen en un palau sota les illes Medes, en un lloc remot i laberíntic, entre coralls i peixos gegantins. És un palau com no se n’ha vist mai cap en terra ferma: tot de vidre, sumptuós, amb un munt de passadissos i estances d’insòlita bellesa. La nit de Sant Joan algunes sirenes abandonen el palau per encaterinar els homes amb els seus cants i els seus cossos lascius, de manera que molts embogeixen o acaben convertits en roques, com els Fadrins Encantats del cap Norfeu. D’altres sirenes, en canvi, neden fins a les platges properes per complir un càstig: han de comptar tots els grans de sorra, del primer a l’últim, per haver posat en perill la vida dels pescadors amb les onades i remolins que provoquen els seus jocs sota l’aigua. De fet, l’únic que els pot lliurar d’aquest càstig tan sever és un pescador que les atrapi amb una xarxa i les retorni al seu amagatall, per això aquesta nit es poden sentir els crits de les sirenes demanant l’ajuda d’algun llop de mar.
Una nit per ser ric i feliç
Al palau de les Medes, doncs, només hi queda la reina, que es distingeix de la resta de sirenes per la seva elegància i perquè du un anell d’or a la cua. El palau, però, està protegit per una enorme foguera que crema sempre viva encara que sigui sota l’aigua. La seva flama només s’extingeix la mitjanit de la vigília de Sant Joan, mentre sonen les dotze campanades. És el temps just que té qui vulgui aconseguir l’anell d’or, que li reportarà riquesa i felicitat eternes.
