La regió de Girona és la que registra més víctimes de l’Estat

GironaGirona és una zona receptora de turisme amb molts quilòmetres de costa i un gran nombre de piscines, però aquesta raó per si sola no explica que encapçali el rànquing estatal de menors ofegats en espais aquàtics. Segons un estudi de l’empresa Abrisud i l’Escola Segoviana de Socorrisme, els últims cinc anys han mort a Girona onze menors per ofegament. Huelva és la segona província amb més menors ofegats en espais aquàtics, 8 els últims cinc anys.

L’estudi revela que el perfil de les víctimes és d’un nen de 2 a 4 anys, que pateix un ofegament en un entorn no vigilat, principalment en piscines particulars o en platges. Segons la investigació, els nens tenen accidents d’ofegament en una proporció tres vegades superior a les nenes.

Subsaharians

L’estudi no analitza la nacionalitat de les víctimes o dels seus progenitors, però un repàs dels menors que han mort ofegats a les comarques gironines permet constatar que en molts casos es tracta de nens i nenes d’origen immigrant, principalment subsaharians, que no sabien nedar o hi tenien molt poca pràctica. És el cas de l’últim ofegament de menors registrat a la zona. Es va produir el 14 de juny passat quan un nen de 10 anys d’origen subsaharià va perdre la vida mentre es banyava, juntament amb dos amics, en un estany de la zona de les hortes de Santa Eugènia de Girona. Els equips de rescat van començar a buscar el menor després d’haver rebut l’avís de la seva desaparició. Quan el van localitzar ja no van poder fer res per salvar-li la vida. Aquest cas es va produir quan encara cuejava la mort d’una nena de quatre anys, el 18 de maig, en una piscina de Ripoll, on feia un curset de natació amb els companys de classe. Aquest cas és un dels que més han comentat els pares en les reunions prèvies als casals d’aquest estiu, perquè la mort de la nena es va produir malgrat que l’activitat estava vigilada per 5 professors i 4 monitors. Tampoc es van adonar que la nena s’ofegava la resta d’usuaris de la piscina.

La sensibilitat que hi ha entorn dels riscos a les piscines ha fet que la majoria de les instal·lacions es dotin de més socorristes, malgrat la dificultat per trobar aquest tipus de professionals. Com que el títol només es pot obtenir amb una formació professional, molts municipis han tingut dificultats per completar les plantilles.

A la piscina municipal de Girona han de venir de fora de Catalunya, i ja l’any passat alguns usuaris van denunciar que els socorristes no parlen -i en alguns casos no entenen- el català. Aquest any s’ha repetit la mateixa situació. Per això l’ajuntament ja ha anunciat que intentarà corregir-ho organitzant cursos específics de socorristes durant els pròxims anys.