Publicitat
Publicitat

Una sentència que alleuja la víctima d’un fons voltor

És un petit triomf per a la Rahma i la seva família, i per a la PAH de Sant Feliu de Guíxols, a qui la dona va acudir quan ja ho donava tot per perdut

La Rahma ja no té por quan sona el telèfon. N’havia passat molta, de por, cada vegada que li trucaven de Bankia per pressionar-la “amb tota mena d’amenaces” perquè abandonés el pis on viu amb les seves tres filles menors d’edat i el seu marit. Porten més de 15 anys a Sant Feliu de Guíxols, la crisi els va deixar a tots dos sense feina i van haver de deixar de pagar la hipoteca. Ell, paleta, busca desesperadament una feina, a Catalunya, a la resta de l’Estat i a l’estranger, però sense sort. Ella fa petites feines de neteja en cases de Sant Feliu. Mengen gràcies a Càritas i no poden deixar el pis perquè no tenen cap lloc on anar. La Rahma plorava de por i desesperació cada vegada que li trucaven del banc. Van intentar negociar la dació en pagament, però el banc no en va voler saber res i va vendre el pis a un fons voltor. Amb la família a dins. Amb bitxo a dins, tal com despectivament es coneix en l’argot del sector.

El fons voltor (Formentera Debt Holdings) tampoc va acceptar negociar amb ella un lloguer social. I van seguir trucant-li perquè marxessin del pis. Assetjament, crits i amenaces a l’altra banda del fil telefònic, i la Rahma amb la por al cos. Fins que fa unes setmanes una sentència del jutjat de primera instància de Sant Feliu va declarar nul·la la clàusula de venciment anticipat (la que ha provocat milers i milers de desnonaments a l’Estat, segons la PAH) per la qual el banc reclamava a la Rahma i al seu marit l’entrega del pis i la totalitat del deute hipotecari. Prop de 200.000 euros.

La sentència és un petit triomf per a la Rahma i la seva família, i per a la PAH de Sant Feliu de Guíxols, a qui la dona va acudir quan ja ho donava tot per perdut. “Ara el fons voltor té l’opció de recórrer a una instància superior, però la sentència està molt ben fonamentada i potser no tindrà més remei que asseure’s a negociar amb ella. No pararem fins a aconseguir-ho”, diu la Mercè León, activista de la PAH de Sant Feliu. La Rahma ja no té por. Té la PAH al seu costat i una sentència a favor.

Sentiment de vergonya i culpabilitat

En els últims quatre anys la PAH de Sant Feliu ha aturat 24 desnonaments en un població on costa que els afectats vagin a demanar ajut. “La gent té vergonya, se senten culpables i hi ha qui ve d’amagat. Alguns han preferit fins i tot no donar a conèixer el seu cas i han marxat”, diu la Rosa Maria Rourich, activista de la plataforma.

Entre mans tenen un munt de casos que clamen al cel, com el de la Saray, de 31 anys i amb una filla menor d’edat que li pregunta cada dia si hauran d’anar a viure al carrer. Va acudir a la PAH quan estava desesperada. “El meu company em va deixar amb un préstec per pagar i la hipoteca. Em vaig quedar sense feina i la vida se’m va ensorrar. Al banc es reien de mi, em congelaven el compte quan els donava la gana”, diu sense poder contenir les llàgrimes. Va demanar quedar-se al pis i pagar un lloguer social, però el banc no va voler. Assessorada per la PAH, s’ha acollit a l’anomenat codi de bones pràctiques (per a casos de risc d’exclusió social) perquè el banc accepti una dació en pagament i un lloguer social. “Mesures com aquest codi, que el banc no està obligat a assumir, són tiretes per aturar ferides però no l’hemorràgia, que està generant una veritable sagnia. El patiment que hi ha en aquest país per l’habitatge és incalculable”, lamenta Mercè León.

Més continguts de