La urbanització del iot a la porta del xalet compleix 50 anys

EmpuriabravaEmpuriabrava, la marina residencial més gran del món, compleix 50 anys. El juny del 1967 l’Ajuntament de Castelló d’Empúries va aprovar el pla parcial que va donar llum verda a la urbanització de la zona entre el rec dels Salins i la desembocadura de la Muga. Tres anys abans, l’empresari Miquel Arpa havia entrat una instància a l’Ajuntament demanant-ho i el 1965, sense tenir encara tots els permisos, van començar les primeres obres. Juntament amb Arpa, els altres promotors eren el marquès de Sant Mori, Antoni de Moxó i Güell, propietari de gairebé tots els terrenys; Ferran de Vilallonga; Lluís Carulla, i Pere Coll, primer a través de la societat Eurobrava SA i després a través d’Ampuriabrava SA. A un dels promotors li agradava volar i el projecte inicial era construir un aeroclub i al seu voltant una urbanització, a l’estil del que es feia a França. Un altre promotor, que coneixia Miami, hi va sumar la idea de construir la marina amb un canal que arribés fins al mar.

Tot i que en el seu moment va aixecar reticències entre els petits propietaris agrícoles i l’alcalde d’aleshores, Josep Coderch, el projecte va tirar endavant. Els promotors estaven ben connectats amb el poder i el governador civil, Víctor Hellín, va rellevar Coderch i en el seu lloc va nomenar Joan Casadevall, més receptiu.

D’aquells inicis, Maria Crehuet, coautora del llibre Empuriabrava, 25 anys, afirma que una persona pròxima als promotors va acabar amb alguna oposició posant-se la mà a la butxaca i amenaçant amb el que semblava que fos una pistola, encara que ningú no la va veure mai. “En el seu moment em van dir que millor que no ho posés al llibre perquè aquella persona encara era viva”, explica Crehuet. Cap altra persona vinculada a Empuriabrava i consultada per aquest diari ha sentit res d’aquesta suposada pistola ni que calguessin amenaces perquè el projecte tirés endavant.

Enveges dels que no hi creien

L’oposició d’alguns pagesos no era per una sensibilitat ecologista, que aleshores era gairebé inexistent. “El que sí que va provocar en el seu moment van ser moltes enveges. Al principi no pensaven que prosperés, i quan van veure que ho feia, ja havien fet tard per comprar terrenys i fer negoci”, opina Josep Valent, hoteler i restaurador d’Empuriabrava. “Hem de pensar que en aquell moment es veia com una manera de desenvolupar una zona que no valia res. Les zones salobroses i humides eren una font de possibles malalties, com la malària -explica l’ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal-. Fins i tot l’anomenada llei Cambó aconsellava i premiava dessecar les zones humides com a mesura sanitària”.

La manera com va néixer Empuriabrava és impensable avui dia, però en aquells anys s’havia planejat un passeig marítim que anés de Roses fins a l’Escala. Per això el 1975 es va projectar Port Llevant, aprovat en el mateix pla general que Empuriabrava, que pretenia urbanitzar des de la desembocadura de la Muga fins a la del Fluvià, el que hauria sigut la continuació d’Empuriabrava. “Hauria tingut una extensió com tres vegades Empuriabrava”, recorda Sargatal. Paradoxalment, que ja hi hagués Empuriabrava va ser un dels motius per aturar la nova urbanització. “Vam poder esgrimir: «Ja hi ha tot això construït, esperem a veure com evoluciona i quan això estigui ple, parlem-ne altre cop»”, afegeix l’exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que està ubicat als mateixos terrenys on s’havia projectat Port Llevant. “És clar que sense Empuriabrava no hi hauria hagut protestes per Port Llevant”, opina Crehuet.

De 7.000 a 70.000

Empuriabrava va anar creixent, encara que abans de convertir-se en el centre turístic que és avui hi va haver èpoques complicades, sobretot fins als anys vuitanta. L’aeroclub no va funcionar com estava planejat i els seus hangars van quedar un temps abandonats, fins que el 1985 es va fundar el centre de paracaigudisme, que s’ha convertit en el més gran d’Europa i en un dels tres més importants del món.

Al principi els alemanys van ser la colònia majoritària, i molts d’ells també hi van obrir negocis, però a partir de la segona meitat dels 80 els van anar substituint els francesos, avui el grup més nombrós amb diferència, seguit d’alemanys, neerlandesos i anglesos. “Els fills de molts d’aquells primers propietaris alemanys van deixar d’interessar-se per Empuriabrava i es van vendre les cases, sobretot a francesos”, diu Roser Vitalla, regidora de Desenvolupament i Promoció i responsable de la comissió Empuriabrava 50 anys.

A Empuriabrava hi conviuen 42 nacionalitats. A l’hivern són unes 7.000 persones, a l’estiu la xifra es multiplica fins a les 70.000, i la primera quinzena d’agost arriba a prop de 100.000, segons Vitalla. “Entre que hi viu gent a l’hivern, que té escola i que hi ha espais verds públics i privats, Empuriabrava s’ha suavitzat molt respecte als primers anys”, diu Crehuet. La marina compta amb 23 quilòmetres de canals navegables que encara gestiona una concessionària privada. L’Ajuntament, la Generalitat i la concessionària negocien qui s’ha d’encarregar de fer-ne el manteniment i de cobrar les quotes dels 4.500 propietaris que hi tenen amarrador.

Encarar el futur i canviar la mentalitat dels residents

L’aniversari se celebrarà tot l’any, amb actes festius, esportius i culturals, però l’Ajuntament de Castelló d’Empúries també vol que sigui una oportunitat per repensar el futur de la marina. Per això, a l’octubre, en col·laboració amb el Patronat de Turisme Costa Brava - Girona, es faran unes jornades de debat sobre el seu futur des de diversos aspectes. “Necessitem que la gent d’Empuriabrava s’impliqui molt en el procés de replantejament, és imprescindible si volem que tingui èxit”, afirma Vitalla. Amb tot, la regidora responsable de la comissió Empuriabrava 50 anys, que ha nascut i viu a la urbanització, coneix la idiosincràsia dels habitants i admet que no serà fàcil: “A Empuriabrava la gent busca l’anonimat, és molt diferent d’un poble, on tothom es coneix. Per aconseguir segons què hauríem de canviar la mentalitat, i això costa”.

“Empuriabrava ha estat una evolució per a la comarca i ha generat molts llocs de treball. Però ha faltat estimar-la més i més ambició de tots, de l’Ajuntament i dels comerciants. Amb unió, il·lusió i gestió hi ha futur. Si no, no podrem canviar res”, diu Josep Maria Martorell, comerciant des del 1972.

Per la seva banda, Jordi Sargatal pensa que una bona manera de celebrar l’aniversari seria fer un projecte d’ambientalització a Empuriabrava. “Sabem que la llúdriga ha tornat als canals i que fins i tot algunes han descobert que les llanxes són un cau prou confortable. Estaria bé desenvolupar la part més salvatge d’Empuriabrava, que d’alguna manera ara els aiguamolls envaïssin la urbanització”, explica.