Televisió
Mèdia 21/01/2012

L'altra tria de les millors sèries: 'Porca misèria' derrota 'Plats bruts' amb experts, guionistes i actors

Francesc Escribano, David Plana, Iván Gómez i Aina Clotet expliquen el perquè de la seva tria

A. C. / à. G.
3 min
La memòria dels cargols

BarcelonaEls lectors de l'ARA han escollit Plats bruts com a millor sèrie en català. Però el diari ha volgut saber també l'opinió de quatre experts que treballen d'una manera o altra en els diferents àmbits del sector audiovisual. Cadascun d'ells ha escollit les seves cinc sèries preferides i ha explicat els motius per defensar-les (o per haver-s'hi enganxat).

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Francesc Escribano, director de la productora Minoria Absoluta

1. Porca misèria: per la qualitat dels guions. Era una sèrie molt rodona, amb una base de guions molt bons i una realització extraordinària.

2. Plats bruts: és la millor sitcom que s'ha fet a Catalunya i de les poques que segueixen el model americà.

3. Temps de silenci: per com ha marcat la ficció a l'estat espanyol. En el seu moment va ser una proposta molt original de plantejament. Arrel d'aquesta han vingut altres sèries nostàlgiques com Cuéntame.

4. Teresina SA: s'intenta traslladar moltes vegades el talent teatral a la televisió i poques vegades s'aconsegueix. En canvi amb les Teresines el resultat és espectacular. I sempre que es repeteix, funciona.

5. La memòria dels cargols: Per l'estil Dagoll Dagom, que és un estil molt sui generis, molt particular, però amb el qual saben construir una "dramèdia" amb transfons històric.

David Plana, cap de guió de La Riera

1. Teresina SA: és una serie que compleix dos requisits fonamentals: originalitat i parlar de nosaltres. És molt propera. I divertida. Només se'n va fer una temporada i ha quedat com a sèrie de culte.

2. Estació d'enllaç: era diferent, tenia capítols autoconclusius que enganxaven. Els actors m'agradaven molt: vaig estar-hi ben enganxat.

3. Oh Europa!: Feta per Dagoll Dagom. Em va divertir molt i era diferent del que s'havia vist. Reflectia molt el caràcter català, amb molta ironia, rient-nos de nosaltres mateixos.

4. Plats bruts: un clàssic, la primera sitcom que es va fer aquí. Pionera i divertida, molt atrevida per al seu moment.

5. La memòria dels cargols: la primera sèrie en què vaig participar com a guionista d'alguns capítols. En tinc un gran record. Era una sèrie diferent, tenia una voluntat de fer coses noves i d'innovar.

Iván Gómez, professor de Cinema i Televisió de la FCC Blanquerna

1. Porca misèria: per l'elecció d'un target de públic més adult, urbà, diferent del que havia estat habitual fins aleshores a TV3. I per la intertextualitat amb sèries nord-americanes.

2. Infidels: per la bona focalització dels problemes de parella, amb referents nord-americans. La trobo la versió catalana de Tell me you love me, una sèrie molt interessant de l'HBO.

3. Polseres vermelles: pel fenomen i pel gran èxit que ha tingut la serie tant entre el públic jove com també en l'adult. Ha traspassat el mateix límit del país.

4. Temps de silenci: és un bon exemple d'un tipus de sèrie, la històrica, que recupera l'òptica del país i que ha generat rèpliques en el seu tema històric.

5. Crims: per l'ambientació i l'estètica, ja que passava a una ciutat futurista. Era l'intent de fer un producte ambiciós a nivell estètic.

Aina Clotet, actriu

1. Porca misèria: perquè tenia un guió i unes interpretacions brutals.

2. Estació d'enllaç: pel seu guió autoconcloent i per la capacitat de generar tensió en un sol espai. I perquè em va descobrir la vocació.

3. Plats bruts: perquè encara ara em fa pixar de riure.

4. Infidels: perquè va intentar anar a fons amb les relacions de parella, sense tabús.

5. Gran nord: Està encara per estrenar. És una barreja entre Bienvenidos al norte i Doctor en Alaska. Paisatges espectaculars i personatges complexos. M'ha encantat fer-la.

stats