Publicitat
Publicitat

Albert Hammond: "Les meves cançons són com els meus fills, les estimo totes"

Prolífic És un dels compositors de més èxit de tots els temps. En cinc dècades, les cançons d'Albert Hammond (Londres, 1944) han venut més de 360 milions de discos. Aquest divendres 13 d'abril en repassarà algunes en concert al Teatre Coliseum

La llista de cantants que han interpretat les seves cançons és com una guia musical dels últims 40 anys: Roy Orbison, Johnny Cash, Nancy Sinatra, Joe Cocker, Tina Turner, Whitney Houston, Céline Dion, Ace of Base o Duffy, per posar-ne només alguns exemples.

Quan un repassa la llista de les teves cançons no pot evitar pensar: "Aquest home ha fet tot això?"

La quantitat d'èxits mundials en anglès i en castellà és molt gran, però el compositor no el coneix ningú. Quan parlen d' Entre mis recuerdos pensen en Luz Casal, no en mi; això també et dóna molt de plaer, no et pensis, però sóc conscient que si hagués tingut els èxits com a cantant i no com a compositor, ompliria estadis.

Però tens un peu a cada banda, perquè també cantes.

I tant! L'any 80 vaig deixar de cantar perquè no havia donat a les meves filles el temps que es mereixien i quan va néixer el meu fill, Albert Hammond Jr., que ara és amb The Strokes, vaig decidir dedicar-me només a produir i a escriure. Em va anar molt bé: si tinc tants èxits és perquè em vaig quedar a casa! [Riu.]

Quan eres jove i volies dedicar-te a la música, ¿somiaves que arribaries on has arribat?

Somiar-ho sí! Però la realitat no són els somnis i mai podia pensar-ho això; però en somnis sí, totalment, des que tinc ús de raó. Crec que la gent que pensa així en la majoria dels casos acaba arribant on vol. Jo era fan de Buddy Holly, de Johnny Cash, de Roy Orbison… eren els meus ídols, i mai hauria pensat que escriuria per a alguns d'ells, o que produiria les seves cançons. Però el somni hi era! I un dia va passar. Quan miro enrere penso que és increïble el que ha estat la meva vida.

Va, una pregunta clàssica que és impossible de contestar: ¿amb quina de les teves cançons et quedes?

Tothom em pregunta el mateix! És tan difícil! És com preguntar-me amb quin dels meus tres fills em quedo: els estimes tots. Et puc dir una cançó, però això no vol dir que sigui honest. Hi ha cançons que són importants, no només per a mi, sinó en el món de la música i a la vida: The air that I breathe , per exemple. Si l'hagués escrit un altre, desitjaria haver-la escrit jo! Però n'hi ha d'altres. No sé si això contesta la teva pregunta.

No buscava una resposta concreta, tenia curiositat per saber què contestaves perquè sé que tothom t'ho pregunta.

Hi ha cançons que no van ser un èxit i que les estimo tant com les que van ser-ho. I encara poden ser èxits! Pensa que To all the girls I've loved before la vaig escriure l'any 1973 per al meu quart disc, en què també hi havia When I need you i Moonlight Lady . I la companyia discogràfica no el va treure perquè van pensar que no hi havia cap èxit!

I All the girls va ser un èxit quan la van cantar Julio Iglesias i Willie Nelson.

Sí, deu anys més tard! Però quan l'hi vaig proposar a Julio Iglesias li vaig dir que era nova! Si arribo a dir-li que ja l'havien cantat Tom Jones o Engelbert Humperdink mai l'hauria volgut. La vaig tornar a gravar en un casset amb la guitarra, i quan érem al seu cotxe anant cap a l'estudi li vaig dir: "T'acabo d'escriure una cançó". La va escoltar i va dir: "La gravem ara mateix!". Després que fos un èxit, el Julio em deia: "Em vas mentir! Era una cançó vella!" [Riu.]

¿Per què creus que tanta gent vol interpretar les teves cançons?

No ho sé. L'altre dia em feia una entrevista Johnnie Walker a la BBC i em deia que les meves cançons no eren èxits, eren clàssics. Sort que ho va dir ell i no jo! Potser és per haver-me criat a Gibraltar: he escoltat copla, flamenc, música àrab, rock and roll, pop, i em xopava de tota aquesta música; tant que potser quan escric em surten coses que potser no li surten a un altre, no ho sé.

¿Tens algun ritual especial per compondre?

No. No puc escriure mecànicament. Me'n vaig a un altre lloc, em comunico amb energies, llegeixo… i m'assec amb el piano o amb la guitarra i surten coses. De fórmules no en tinc. Conec artistes que diuen "Vaig a escriure una cançó com aquesta o aquella". Això no puc fer-ho. Potser si hagués escrit deu It never rains in southern California hauria tingut deu èxits, però ja la vaig escriure un cop, per què repetir-me?

Han canviat moltes coses en el món de la música des que vas començar. ¿Hi trobes a faltar alguna cosa?

Han canviat coses, però un ha de canviar amb la música. La vida també ha canviat i has de canviar amb ella, si no, et quedes enrere. Si jo no hagués canviat, no hauria pogut treballar amb Duffy i fer un disc amb ella, per exemple.

¿Què et queda per fer?

Em queden moltes coses per fer i moltes per aprendre. Crec que em moriré sense haver après tot el que hauria hagut d'aprendre. L'artista sempre pensa que hi ha alguna cosa més i que encara no hi ha arribat. I és el que fa que seguim endavant. Jo no em podré retirar mai. Retirar-me de què? Seguiré fins que ja no hi sigui, fins que un dia caigui a l'escenari en algun lloc i ja està. Sempre he pensat el mateix.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT