Publicitat
Publicitat

Alberto Cerdán: "Les dones no es fan grans, es fan rosses: fa que se sentin millor"

AniversariDesprés de 40 anys dedicat a la perruqueria, Alberto Cerdán (Ribaforada, Navarra, 1954) ho ha celebrat amb una gran festa a l'ambaixada francesa de Madrid davant d'un centenar d'amics, col·laboradors i personatges famosos

Quedem a la perruqueria, al saló, com diu ell, ben d'hora. Arriba puntual amb un somriure, lleugerament bronzejat, vestit impecablement i amb els seus cabells llargs marca de la casa. "M'agraden els homes amb els cabells llargs", em diu. El fill de la perruquera celebra quaranta anys d'ofici.

Felicitats!

Gràcies. Era important per a mi i volia celebrar-ho amb la gent que més m'estimo: clientes de Barcelona i Madrid, persones conegudes i la direcció de L'Oréal, amb qui col·laboraré en projectes molt interessants. Les celebrities volien ser al meu costat perquè les conec de fa temps, des de l'Arantxa Sánchez-Vicario fins a Paco Valladares, de Cristina García-Ramos a Elena Salgado. Va ser un acte emocionant.

I amb una desfilada de famoses.

Hi van desfilar Alejandra Prat, filla de Joaquín Prat, la cantant Gisela i l'actriu Mar Regueras. Una desfilada de malvades, no de princeses.

De malvades?

A la meva filla petita, la Nora, que té gairebé cinc anys, no li agraden les princeses. Està en l'època de les nines Monster High. Em va fer gràcia la idea i amb l'Amalia -la meva dona- i el dissenyador Carlos Nieves vam crear el vestuari i els pentinats. Va ser espectacular.

L'Arantxa Sánchez-Vicario és més que una clienta?

Tinc la sort de ser amic seu, la nostra relació és més profunda. La pentino des dels divuit anys, l'he vist créixer, l'he pentinat les dues vegades que s'ha casat. La relació amb el segon marit, el Pep Santacana, és diferent, més madura. Veig que el Pep n'està molt, d'ella. He passat moltes hores a casa seva i he vist com són en la intimitat, com juguen amb els fills.

El teu ofici és vocacional o t'hi vas dedicar perquè et van posar a treballar als dotze anys?

Com puc saber-ho? És difícil. Saps quina música escoltava de petit? La dels assecadors de casc. El meu pare treballava al metro però ho va deixar per ajudar la mare a la perruqueria. Treballàvem tots junts. La paret de la meva habitació donava a la perruqueria i l'olor que hi respirava era la del líquid de la permanent. Aquest ofici ha format part de la meva vida des que tinc memòria. Als dotze anys ja rentava caps i escombrava cabells de terra. Recordo que, quan vaig començar a treballar amb l'Albert Cebado, el meu pare em va dir: "Aprèn de les clientes. Saben de tot més que tu".

I de l'Albert Cebado què en vas aprendre?

Una línia de treball honesta i coherent. Era una persona avançada al seu temps: a part de perruquer era comercial. Vaig aprendre d'ofici i de negoci. Era únic! Sempre he intentat tractar les persones amb educació, tan bé com pugui per aconseguir que se sentin còmodes.

Quantes confidències et deuen haver fet en tots aquests anys!

És normal. Aquí et sents relaxat. I sempre he cuidat el tracte, l'atenció i la discreció. Per això la gent s'atreveix a fer-te confidències. Pensa que conec generacions, per les meves mans hi han passat les mares, les filles, les nétes. Són vides que he anat seguint. Els han passat coses de vegades alegres, de vegades conflictives o tristes. Fins i tot, si passen alguna malaltia m'ho expliquen.

Els homes també es posen a les teves mans?

I tant! Sobre tot aquells homes que volen portar un pentinat natural i no tallats radicals. Si els meus clients s'han d'assemblar a Cristiano Ronaldo no entren per la porta, no és el meu tipus de client. El meu vol un tallat que li quedi bé i no crestes o puntes estranyes. No és el meu sentit de la bellesa, no es la meva línia.

Què té el color ros que agrada tant?

Hi ha una frase molt eloqüent: les dones no es fan grans, es fan rosses. Fa que se sentin millor: el color clar endolceix les faccions, el fosc les endureix. El problema és quan es tenyeixen d'un groc pollastre, lleig, poc natural. El veig molt a la televisió i a la política.

A la política també s'hi veuen implants de cabells.

Com el de José Bono. Si veiem l'abans i el després, el canvi és espectacular. També hi ha celles equivocades com les del ministre Ruiz-Gallardón. En comptes de depilar-se-les, se les retalla. Li creixeran més ràpid! I un consell per als homes: és important que quan apareguin els primers cabells blancs no se'ls tenyeixin.

Per exemple?

Dubto que el color de cabells del senyor Rajoy sigui natural. Hauria de tenir cabells blancs. Mira la barba. Crec que no m'equivocaria si et digués que es tenyeix i no li caldria.

Els cabells blancs també s'han de cuidar?

Sí, si no pot esgrogueir-se. Recordo aquells homes amb el bigoti tenyit de groc per la nicotina o amb els cabells esgrogueïts per la colònia.

Digue'm la veritat, és cert que no has fet vacances en trenta anys?

Sí. Saps què passa? Quan t'agrada el que fas no et suposa un esforç. Quan marxem a Tenerife, d'on és la meva dona, treballo als matins i a la tarda faig festa. No en necessito més.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT