Acabar amb l'homofòbia, l'assignatura pendent

BARCELONA.El fill, de 22 anys, ballava sobre una carrossa amb música a tot volum mentre el pare, José Mellinas, participava a la desfilada darrere d'una pancarta de l'Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes reclamant més recursos per lluitar contra l'homofòbia. Festa i reivindicació. Aquest és l'esperit de la Pride Barcelona, la festa de l'orgull gai que ahir se celebrava per tercer any consecutiu pels carrers del centre de la ciutat i que va convertir per unes hores Barcelona en la capital homosexual del Mediterrani.

Amb el lema "Salut i respecte pels nostres drets", la festa va arrencar a la plaça Universitat amb milers de persones ballant i gaudint -tot i la calor- de l'espectacle que oferien els grups i les carrosses que van participar en la desfilada: música, disfresses, ball, banderes amb l'arc de Sant Martí, globus, tors nus i molta desinhibició.

Una festa també per a famílies

Armand de Fluvià, un històric del moviment pels drets dels homosexuals anava al capdavant de la desfilada. Fa uns anys, una festa com aquesta era impensable: "Ens haurien fet anar a la presó o al manicomi". Afortunadament, la situació ha canviat. "Hem passat de ser malalts mentals, perillosos socials i l'escòria de la societat a ser persones de ple dret com qualsevol altre", assegurava. El Jon Regueiro, un jove que es mirava la rua des del carrer reconeixia que "avui és més fàcil ser gai". A l'Estat espanyol les parelles homosexuals ja es poden casar i adoptar. No obstant això, tot i el camí recorregut, encara queda una assignatura pendent: la lluita contra l'homofòbia. "Ara toca canviar la mentalitat després de tants anys de criminalització del col·lectiu", deia De Fluvià. José Mellinas alertava que el que més li preocupa és la situació dels adolescents ja que "és quan es forma l'autoestima i la identitat".

Pares de fills homosexuals i també famílies gais i lesbianes. Com la Montse i la seva dona, que anaven acompanyades de la seva filla Ruth, de tres anys. "Els gais estan més reconeguts i a les lesbianes ens costa més l'acceptació social", deien. La rua va acabar a la plaça d'Espanya, on la cantant Alaska va llegir un manifest que va donar el tret de sortida a una festa a l'avinguda de Maria Cristina, en la qual van participar artistes de Tel Aviv (Israel), la ciutat convidada d'aquest any. Per primera vegada, hi va haver una carrossa de la penya blaugrana, cosa que per l'organització era un fet significatiu, ja que en l'esport, especialment al futbol, és on actualment hi ha més homofòbia.

També, per primer cop, es va incorporar a la rua elements de la cultura tradicional catalana com batucades, castellers i focs.