Publicitat
Publicitat

UN PAÍS AMB UN EXECUTIU PROVISIONAL

L'entesa és el pas previ per formar govern després de 482 dies de bloqueig

Acord polític a Bèlgica per reformar l'estat federal

Bèlgica comença a veure la llum al final del túnel. Els partits polítics que negocien un nou executiu ja tenen un acord sobre la reforma de l'estat federal, que és el pas previ per formar govern.

Si res no es torça -una possibilitat que cal tenir sempre en compte en aquest país- a finals de mes hi haurà, per fi, un nou govern a Bèlgica. Les vuit forces polítiques que negocien la formació d'un executiu han arribat a un acord sobre la reforma de l'Estat després de gairebé un any i quatre mesos de converses.

El pacte per donar més competències a les regions era una condició imposada pels partits flamencs per poder formar govern després de les eleccions del 13 de juny del 2010. L'acord va arribar la matinada de dissabte. Els somriures dels negociadors polítics a la sortida d'una reunió maratoniana revelaven que les coses havien anat bé.

La reforma pactada entre liberals, socialistes, democristians i ecologistes de les dues grans regions del país, Flandes i Valònia, allarga la legislatura fins als 5 anys i atorga a les regions més competències. La més simbòlica és la fiscal: els governs regionals passaran a recollir una part dels impostos que fins ara eren de competència federal. També tindran més poder en matèria de sanitat, ocupació i trànsit.

La qüestió de la llengua

Una altra de les reformes més importants és la dels drets lingüístics dels habitants de Brussels-Halle-Vilvoorde (BHV), la perifèria de Brussel·les. Alguns dels drets en matèria de llengua que tenien els ciutadans francòfons que viuen en aquesta zona formada per 35 municipis i situada a la regió de Flandes -on el neerlandès és l'única llengua oficial- queden suprimits.

Només algunes de les poblacions mantenen els mateixos drets lingüístics que ja tenien. La qüestió de BHV ha enfrontat durant dècades flamencs i francòfons fins al punt que ha estat el motiu principal de les últimes crisis polítiques al país.

Els negociadors francòfons qualificaven ahir l'acord com "la reforma de l'Estat més important de la h istòria de Bèlgica". Menys entusiastes es van mostrar els partits flamencs, tot i assegurar que és "un gran pas endavant", segons va reconèixer Wouter Beke, negociador dels democristians flamencs (CD&V). Amb el pacte de la reforma de l'Estat no s'acaben les nego ciacions per a la formació del govern però sí que es tanca la part més difícil de les converses i permet afirmar que, aquesta vegada sí, es posarà punt final a una crisi política que ja s'ha allargat 482 dies.

Bèlgica ha superat tots els rècords mundials de dies sense govern electe. No és que el país funcionés sense cap executiu des de les eleccions de l'any passat, però l'únic que hi ha és un govern dimitit, amb el flamenc Yves Leterme al capdavant, que sobre el paper només pot solucionar els problemes urgents. De fet, la crisi econòmica està posant contra les cordes el país perquè el govern no ha pogut impulsar grans reformes com han fet la resta de socis de l'euro. La situació del banc Dexia, a punt de fer fallida, i els avisos de les agències de qualificació, que amenacen de rebaixar la nota de Bèlgica, són exemples de la urgència de formar un nou executiu.

Un francòfon, primer ministre

Les negociacions per a la formació del nou govern estan liderades pel socialista francòfon Elio di Rupo, un polític d'origen italià que ha demostrat la seva perseverança. Si a finals de mes hi ha govern, gran part del mèrit serà seu. Les negociacions no han acabat i un dels punts que falten per decidir és quins partits formaran part de la coalició de govern. El que sembla clar és que Di Rupo serà el nou primer ministre, el primer francòfon a dirigir el país després de 32 anys.

La gran absència del nou executiu serà el partit més votat en les eleccions, els nacionalistes flamencs de l'N-VA. El seu líder, Bart de Wever, va ser exclòs de les negociacions a finals d'estiu per, segons els altres negociadors, les seves posicions intransigents.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT