Acord polític de la UE per protegir l'euro
Els països de l'euro han acordat un primer pas de caràcter polític, l'exigència de més capital als bancs i ampliar el fons de rescat fins a un bilió d'euros, com havia anunciat la cancellera Angela Merkel.
BRUSSEL·LES.La cancellera alemanya entrava ahir a la tarda per la porta del Consell de la Unió Europea somrient i tranquil·la. Angela Merkel arribava a la cimera europea després d'haver rebut a Berlín el suport del Bundestag per negociar el pla anticrisi que ha de frenar el contagi de la situació de Grècia a la resta d'economies de l'euro. El somriure de Merkel, i el sí del Parlament alemany, eren un bon senyal. O com a mínim permetien pensar que la voluntat de la cancellera era forçar un acord ahir a la nit, una setmana abans de la cimera del G-20, que tindrà lloc el 3 i 4 de novembre a Canes (França), entre els socis de l'eurozona per garantir el futur de la moneda única.
Els líders europeus estaven acabant de pactar com utilitzar l'ampliació del fons de rescat i la nova ajuda a Grècia al tancament d'aquesta edició. A falta, però, d'un pacte definitiu, la UE va acordar exigir als bancs un 9% de capital estructural i ampliar el fons de rescat fins a un bilió d'euros, tal com havia anunciat la cancellera Angela Merkel. La voluntat era, això sí, anunciar un acord polític, encara que de mínims, i deixar per a una nova reunió de l'eurozona -probablement a finals d'aquesta setmana- els detalls tècnics. Merkel ja avançava a l'inici de la cimera que quedava "molta feina per fer".
El primer ministre polonès i president de torn de la UE, Donald Tusk, també va advertir de la falta de decisions definitives. "Crec que estem molt a prop d'un acord polític complet, però alguns detalls importants podrien requerir més temps", va assenyalar. Tot i les dificultats per posar fi a la crisi del deute, el primer ministre britànic, David Cameron, va abandonar la reunió d'ahir més content que diumenge. A l'última cimera va tenir una forta enganxada amb el president francès, Nicolas Sarkozy, per les crítiques del britànic a l'euro. Els països europeus que no tenen la moneda única van ser convidats ahir a debatre el pla anticrisi moments abans que els països de l'euro tanquessin la porta a la resta. "Estic content de ser aquí perquè és d'interès britànic que resolguem realment la crisi", va dir quan sortia de la reunió.
Ja només amb els països de l'euro asseguts a la taula, els líders volien anunciar de matinada que estaven d'acord en el pacte anticrisi que inclou tant el fons de rescat com la fallida parcial de Grècia i la nova injecció a la banca europea. Tots són temes relacionats entre si i d'una enorme complexitat tècnica i política. L'important, segons fonts governamentals, és que es resolgui definitivament el tema grec. "És fonamental que es posi fi al problema de Grècia", van assegurar. Els socis de l'euro consideren que no té sentit pactar un tema si els altres dos no estan resolts.
L'únic principi d'acord que es va tancar ahir al vespre va ser la recapitalització. Les entitats bancàries europees estaran obligades a arribar a un 9% de capital estructural (els diners que realment tenen a la caixa), quatre punts més que el capital exigit en les últimes proves de resistència. A més a més, les autoritats bancàries estatals hauran de vetllar no només pel compliment d'aquest requisit, sinó també per evitar que les entitats optin per endurir les condicions de crèdit per a les famílies com a fórmula per retenir el capital exigit.
Cost per als bancs
Els bancs que necessitin capital addicional estaran obligats a buscar-lo. No obstant això, el document escrit que s'estava negociant ahir a la nit no fixava la quantitat que costarà la recapitalització. Es calcula que serà de més de 100.000 milions d'euros, segons la xifra que havien donat fa uns dies els ministres de Finances. Tot plegat servirà perquè les conseqüències de l'impagament de la meitat del deute grec no provoquin la fallida d'entitats.
Al tancament d'aquesta edició, els líders de l'euro encara havien de pactar la quitança del deute grec. Els governs volen que els bancs acceptin voluntàriament la condonació d'entre el 50% i el 60% del deute del país hel·lè, una xifra considerada excessiva pel sector bancari. Fa setmanes que la UE negocia amb els bancs i ahir a la nit s'especulava que per convèncer el sector de la necessitat d'acceptar l'impagament d'almenys la meitat del que els deu Grècia, Merkel i el primer ministre de França, Nicolas Sarkozy, parlarien directament amb els banquers. Segons algunes fonts, el sector proposa un impagament només del 40%, un percentatge que ja suposaria pèrdues milionàries per als bancs. La cimera d'ahir es va allargar, sobretot, perquè els líders estaven encallats amb el debat sobre l'ampliació del fons de rescat, dotat actualment amb 440.000 milions d'euros. Es vol ampliar -mitjançant l'endeutament i no amb diners dels governs de l'euro- perquè tingui una capacitat que superaria el bilió d'euros. El més complicat, però, era definir la nova arquitectura del fons i les normes per utilitzar els diners. A partir d'ara, el Fons Europeu d'Estabilització no servirà només per rescatar països: s'amplien les seves funcions a ajudar socis que tenen problemes de deute, com Espanya o Itàlia, mitjançant la compra de bons sobirans al mercat secundari. Hi ha altres possibilitats damunt la taula per atorgar-li noves funcions. Per exemple, podria funcionar com a asseguradora per garantir la solvència d'una part dels bons de països de l'euro.
També es negociava obrir-lo a la participació del Fons Monetari Internacional i permetre l'entrada a capital estranger a través de fons d'inversió de la Xina o de Qatar, cosa que provocava un debat que podria ser llarg.
