Acord polític, acord de Merkel
La cancellera alemanya se sent forta en el si de la Unió Europea. Va ser la primera, encara que amb un cert retard, a deixar clar que els bancs haurien d'assumir la seva part en la crisi del deute. Si es van córrer riscos excessivament elevats, també s'han d'acceptar les possibles pèrdues. I la quitança del deute grec, del tot necessària com a primera mesura per després atendre la recapitalització dels bancs i el reforçament del fons de rescat que pugui atemorir els mercats, és una mesura impulsada principalment per Merkel. El president francès, Nicolas Sarkozy, no ho tenia tan clar. La banca francesa està més exposada que l'alemanya al deute grec. Però qui mana en aquests moments és Alemanya. La crisi del deute, però, és una crisi política, de la Unió Europea, que haurà de recuperar, gairebé a la força, la seva credibilitat per afrontar amb més garanties el repte de ser algú en el món globalitzat. Merkel, en tot cas, té una idea clara: l'economia productiva s'ha d'imposar i ja davant del món financer.
