Publicitat
Publicitat

La demarcació de Tarragona concentra el 70% de les centrals eòliques

Aerogeneradors per suplir la falta d'alternatives econòmiques

Poca oposició social per manca d'alternatives econòmiques. Aquest és el factor clau en què coincideixen les principals plataformes que en els últims anys s'han oposat a l'extensió de centrals eòliques a les comarques del sud de Catalunya per explicar-ne la proliferació en aquesta zona del país. La demarcació de Tarragona, especialment les Terres de l'Ebre, acull actualment el 70% de les centrals eòliques de Catalunya, i més del 50% de les que hi ha planificades per al futur, tant les que estan autoritzades com les que estan en fase de tramitació.

Segons Sergi Saladié, professor de geografia de la Universitat Rovira i Virgili i especialista en els conflictes territorials al voltant de l'energia eòlica, "el model actual a l'hora de buscar emplaçament a les centrals eòliques busca els llocs amb una oposició social més baixa". En aquest sentit, segons Saladié, hi ha dos factors que expliquen aquesta poca resistència popular als projectes eòlics. El primer és el demogràfic, ja que són comarques poc poblades, cosa que acota la magnitud d'una hipotètica mobilització veïnal. El segon, i més important, és l'econòmic. Saladié assegura que "com més elevats són els nivells de renda, més es defensa el que et permet obtenir aquestes rendes". En el cas de les comarques del sud, algunes tenen els nivells més baixos de Catalunya, un fet que fa que vegin en els parcs eòlics una oportunitat de riquesa. Una expectativa que, segons Saladié, és falsa, ja que "l'impacte econòmic d'un parc eòlic és molt baix i genera molts pocs llocs de treball perquè la gestió és telemàtica".

Un cas paradigmàtic en què es reprodueixen tots aquests elements és la Terra Alta. Actualment, s'hi està desenvolupant la que podria ser la central eòlica més gran de Catalunya. Gairebé 40 quilòmetres amb 185 aerogeneradors que travessarien la comarca de nord a sud, entre la Fatarella i Horta de Sant Joan i Caseres, i que podria arribar a produir el 40% de l'energia eòlica de tot el país. La Plataforma en Defensa de la Terra Alta està immersa en la lluita per aturar els trams que encara no s'han construït. El seu portaveu, Txus Carbó, explica: "Ara tenim molt més suport popular, hem guanyat un referèndum, però fa nou anys que hi treballem, i durant aquest temps de conscienciació els aerogeneradors han anat guanyant terreny".

El paral·lelisme amb l'Empordà

Carbó afirma: "És un tema d'autoestima del territori. A l'Alt Empordà estan conscienciats del seu patrimoni natural i de la importància que això té en el sector turístic. Aquí van entrar per la porta del darrere dels ajuntaments amb ofertes econòmiques que duplicaven o triplicaven els pressupostos municipals".

A la demarcació de Tarragona, el cas més clar de resistència és el que es va donar al Priorat, amb un model econòmic basat en el vi. L'any 1999, bona part de la comarca va reaccionar als plans de la Generalitat d'ubicar un parc eòlic a l'emblemàtic massís del Montsant. La mobilització i la declaració de Parc Natural d'aquesta muntanya l'any 2002 va aconseguir aturar el projecte. Roser Vernet, membre de la Plataforma del Priorat i de l'Associació Prioritat, explica: "Nosaltres vam plantejar que la comarca tenia alternatives, i que calia definir el model de comarca que volíem, un model en què una presència excessiva d'aerogeneradors no hi tenia cabuda".

Vernet creu que s'ha aconseguit un cert "efecte dissuasori sobre les administracions i empreses, que en veure que trobaran obstacles al Priorat prefereixen intentar-ho en altres llocs". Vernet afegeix: "Teníem i tenim un model basat en el vi i l'agricultura de qualitat, actius molt lligats al territori. Hem de vetllar per la singularització dels nostres productes, i això va molt lligat a l'identitat del territori, i el paisatge expressa aquesta identitat. És un conglomerat: si en trenques una peça, es desmunta".

L'amarga confirmació d'aquest raonament arriba des de la Terra Alta, una comarca en què el vi i l'agricultura també són fonamentals. Txus Carbó és categòric: "No és compatible una comarca trinxada pels parcs eòlics amb el desenvolupament del turisme rural i la imatge necessària per vendre productes de qualitat. Els cotxes que veuen els aerogeneradors passen de llarg".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT