Afganistan, la guerra continua
Bin Laden va personificar la guerra contra el terrorisme global, i es creia que l'Afganistan era el seu refugi. Amb la seva mort, però, sembla que un pla de retirada immediat encara no és factible.
L'escenari ha canviat, però el conflicte continua. Amb Ossama bin Laden fora de l'equació, la guerra afganesa s'ha capgirat i els Estats Units volen utilitzar la decapitació d'Al-Qaida per forçar un acord polític entre els talibans i el govern de l'Afganistan. Un acord encara impossible per a una guerra empantanada que provoca entre 30 i 50 soldats morts gairebé cada mes. Però ara, finalment, la política s'ha començat a moure.
Tot i això, sembla que l'altra cara de la moneda, els talibans, no tenen cap intenció de moure fitxa. Al contrari. Un atemptat múltiple al cor de Qandahar, al sud-est del país, va tornar a aixecar ahir el crit d'alerta. Diferents insurgents i kamikazes van atacar de forma coordinada les seus del govern de la ciutat i van matar almenys tres persones i van ferir-ne una trentena. L'operació talibana es va descontrolar i va provocar hores d'enfrontaments contra les forces de seguretat afganes, que van necessitar el "suport" de les tropes nord-americanes.
La nit abans, els talibans afganesos havien emès un comunicat en què anunciaven que la "primavera afgana" seria més cruenta que mai per venjar la mort d'Ossama bin Laden. Tot i que el grup s'ha volgut desvincular sempre d'Al-Qaida, Bin Laden encara és l'heroi que va combatre els soviètics durant la dècada dels 80.
Obama: "Una nova fase"
Al mateix temps que els talibans emetien el comunicat, el president dels Estats Units, Barack Obama, anunciava que d'ençà de la mort de l'home més buscat del món, l'enemic número 1, "la guerra a l'Afganistan entra en una nova fase". "Hem fet perdre la iniciativa als talibans i estem fent progressos en el nostre objectiu central al Pakistan i l'Afganistan, que en última instància és la derrota d'Al-Qaida", afegia davant dels soldats de la base de Fort Campbell (Kentucky). Uns progressos que també inclouen un intent frustrat de matar amb avions no tripulats -coneguts com a drones - Al-Awlaki, un dels líders d'Al-Qaida a la península Aràbiga i considerat un dels ideòlegs de l'intent d'atemptat contra els EUA del Nadal del 2009.
Malgrat els canvis, Obama va obviar el "missió complerta" de George Bush i va alertar que "encara queden temps difícils per endavant". La retirada seguirà amb els terminis que s'havien fixat fins ara. Però la guerra global continua. Davant d'aquest escenari, fa mesos que la Casa Blanca prepara l'opinió pública per a una possible negociació amb els talibans moderats. "La diplomàcia seria molt més fàcil si només haguéssim de parlar amb els nostres amics -ironitzava Hillary Clinton al febrer-, però així no és com es fa la pau". Clinton primer haurà de convèncer els afganesos.
L'OTAN, de moment, no es mou ni un mil·límetre. "La nostra raó per ser a l'Afganistan és clara i l'estratègia no canvia", assegurava dimecres el secretari general de l'Aliança, Anders Fogh Rasmussen: "La missió continuarà fins que estiguem segurs que el país ja no serà més un refugi per a extremistes".
Repunt de la violència
La seguretat dels 150.000 soldats internacionals desplegats a l'Afganistan s'ha reforçat per l'arribada de la "primavera afganesa", que amb el bon temps sempre porta una intensificació dels atacs contra les forces estrangeres. L'OTAN insisteix que "els nivells de violència a l'Afganistan -que l'any passat van arribar a les cotes més altes des de la caiguda del règim talibà- encara fan impossible parlar d'una sortida". Però les capitals ja han obert el debat per accelerar la retirada d'una guerra que, després de deu anys, no ha aconseguit eradicar la insurgència talibana ni acabar amb "la cultura de la impunitat total", com reconeixen fonts de l'Aliança Atlàntica.
França té pressa per marxar. París no es pot permetre ni el pes econòmic ni el desgast polític de lluitar en tres guerres alhora. És present a la Costa d'Ivori, lidera l'operació aliada contra el règim de Muammar al-Gaddafi i té 4.000 soldats desplegats a l'Afganistan, i per això el ministre d'Afers Estrangers d'aquest país, Alain Juppé, apuntava aquesta setmana que ha arribat el moment de "reflexionar", sense excloure una retirada prematura del vesper afganès. L'Afganistan s'ha convertit des de fa temps en una amenaça política per a més d'un país de la Unió Europea i ha causat des de la caiguda de l'anterior govern holandès fins a la crisi de govern alemany per una operació fallida de les seves tropes que va acabar provocant la mort de civils.
El pla de transició de l'OTAN preveu que al mes de juliol la coalició internacional comenci a transferir el control de les zones més segures del país a l'exèrcit afganès. Un traspàs esglaonat que no s'acabarà fins a la retirada total prevista per al 2014. Durant els pròxims mesos, el relleu amb les forces de seguretat de l'Afganistan encara no implicarà la reducció del nombre de soldats estrangers desplegats, només el canvi de les tropes de combat per soldats que es facin càrrec de la instrucció de les forces afganeses.
Espanya segueix el pla de l'OTAN
Fonts del ministeri de Defensa espanyol admetien a l'ARA que la missió a l'Afganistan és la "més dura, complexa i arriscada de totes les operacions en què ha participat l'exèrcit espanyol en els últims vint anys", però la intenció de Madrid és seguir fil per randa "el full de ruta de l'OTAN", com assegurava aquesta setmana al Congrés dels Diputats el president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero.
Si la mort d'Ossama bin Laden és, com assegura l'expert en temes de Defensa Michael Cohen, "el principi del final de la guerra contra el terror", l'Afganistan pot ser la primera oportunitat per "canviar la narrativa terrorista" que ha marcat l'última dècada. La clau serà l'èxit de l'inici del procés de transició de la seguretat a mans afganeses després de tres dècades de guerres.
