Publicitat
Publicitat

Observatori de l'est

Lukaixenko, trajecte final

No és gens previsible que els resultats de les eleccions presidencials de demà a Bielorússia representin el final del règim d'Aleksandr Lukaixenko. El final no, però el començament del final potser sí. Perquè tot i que Lukaixenko ha posat internet sota control presidencial i disposa de l'aparell d'estat per intervenir cens, votació i escrutini, per primer cop té davant enemics molt potents.

El considerat últim dictador d'Europa -amic del veneçolà Hugo Chávez i de l'iranià Mahmud Ahmadinejad- acumula ara l'hostilitat de Rússia al rebuig que sempre li han dispensat la Unió Europea i els Estats Units. Per a Moscou, Lukaixenko és cada cop més un destorb. Queden lluny els temps -els de Ieltsin- en què el poder rus veia en la Bielorússia neosoviètica un "escut" davant el bloc occidental. Però ara resulta que són precisament Putin i Medvédev els interessats a acostar-se a l'OTAN i la UE, i l'ombra de Lukaixenko en un angle d'Europa oriental fa nosa.

Caigut en desgràcia L'autòcrata no paga, o paga tard, les factures dels gas i de petroli rus per finançar-se l'estat benèfic -més que no pas del benestar- que és el que li dóna suport social i vots. A més, Lukaixenko té el Kremlin irritat en no haver complert la promesa de reconèixer Abkhàzia i Ossètia del Sud, ocupades per Rússia arran de l'atac a Geòrgia l'estiu del 2008.

En les eleccions de demà Vladímir Nekliaev és el principal adversari de Lukaixenko, i qui té el suport del tàndem Putin-Medvédev. Nekliaev seria per als interessos russos a Bielorússia el que Víktor Ianukóvitx va representar i representa a Ucraïna. Amb la diferència que la missió de Ianukóvitx va ser desmantellar la Revolució Taronja i la de Nekliaev és escampar un missatge conciliador i democràtic que sigui ben acollit a Occident.

Rússia vol el canvi Moscou juga fort a Bielorússia, i abans de la campanya electoral ja n'hi ha hagut indicis, com la manifestació del 24 d'octubre a Minsk, en què, per primer cop en molt de temps, milers d'opositors -encapaçalats per Nekliaev- van gosar desafiar el règim. Però no hi ha cap dubte que Lukaixenko desplegarà tots els seus recursos administratius per fer quadrar els resultats i, si cal, desafiarà els 400 observadors de l'OSCE. Mentrestant, els serveis secrets del Kremlin estaran més actius que mai a Bielorússia. Potser Medvédev, des del seu videoblog, tornarà a encoratjar els bielorussos a fer canvis. I Putin callarà i deixarà fer.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT