Publicitat
Publicitat

CRISI, L'IMPACTE DELS PRESSUPOSTOS

El pes de la despesa social i les reduccions de sou als funcionaris marquen la diferència

Així retallen Mas i Rajoy

Artur Mas i Mariano Rajoy han imposat severes tisorades als pressupostos català i espanyol. Rere les diferències en l'evolució de la despesa social i les retallades a funcionaris les similituds són notables.

"Els pressupostos més austers de la història". Així és com van definir el govern català i l'espanyol els seus pressupostos del 2011 i el 2012, respectivament, els primers dels executius d'Artur Mas i Mariano Rajoy. En els dos casos havien de posar ordre en unes finances que, segons denunciaven, presentaven els calaixos més buits del que s'esperaven i recuperar la confiança d'uns mercats que no han parat de castigar l'economia i dificultar l'accés al deute. Havent arribat al poder amb una notable diferència respecte als seus competidors, la victòria foragitava la por a aplicar mesures impopulars si això havia de servir per transitar de nou per la via de la credibilitat cap a la meta de la recuperació econòmica.

Els dos presidents van optar en els seus primers comptes per reduir el dèficit a través de retallar la despesa, deixant en un segon pla els incentius econòmics. Tanmateix, per fer-ho, els pressupostos catalans van blindar especialment la despesa social a la vegada que suprimien l'impost de successions, mentre que les tisores de Rajoy no han tingut tanta compassió amb les partides destinades a sanitat i educació i el president espanyol ha incomodat les rendes altes amb increments impositius en l'IRPF, l'IBI i societats.

Per la resta, les prioritats entre els dos exectius no han distat massa. Conscients que no complirien el dèficit el primer any i esquivant les conteses electorals, tant Mas com Rajoy han salvat de la retallada els departaments d'Interior i Justícia i s'han acarnissat especialment amb la inversió en infraestructures. Ni tan sols les polítiques de foment de l'ocupació i la R+D, claus per reduir l'atur i impulsar la nova economia, s'escapaven de la severa austeritat i partides com les d'habitatge, cultura, solidaritat i medi ambient, no considerades prioritàries, en patien la pitjor part.

Un any més tard del debut pressupostari, Mas va fer un important cop de timó. Limitant la retallada als salaris i complements dels empleats públics i buscant nous ingressos, va apostar per impulsar encara més l'economia a través d'incentius per fer-la despertar, com ara més inversions en infraestructures. El 2013 veurem si Rajoy el segueix.

Semblances

  • Prioritat a reduir la despesa
    Els governs català i espanyol han coincidit a primar la reducció de la despesa per equilibrar el dèficit. Artur Mas va passar la tisora especialment en els comptes del 2011, quan les conselleries van reduir la despesa una mitjana del 10%. Mariano Rajoy ha estat més contundent i els seus ministeris disposaran d'un 16,9% menys per gastar el 2012.
  • Problemes per pagar el deute
    Una de les partides que més han crescut en els dos executius és la destinada a fer front als interessos del deute. L'Estat preveu gastar el 9,25% del pressupost en això -un 5% més que el 2011-, mentre que la Generalitat hi dedicarà un 8,35% del total de la despesa. En el cas català, amb més dificultats per trobar compradors internacionals, la quantitat ja és un 78,5% superior a la de fa tan sols dos anys.
  • Incompliment de l'objectiu de dèficit
    Mas va arribar a la Generalitat amb un dèficit heretat del 4,22% i havent de reduir-lo a l'1,3% en un any. Conscient de la duresa de les mesures que això requeria va comprometre's a assolir-ho el 2012 i va fixar l'objectiu en el 2,66% per al 2011 -límit superat a bastament-. Igualment, Rajoy es va negar a reduir el dèficit estatal del 8,5% al 4,4% en un sol any i ha aconseguit que la UE li accepti per ara un 5,3%.
  • Ajornar pressupostos fins als comicis
    Per evitar que les retallades li passessin factura, Mas va presentar els comptes del 2011 passades les eleccions municipals del 22-M i els del 2012 un cop superades les estatals del 20-N. Al seu torn, Rajoy s'ha esperat que els andalusos votessin el 25-M per fer públics els seus pressupostos.
  • Menys recursos a les administracions
    En un primer moment, Mas va augmentar un 5% els recursos per a ens locals, però el 2012 ha retallat la partida fins a deixar-la per sota de com la va trobar, congelant projectes com la llei de barris. Igualment, Rajoy formalment incrementa un 7,9% la despesa per a ens locals i un 9,7% per a les comunitats autònomes d'acord amb el sistema vigent de finançament, però en canvi ignora els deutes i obligacions concrets amb Catalunya, entre d'altres.
  • La seguretat i la justícia se salven
    Si alguns departaments s'han escapat de les tisores tant a Catalunya com a Espanya són els d'Interior i Justícia. Rajoy els ha retallat el pressupost un 4,3% i un 6,3%, respectivament i Mas al voltant de l'11% en dos anys en cada àrea. En els dos casos se situen en la franja baixa de la tisorada.
  • Les infraestructures, damnificades
    Les inversions en infraestructures han estat de les més perjudicades per les retallades. Rajoy ha reduït la despesa en aquest camp un 34,6% i Mas ho va fer un 29,6% el 2011. El president català, però, s'ha fet en part enrere incrementant la despesa un 14,8% el 2012.
  • Cauen R+D i polítiques d'ocupació
    Tot i l'increment de l'atur, les polítiques de foment de l'ocupació tindran un 21,3% menys de recursos de l'Estat, i les de R+D, un 25,6% menys. En els seus primers comptes, Mas les va retallar en unes magnituds similars, tot i que el 2012 ha fet créixer lleument les partides, lluny encara del 2010.
  • Cop dur a solidaritat i medi ambient
    Mas i Rajoy han coincidit a reduir a menys de la meitat les partides d'ajuda al desenvolupament i en una proporció igualment elevada les destinades a millora del medi ambient i a foment de l'habitatge. El pressupost de cultura s'ha reduit també un 15% en els primers comptes dels dos presidents.
  • Pluja de minitaxes
    Per acabar de quadrar pressupostos, Rajoy ha apujat taxes al tabac i a la justícia i Mas també al tabac, al cinema, a la caça i a la formació sanitària.

Diferències

  • El pes de la despesa social
    La retallada dels dos executius estava anunciada com a necessària i no ha estat lineal, però algunes prioritats han estat diferents. Així, Mas tan sols va reduir el 2011 un 7,4% el pressupost de Salut i un 6,5% el d'Ensenyament, per sota de la mitjana. D'aquesta manera, tot i caure en termes absoluts, la despesa social va incrementar el seu pes respecte del total del 67,2% al 69,8%. El 2012, amb la recuperació d'altres conselleries, el percentatge s'ha reduït lleument fins al 69,3%. Per contra, Rajoy ha retallat totes les partides socials tret de les pensions, i a causa d'això el pressupost social ha caigut del 58% al 56%, un escenari inèdit des de l'inici de la crisi, quan l'austeritat havia respectat fins ara els ministeris implicats. De fet, el de Sanitat disposa ara d'un 13,7% menys de recursos, però el d'Educació pateix més, amb una tisorada del 21,2%. Els executius català i espanyol, però, han coincidit a mantenir els concerts educatius mentre reduïen despesa en ensenyament públic.
  • Reducció salarial a funcionaris
    El Govern va carregar a l'esquena dels empleats públics bona part de la retallada de despesa del 2012, amb una reducció del 5% del salari i la retirada temporal o definitiva d'alguns drets i complements dels quals gaudien fins ara. L'executiu català, però, va assegurar que si Rajoy també els retallava el sou retiraria la mesura equivalent. Al final no ha estat així i el Govern ha criticat que Madrid no s'hi hagi "atrevit". Per contra, els pressupostos espanyols preveuen reduir un 3% la plantilla d'empleats públics, mentre que la Generalitat tan sols l'ha retallat un 0,4% cada any.
  • Incentius econòmics limitats
    La situació econòmica no ha impedit que Rajoy retallés un sever 32% les ajudes a la indústria i l'energia. Per contra, Mas va incrementar els incentius a la indústria i al desenvolupament empresarial de 182 milions a 198 el 2011 i ha respectat aquesta quantitat el 2012. Tanmateix, els dos executius han reduït les ajudes per al comerç i el turisme.
  • Suprimir o apujar impostos
    Una de les primeres mesures de Mas, amb l'oposició d'alguns membres del seu executiu, va ser suprimir els últims trams de l'impost de successions. Les rendes altes no poden estar tan satisfetes amb Rajoy, que just després de convertir-se en president va apujar l'IRPF i va apujar entre un 4% i un 10% l'IBI per als immobles de més valor. Ara ha reduït desgravacions per a l'impost de societats. Cal matisar, però, que Mas manté l'increment de l'IRPF del tripartit que havia promès suprimir. Rajoy vol obtenir 2.500 milions amb una amnistia fiscal per a defraudadors no investigats.
  • Copagament farmacèutic
    En la investidura, Mas es va mostrar reticent al copagament sanitari però n'ha imposat un de similar, el farmacèutic. Qui té les competències per implantar l'original, Madrid, de moment no en vol parlar.
  • Taxa turística només parcial
    El Govern tampoc era inicialment partidari de la taxa turística, però també l'ha impulsada per incrementar ingressos. Una via que Rajoy, per ara, no aspira a copiar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT