Publicitat
Publicitat

Jean-Pierre Filiu:

"Al-Qaida era Bin Laden, sense ell no té ni cara ni nom"

Assassinat "La mort del líder és un cop insuperable per a la xarxa terrorista" Estratègia "Ja no hi ha enemic estructurat que requereixi una resposta militar"

Jean-Pierre Filiu (París, 1961) està considerat un dels arabistes que coneix millor les entranyes de la xarxa terrorista. Professor en diverses universitats, acaba de publicar el llibre Las nueve vidas de Al Qaeda , editat per Icària i l'Institut Europeu de la Mediterrània. El seu pas per Barcelona ha coincidit amb l'assassinat diumenge en un atac dels Estats Units d'Ossama bin Laden, el fundador de l'organització que ha convertit en el seu objecte d'estudi.

Bin Laden s'ha convertit en un màrtir o en la pràctica ja havia mort abans?

La seva mort política ha precedit la seva mort física. Les revoltes àrabs, amb el seu missatge de democràcia i drets humans, entren en contradicció absoluta amb tot el que Al-Qaida defensava. La prova és que Bin Laden no va ser capaç de dir una sola paraula a propòsit de la caiguda de Ben Ali i Mubàrak, contra els quals havia mobilitzat la seva "jihad". El seu final és tràgic, però lògic, segons el rumb que ell havia escollit.

És superflu el debat sobre si s'han de mostrar o no les fotografies del cadàver?

El debat és artificial i exclusivament nostre, perquè al món àrab no hi ha dubte sobre la mort de Bin Laden.

Al seu llibre parla de les nou vides d'Al-Qaida. Què va impulsar la transició d'una a altra?

Com a historiador, m'ha impressionat la capacitat de regeneració d'Al-Qaida, una capacitat que durant aquests anys ha alimentat les teories de la conspiració. Va canviar de pell i de dinàmica, i es va adaptar al canvi d'escenari polític i militar propiciat per la caiguda dels talibans i la invasió de l'Iraq. Des de l'11-S, però, la seva capacitat operativa ha estat baixa, i s'ha limitat a la reacció. La mort de Bin Laden és un cop insuperable per a la xarxa.

No hi haurà, per tant, desena vida?

No. Al-Qaida era Bin Laden. Per als grups jihadistes, la font més gran d'energia i de dinàmica mediàtica venia d'ell. Sense Ossama bin Laden, aquesta gent no té ni cara ni nom. Existien en l'esfera pública mundialitzada només gràcies a la figura de Bin Laden.

I els seus successors?

Potser el número 2, Al-Zauahiri, podrà atraure part dels seguidors, però ha de competir amb el número 3, Al-Libi, un home molt més d'acció. Primer es debilitaran, després es pakistanitzaran més i, mentrestant, les revolucions continuaran al món àrab. La branca de l'Iraq serà més iraquiana i la del Iemen, més iemenita.

El terror, doncs, es localitzarà?

L'estructura feia d'Al-Qaida una organització única: decisió centralitzada, execució descentralitzada. Però ara les organitzacions seran cada cop més locals, i la xarxa perdrà aquesta dinàmica global i la seva capacitat de projectar el terror a Occident. Espero que així ens alliberarem de l'espectre i de l'ombra d'Al-Qaida per abordar situacions locals. No vol dir que siguin menys violentes, però requeriran respostes per a les quals els actors de cada país tindran l'última paraula.

Però l'amenaça continuarà existint...

El terror no desapareixerà, però la idea que existeix un enemic estructurat que requereix una resposta militar... Això s'ha acabat, i ho hem vist. Des dels atemptats de Londres del 2005, Al-Qaida ha estat incapaç de tornar a colpejar Occident, perquè, entre altres coses, el rebuig popular dels musulmans els ha impedit infiltrar-se en aquestes societats. Sempre han intentat atacar amb el mateix perfil: terroristes amb problemes d'identitat, solitaris i amateurs. Terroristes que no representen res ni ningú, soldats perduts d'una guerra ja perduda.

I es continuarà utilitzant Al-Qaida com a excusa de continuïtat de governs dictatorials?

Ens hem d'alliberar d'això. Al-Qaida ens ha impedit veure moltes coses, perquè hem estat presoners del seu miratge. Van segrestar quatre francesos al Níger i es van omplir planes i planes sobre Al-Qaida del Magrib. Però ningú no parla de la transició democràtica tan valuosa que està fent el Níger. Bé, doncs hem d'acceptar un món en què Al-Qaida pesa molt poc, i això no ve d'aquest diumenge. Ara al món àrab hi ha una esperança real i increïble. Podem mirar al futur, perquè aquest episodi tràgic i traumatitzant ja ha quedat enrere.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT