La mort d'Ossama bin Laden obre nous interrogants sobre el futur d'Al-Qaida, en un moment en què les mobilitzacions populars havien desplaçat el protagonisme de la xarxa terrorista al món àrab. Els experts asseguren que l'assassinat de la icona del terrorisme jihadista, que vivia amagat i gairebé incomunicat des de fa anys, té un valor més simbòlic que operatiu.
1. Qui dirigirà ara la xarxa terrorista?
Tot apunta que Ossama bin Laden serà substituït pel seu número 2, l'egipci Aiman al-Zauahiri. Els analistes minimitzen, però, el control efectiu de la cúpula d'Al-Qaida sobre les decisions operatives de l'organització. Des que es va convertir en l'home més buscat pels Estats Units, l'octubre del 2001, Bin Laden va refugiar-se a les muntanyes de Tora Bora i va haver de limitar al màxim les seves comunicacions. El seu rol va quedar aleshores reduït a un paper simbòlic i més ideològic, amb poca incidència sobre les decisions operatives de la xarxa, que a més funciona amb cèl·lules que tenen un ampli marge d'autonomia.
Aquest paper va quedar molt limitat des del 2007, quan va haver de canviar els missatges en vídeo per cintes sonores, que no apareixien més d'un cop a l'any. Mentrestant, els líders jihadistes sobre el terreny van assumir un rol preponderant.
2. Quines repercussions tindrà en l'organització?
No sembla que la mort de Bin Laden pugui tenir un gran impacte en l'estructura operativa d'Al-Qaida. Una altra cosa és si afectarà el finançament de l'organització, que va començar a funcionar amb la fortuna personal de Bin Laden. No se sap si el nucli dirigent de la xarxa controla aquesta fortuna. En canvi, les diverses branques de la xarxa tenen les seves pròpies fonts de finançament. També s'ha de veure si en l'operació els EUA han obtingut informació.
3. En quins països pot fer més mal Al-Qaida?
Al-Qaida funciona més com una xarxa laxa que com una organització fortament estructurada, i això s'ha accentuat en els últims anys. Al-Qaida al Magrib és la seva franquícia al nord d'Àfrica i suposa una amenaça real en països com Mali, Níger o Mauritània, on la mort de Bin Laden podria suposar represàlies en forma d'atacs. Aquesta branca es finança, per exemple, amb els fons que obté de segrestos d'estrangers. Pel que fa al Iemen, sembla que l'organització estarà molt més afectada per la revolta que sacseja el país que per la mort de Bin Laden.
4. Ossama bin Laden es convertirà en un màrtir?
Bin Laden era una figura en hores baixes. Era un personatge malalt, que tenia por de ser traït per algú de l'entorn immediat i vivia aïllat del món. Res a veure amb la situació del 2002 o el 2003, quan en països com el Pakistan era considerat gairebé un heroi. Amb el temps, aquesta visió havia canviat i ja no es veien samarretes amb la seva imatge a les parades dels mercats. Això no vol dir que no es pugui convertir en un màrtir en determinats cercles. El seu assassinat l'ha tornat a portar a les portades i podria donar-li l'aura de màrtir. El fet que hagi mort en una execució sumària i que el seu cos hagi estat llançat al mar alimentarà les teories conspiratòries.
5. Quines repercussions tindrà sobre les revoltes al món àrab?
Al-Qaida ha quedat al marge de les revoltes populars que han obert una onada de canvi al món àrab. Tot i que la lluita contra els règims corruptes aliats de les potències occidentals era un dels seus leitmotivs, la xarxa no ha jugat cap paper important en les revoltes. I les protestes han aconseguit en quatre mesos, pel camí de la mobilització, els canvis que els atacs terroristes no han pogut imposar en deu anys. No és previsible que els joves que s'estan deixant la pell exigint la fi del règim de Baixar al-Assad als carrers de Síria ara vegin en Bin Laden un exemple a seguir. Sembla molt més probable que la mort política del terrorisme jihadista arribi de la mà d'aquestes mobilitzacions que de les conseqüències de l'assassinat de Bin Laden.
