Publicitat
Publicitat

PAÍS VALENCIÀ

El president valencià renuncia als grans esdeveniments i aprima una administració engreixada amb afins al PP

Alberto Fabra desmantella l'herència de Francisco Camps

A poc a poc, Alberto Fabra aconsegueix imposar el seu segell al capdavant del govern valencià i fer oblidar l'etapa de Francisco Camps. Les diferències entre ells són més que notables.

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, està a punt de complir sis mesos de mandat i, encara que no ha canviat res al País Valencià, certes actituds o decisions del castellonenc s'entenen com el final de l'era Camps. Sense estridències ni cap falta de respecte cap a qui va ser el seu antecessor, Fabra ha marcat una diferència clara entre la seva manera de governar i la de Francisco Camps. Alhora, també tracta de deixar anar part del pesat llast que va heretar d'anys de polítiques de despesa expansiva que ara amenacen de provocar la fallida de la Generalitat, i que van ser les cartes de presentació tant d'Eduardo Zaplana com de l'ara jutjat per corrupció Francisco Camps.

Cent vuitanta dies després que Camps se "sacrifiqués per Rajoy i per Espanya", l'escenari és el mateix, però Fabra ha portat una nova manera de fer les coses. A continuació repassem les set diferències entre Francisco Camps i Alberto Fabra.

Grans esdeveniments
Fabra busca renegociar el cànon de 20,5 milions de la Fórmula 1

La política de grans esdeveniments que va inaugurar Zaplana amb la construcció de Terra Mítica i que va dur al seu màxim exponent Camps amb la celebració de l'America's Cup, la visita del Papa, el Gran Premi de Fórmula 1 o el Campionat Mundial d'hípica queda sota "absoluta revisió". L'ordre que ha donat Fabra és revisar tots els contractes firmats que suposen un desemborsament important de diners per a les arques públiques, ja que "no són possibles de la manera que s'han entès fins ara".

El primer a desaparèixer podria ser el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, que, segons la Sindicatura de Comptes, costa a la Generalitat Valenciana 20,5 milions d'euros anuals sense comptar el muntatge del circuit o els drets televisius. En definitiva, molts diners perquè la cursa sigui rendible tenint en compte el públic que acudeix a veure-la. Així doncs, Fabra ha sol·licitat a Bernie Ecclestone una reunió per renegociar un contracte que, si fos possible, quedaria invalidat. Malgrat el desig del president, aquesta opció sembla remota a causa de les grans penalitzacions que podria comportar el trencament de l'acord. Però l'última paraula la té el magnat de la Fórmula 1, ja que una de les condicions que va fixar el 2007 va ser que Camps fos president.

Austeritat en la gestió
El nou govern busca racionalitzar la despesa pública

La racionalització de la despesa pública de què ha fet gala Fabra des que va jurar el càrrec de president contrasta amb la manera de Camps de gestionar els diners de tots. Durant els seus vuit anys de mandat va engreixar l'administració amb personal afí a la seva causa. Tots els que es van posicionar al costat de Camps en la seva guerra amb Eduardo Zaplana van trobar acomodament a la Generalitat o en alguna de les moltes fundacions o empreses públiques dependents del seu govern, com és el cas de Canal 9. Per contra, Fabra s'ha proposat aprimar tant com es pugui els organismes públics per alleugerir la despesa que suposa cada any el capítol de nòmines a la Generalitat Valenciana; algunes, milionàries.

Des del juliol Fabra ja ha amortitzat la meitat de fundacions i empreses públiques -i les 46 actuals es refondran en sis grans hòldings-, ha reduït el seu govern i prepara un nou model per a Ràdio Televisió Valenciana. Altres mesures que certifiquen l'actitud austera de Fabra són la limitació de la despesa dels seus alts càrrecs, a qui va recomanar no gastar més de 20 euros en els menjars, i la reducció al 50% del parc mòbil.

Relació amb Catalunya
El nou president renuncia a l'anticatalanisme

Fabra és partidari de fer més fluïdes les relacions entre els dos territoris "pels interessos comuns" que comparteixen. L'exemple d'això és la visita a Artur Mas, al setembre, amb motiu de la defensa del corredor mediterrani. D'aquesta manera, Fabra ja ha igualat Camps, que només va mantenir una reunió amb un president català en vuit anys. Va ser amb José Montilla, el 2009, aprofitant la visita del president català a València per veure la final de la Copa del Rei entre el Barcelona i l'Athletic Club de Bilbao.

Sobre TV3 Fabra ha mostrat la seva predisposició a restablir les emissions al País Valencià sempre que Canal 9 es vegi a Catalunya. Actitud, sens dubte, menys bel·ligerant que la de Camps, que va ofegar Acció Cultural del País Valencià amb multes, amb la finalitat de cessar les emissions de la televisió catalana.

Relació amb els mitjans
El president imposa una política informativa més transparent

Un altre dels canvis d'Alberto Fabra respecte a Francisco Camps és que els periodistes tornen a preguntar en les rodes de premsa del president valencià. Fabra entén els mitjans de comunicació com un complement a la seva acció de govern, no com Camps, que arribava a menysprear els periodistes segons el mitjà en el qual treballaven. Durant els mesos anteriors a la seva dimissió Camps va evitar els periodistes, i fins i tot va anul·lar actes oficials per no trobar-se'n.

Tarannà dialogant
Fabra rep a la seu del govern col·lectius marginats per Camps

Malgrat tenir el mateix ideari que Camps, Alberto Fabra ha mostrat més capacitat de diàleg amb els col·lectius menys afins a la seva política. En el temps que fa que ocupa el càrrec, Fabra ja s'ha reunit amb l'entitat Escola Valenciana -la primera reunió en 16 anys de govern del PP- i ha rebut l'Associació Víctimes del Metro del 3 de Juliol, que representa els familiars de les 41 víctimes mortals de l'accident del juliol del 2006, i que, en cinc anys, mai va ser escoltada per Camps.

Lluny de la corrupció
El castellonenc no està relacionat amb cap cas de corrupció

Fabra va arribar a la Generalitat Valenciana sense estar vinculat a cap escàndol de corrupció ni imputat per qualsevol altre delicte, a diferència de molts dels seus companys de partit. A l'altre extrem, Camps està sent jutjat per un presumpte delicte de suborn relacionat amb la trama corrupta Gürtel per haver acceptat regals per valor de 14.000 euros a canvi de suposats contractes.

Pacificador del partit
Fabra té el vistiplau de totes les famílies del PP valencià

L'arribada de Francisco Camps a la presidència del Partit Popular valencià no va estar exempta de polèmica. La seva guerra oberta amb el sector zaplananista, que li va provocar alguna derrota parlamentària, contrasta amb l'arribada de Fabra, que va tenir el vistiplau de tots els sectors, si bé en aquests mesos ja ha hagut de gestionar algunes tensions internes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT