Anàlisi
Crònica 09/01/2011

Alegria al Sudan del Sud, inquietud al nord del país

Lali Cambra
2 min

El sentiment al sud és d'alegria. Des de l'octubre es calcula que 143.000 ciutadans del sud refugiats al nord han tornat a casa, territori subdesenvolupat per dècades de marginació a mans dels colonitzadors, substituïts després pels àrabs, i en guerra ininterrompuda gairebé des de la independència del Regne Unit el 1956, amb un cost de dos milions de morts i quatre milions de desplaçats. Tornen per la il·lusió de votar, pel referèndum: "Estic molt feliç, veig aquest referèndum com la meva llibertat. Jo vaig néixer durant la guerra, la meva família va haver de deixar Juba i ara podem participar i canviar el futur, no es pot descriure amb paraules", explica Agyedho Awok, de 25 anys, periodista que treballa en una ONG a la zona. Agyedho marcarà avui amb un dit una butlleta on hi ha dibuixada una sola mà estesa: separació.

La pèrdua del sud és un cop més per a al-Baixir, acusat del genocidi de Darfur per la Cort Penal Internacional, que pot veure com s'intensifica l'oposició política al nord i al seu partit i pot adoptar un perfil molt més radical. De fet, fa un mes el president va assegurar: "si el sud s'independitza, canviarem la constitució, la xaria i l'islam seran les fonts de la nostra constitució". Aquest enduriment ja s'està notant, segons Taharqa Elnour, sudanès de Jartum, de 32 anys, que viu a Sud-àfrica. "He passat les festes allà i la gent tem que hi hagi més repressió política, els imams diuen que l'islam no està ben aplicat. Al-Baixir està buscant aliats entre els més islamistes del seu partit i del país".

La situació de les minories a tots dos territoris també preocupa. L'ONG Human Rights Watch recorda que ministres d'al-Baixir van amenaçar de deixar sense serveis bàsics com l'atenció mèdica els ciutadans del sud que s'han establert al nord si el sud s'independitza. D'altra banda, també hi ha gent del nord, comerciants molts d'ells, que viu al sud, "i tots han de saber que no hi haurà expulsions", explica Rona Peligal, directora de l'ONG a l'Àfrica.

MSF, per la seva banda, denuncia que l'atenció de la comunitat internacional s'ha centrat a assegurar que el referèndum es dugui a terme, però ha negligit una situació d'emergència continuada. El nou govern trigarà anys a poder aixecar un sistema de salut públic viable: una de cada set mares mor durant l'embaràs, la malnutrició és crònica i el 75% de la població no té accés a serveis de salut bàsics.

stats