Alemanya medita un pla Marshall per a Grècia sense sortir de l'euroescepticisme

Berlín.Alemanya és "l'àncora més important per a Europa", assegura el Centre d'Investigació Econòmica Europea. "Tot el mecanisme per a la crisi de l'euro es manté ferm o cau depenent del suport alemany a les polítiques de rescat de la UE". A aquesta Europa deprimida només li faltarien més complicacions amb el mecanisme de crisi per acabar d'aterrir els mercats financers. ¿Quina posició adopta Merkel, que té a la mà, un cop més, salvar Grècia amb un paquet d'ajudes que podria arribar als 60.000 milions d'euros?

Durant tota la setmana la cancellera ha callat. I quan ha obert boca ha estat per guanyar temps. "Si Alemanya està a favor o no d'un segon paquet de rescat? Abans de prendre una decisió, sigui quina sigui, avaluo tota la informació disponible i en tinc en compte les possibles conseqüències. I ningú no m'obligarà a canviar això", precisava entre setmana la cap de govern alemany, a l'espera d'analitzar els informes del Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional.

Entre el secretisme i el mutisme, Merkel es va reunir dimecres a Berlín amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso; dijous va rebre el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, i avui espera el director del FMI, Dominique Strauss-Kahn.

El govern alemany només traurà "conclusions concretes" sobre Grècia quan rebi l'estudi de la missió de comprovació que les institucions esmentades estan realitzant a Atenes sobre les reformes i els programes d'estalvis grecs. La missió durarà fins a la setmana entrant i l'informe s'espera per a principis o mitjans de juny. "Els efectes de les mesures empreses pel govern grec requereixen temps i per això aconsello anar pas a pas. No es fa cap mena de favor a Grècia ni a Europa si s'especula sobre la situació financera hel·lena", es va limitar a afirmar, tot i que la informació que va aparèixer la setmana passada a Der Spiegel, segons la qual Grècia es plantejava sortir de l'euro, es va interpretar com una filtració interessada de la mateixa Alemanya.

És clar que Merkel evita pronunciar-se clarament sobre el rescat: per prudència, per càlcul polític i per por del que puguin pensar els seus electors, amb temptacions euroescèptiques i més aviat farts de ser els pagadors de vora el 20% d'un paquet d'ajudes que no aconsegueix augmentar les esperances a l'eurozona.

A Alemanya, com a mínim en bona part de la població, s'associa la paraula Europa amb el sufix "-krise": crisi de l'euro, crisi del deute, crisi de refugiats. Europa es considera l'organització que s'engoleix els diners alemanys amb el pretext que és bo per a tots. Els ciutadans germànics recelen. Un informe del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR) assenyala que Alemanya es dirigeix "cap a un moment d'unipolaritat en l'eurozona en una època en què els ciutadans s'han desenamorat de la Unió Europea".

Aportar creixement

Frustrats d'haver de rescatar tres països socis, el 63% dels alemanys diuen que tenen poca o gens de confiança en la UE, i el 53% creuen que "Europa ja no és el futur d'Alemanya". "Molts europeus volen que Alemanya salvi Europa, però ara molts alemanys volen ser salvats d'Europa", indica l'informe. En lluita contra la falta de sentiment europeu, polítics de la coalició de govern (democratacristians i liberals) i de l'oposició (socialdemòcrates i verds) veuen en la situació cada cop més greu de Grècia la necessitat d'actuar. I fins i tot es parla d'un pla específic: "Amb un pla Marshall es podria agafar un camí a través d'inversions, que aportaria més creixement i innovació", assegura a Handelsblatt l'expert de pressupost del Partit Socialdemòcrata (SPD), Carsten Schneider. "Aquestes tasques es podrien finançar a través d'uns impostos de transacció financera a tot Europa. Així també hi participaran els que van causar aquesta crisi financera", assegura. Un editorial d'opinió del diari progressista Süddeutsche Zeitung també reclamava un pla solidari amb Grècia.

El país hel·lè necessita més temps per sortir de la seva profunda crisi. L'expert financer d'Els Verds, Gerhard Schick, afirma que un programa rígid d'estalvi frena l'economia i dificulta l'estabilitat de les finances estatals. "Un allargament dels temps de vigència dels crèdits no serà suficient, perquè el pes dels deutes és massa gran", assegura el portaveu ecologista, que no descarta una reestructuració del deute. La condonació d'una part del deute també és abordada sense tabús per experts alemanys. Alguns apunten fins a un cinquanta per cent de quitament, tenint en compte l'extraordinària recessió que ha patit Grècia en els últims anys.

És cert, però, que després de tres plans de rescat des que va esclatar la crisi de l'euro i centenars de milers de milions d'euros en préstecs i en auxili per a Grècia, Irlanda i Portugal, els opositors de Merkel temen que Berlín es converteixi en el pagador més generós per no gaire cosa.

La trampa de l'euro

L'amenaça per a la cancellera és real: "Ha caigut profundament dintre de la trampa de l'euro", va simplificar aquesta setmana un titular de Die Welt . No en va, a Merkel li estan sorgint veus opositores dintre del seu propi partit (CDU) que pregonen que ja n'hi ha prou d'ajuts a Grècia i que, com a molt, s'han d'avenir a alleujar o millorar les condicions de pagament del deute contret pels socis comunitaris.

Un total de 19 diputats de la CDU, dels seus aliats bavaresos i dels socis de govern del FDP (liberals) haurien advertit que no estan preparats per donar suport als plans de Merkel per salvar l'euro. Si més parlamentaris d'aquests partits se sumen a aquesta postura, el suport ara majoritari de la cambra baixa a la cancellera se n'aniria en orris i la líder democratacristiana dependria dels vots de l'oposició per aprovar les seves mesures de rescat. Totes les mirades estan posades en Merkel en busca de respostes. Però aquesta crisi no és només de l'euro, sinó també de la falta d'unió política.