Alemanya sí que colla els evasors fiscals a Suïssa

BERLÍN.Alemanya calcula que el 2010 els ciutadans del seu país tenien una quantitat de diner negre al voltant de 193.000 milions de francs amagats en bancs suïssos. A partir del gener del 2013 el govern de la cancellera Angela Merkel podrà posar setge a aquesta evasió fiscal en col·laboració amb les autoritats suïsses d'una manera més estricta a la que s'havia plantejat, en funció de l'acord signat per tots dos països dijous. Berlín envia un senyal de rigor contra els defraudadors en elevar la taxa que s'aplicarà amb caràcter retroactiu al capital alemany camuflat en comptes suïssos.

Segons els termes del nou acord, els diners evadits estaran gravats amb un impost d'entre un 21% i un 41%, per sobre del ventall anterior, que era d'entre el 19% i el 34%. També entra en vigor un únic impost del 50% per als hereus de comptes bancaris a Suïssa que no es mostrin disposats a declarar-los davant les autoritats fiscals alemanyes.

A Espanya, la recent amnistia fiscal anunciada pel govern de Mariano Rajoy estipula un impost únic del 10% i amb aquesta mesura s'espera fer sortir a la superfície fins a 25.000 milions d'euros, que ara són en paradisos fiscals o circulant per l'economia submergida. Això vol dir que s'esperen uns ingressos de 2.500 milions fins al novembre, la data límit fixada pel govern del PP. Efectivament, en el cas espanyol la mesura servirà per reduir l'elevat dèficit públic.

La recaptació en la lluita contra el frau fiscal va arribar als 10.400 milions l'any passat, segons les dades de l'Agència Tributària Espanyola. Aquesta xifra suposa un increment de prop del 3,5% sobre els 10.043 milions ingressats l'any 2010. La recaptació ha anat en augment cada any, tenint en compte que el 2005 era gairebé de la meitat (5.526 milions).

L'oposició política no hi creu

Mentre que l'executiu espanyol justifica aquesta mesura controvertida (com a última opció abans d'apujar l'IVA) amb la projecció de recaptar els 2.500 milions, la classe política alemanya no acaba d'estar satisfeta amb la nova lluita declarada contra l'evasió fiscal. De fet, l'oposició al govern d'Angela Merkel ja ha avançat que les millores de l'acord amb Suïssa no són suficients i serviran de ben poc. El principal partit opositor ja ha anunciat que no farà cas de la requerida aprovació del pla al Bundesrat, la cambra de representació territorial alemanya, en què té majoria.

"El conveni sobre impostos fracassarà de nou. Pensem que no serà eficaç i, a més, conté moltes llacunes", es va afanyar a valorar el líder socialdemòcrata de l'SPD, Sigmar Gabriel, mentre denunciava que els defraudadors continuaran tenint un marge de temps per treure els seus diners dels bancs suïssos i endur-se'ls a un altre paradís fiscal.

En canvi, el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va defensar el mèrit d'aquest acord amb Suïssa i va instar els governs dels lands a aprovar "aquesta equilibrada solució", després d'anys de picabaralles amb el país alpí sobre la qüestió de l'evasió fiscal. Al capdavall, és un pas per estovar el secret bancari suís, avalat per llei des del 1934. Suïssa, segons va postular la seva ministra de Finances, Eveline Widmer-Schlumpf, està "fermament decidida" a posar en pràctica aquesta estratègia per blanquejar diners.

Transferència de béns

Amb l'objectiu de facilitar un intercanvi més eficaç d'informació, l'acord amplia de 999 a 1.300 el nombre de possibles sol·licituds que poden realitzar les autoritats alemanyes en el marc d'investigacions d'evasió d'impostos durant un període de dos anys. Un altre dels canvis afegits és que a partir de l'1 de gener de l'any que ve, cinc mesos abans del previst, no serà possible la transferència a països tercers de béns de capital que els contribuents alemanys tinguin a Suïssa "sense avís previ".

Si finalment el nou acord tira endavant, Berlín posarà fi a un procés que ha tensionat la seva relació amb Berna i que ha provocat un creuament d'acusacions, fins i tot de falta de col·laboració i d'espionatge. Els esforços del govern alemany per controlar els comptes ocults dels seus ciutadans a Suïssa van ser denunciats pel país veí. La justícia suïssa fins i tot va demanar processar la setmana passada tres inspectors fiscals alemanys que s'havien apoderat d'un CD robat que contenia dades d'evasors fiscals protegits per bancs helvètics.

L'opinió pública alemanya va acollir com un escàndol l'ordre de detenció contra els seus funcionaris, que treballaven per a l'administració de Rin del Nord - Westfàlia. La qüestió es remunta a fa dos anys, quan les autoritats alemanyes es van emparar en la moralitat per pagar 2,5 milions d'euros a uns lladres informàtics que havien copiat un CD amb dades confidencials dels comptes suïssos de defraudadors germànics.

Alemanya va justificar-se dient que, al capdavall, estava perseguint principalment gent rica estafadora i assegurant que defensava la pertinent recaptació d'impostos. Suïssa, en canvi, va postular-se en defensa dels seus interessos econòmics i de l'atractiu que desperten les seves laxes lleis impositives des de fa anys.

És evident que s'havia de negociar des de posicions allunyades i per això l'acord recent no és perfecte -admet el govern alemany-, però és la base per a una bona cooperació. Fracassar quan les negociacions estaven a punt de col·lapsar-se estava prohibit a Berlín.