DEBAT A LA REPÚBLICA FEDERAL
Crònica 18/01/2012

Alemanya desacredita el seu cap d'estat

El president alemany, Christian Wulff, és a l'ull de l'huracà per un dubtós crèdit privat, vacances pagades per amics empresaris i el seu tracte amb la premsa. Merkel tem que l'afer l'acabi perjudicant.

Isaac Lluch
3 min
UNA FIGURA MORAL Christian Wulff té una representativitat similar al rei d'Espanya. El meitat dels alemanys creuen que ha de deixar el càrrec.

BERLÍNS'imaginen a Espanya el cap d'estat (el rei) arraconat per la pressió de la premsa i qüestionat massivament pels ciutadans en les enquestes? Doncs és el que passa a Alemanya amb el president de la República Federal, Christian Wulff. Un càrrec que, en rigor, recull l'autoritat moral del país però que alguns mitjans ja han posat en entredit perquè la persona que actualment ocupa la més alta responsabilitat institucional del país està mostrant, des de mitjans de desembre, un currículum de dubtosa ètica.

Quasi tres quarts dels alemanys opinen que la imatge de Wulff quedarà llargament deteriorada pels seus afers, segons indiquen les enquestes de la televisió pública ZDF. Un 61% no consideren el president digne de credibilitat. No obstant, el 50% són partidaris que es quedi al càrrec, i un 44%, que dimiteixi.

La preocupació que la crisi del president no tingui fi és gran. Per això la cap de govern, Angela Merkel, s'ha marcat com a lema: més val no parlar-ne gaire. Quan li ha tocat referir-s'hi últimament ha estat per repetir que té plena confiança en Wulff i que, si depèn d'ella, es pot quedar residint al Palau de Bellevue, prop de la cancelleria. "Dono per descomptat que el president prosseguirà amb la seva bona feina", precisa la cancellera, concedint tot just la necessitat que Wulff respongui a totes les qüestions que hagin pogut suscitar els seus afers. Merkel, amb tot, tampoc pot intervenir gaire ara per canviar la sort d'un president que ella mateixa es va entestar a avalar el 2010, quan va dimitir per sorpresa Horst Köhler.

Merkel pot fer cessar un ministre, però no un president federal. El Tribunal Constitucional és l'únic que pot destituir-lo si incompleix una llei federal. Però fins ara el que se li recrimina a Wulff ni tan sols és justiciable, més enllà que sigui moralment reprovable.

Tot el suport de la cancellera

La cancellera, amb tot, prefereix conviure amb un president desprestigiat que assistir a la seva dimissió. Si Wulff plegués, no representaria una aguda crisi nacional, però sí que desestabilitzaria molt Merkel, que justament va optar per elevar a la suprema autoritat de l'estat qui el 2010 era un rival intern al seu partit.

Fa dos anys la coalició governamental que formen la CDU, la seva germana bavaresa CSU i els liberals del FDP tenia una confortable majoria de quasi 20 vots a l'Assemblea Federal, on s'escull el president, i, tot i així, va necessitar tres rondes per aconseguir que el seu candidat preferit, Wulff, sortís elegit. Des de llavors, la majoria s'ha empetitit fins als quatre vots com a resultat de les derrotes dels partits governamentals en diverses eleccions regionals. Merkel no assumiria mai ara el risc de tornar a presentar un candidat propi. Més aviat forçaria un candidat de consens amb els principals partits de l'oposició.

Les especulacions sobre noms que podrien rellevar Wulff s'han succeït a la premsa, però els portaveus del govern han desmentit rotundament que Merkel estigui planificant un pla B per a la presidència. La cancellera prefereix usar la tàctica aplicada a l'eurocrisi: guanyar tant temps com sigui possible.

No obstant, a la cap de govern li costa sufocar algunes veus crítiques de la mateixa CDU contra Wulff. Al maig hi ha eleccions al land de Slesvig-Holstein i els cristianodemòcrates temen que l'enrenou del president els passi factura. Al capdavall, quan Wulff ha pogut agafar notorietat amb discursos sobre l'islam, la integració, els bancs o l'eurocrisi mai no ha estat tan memorable com els seus escàndols. Patata calenta per a la cancellera.

stats