CORRESPONSAL A BERLínAlemanya no s'ha administrat el rigor que sempre demana als veïns del sud. La crisi del bacteri Escherichia coli ha evidenciat que el govern germànic, acostumat a estirar les orelles als socis mediterranis, es va precipitar en assenyalar els cogombres espanyols com els culpables de l'origen de la infecció que ha posat en alerta el país. De fet, les acusacions per la gènesi de la crisi alimentària han estat l'últim episodi d'una història de desconfiança. Alemanya ha assumit en els últims mesos el paper de policia inflexible per salvaguardar l'equilibri de l'economia europea, i això ha implicat una vigilància severa a les finances gregues, una auditoria estricta que també s'ha aplicat als comptes d'Espanya. Perquè pel govern d'Angela Merkel, el temor sempre ha vingut del sud.
El dit acusador de les autoritats alemanyes als cogombres espanyols s'ha afegit als últims missatges crítics de Merkel, que s'han interpretat com un menyspreu a les economies mediterrànies. La cancellera va proposar vincular els salaris a la competitivitat, i una unificació de l'edat de jubilació i del calendari de vacances a la Unió Europea, un discurs que semblava més un retret que una proposta. "Alemanya ajuda, però només si els altres s'esforcen, i això s'ha de demostrar", va afirmar Merkel. El govern germànic reclamava solidaritat i, fins i tot, respecte. Des de Madrid, s'ha demanat el mateix tracte en els últims dies.
La trucada de Merkel
Mentre l'opinió pública alemanya està preocupada per les imprevisibles conseqüències de la crisi de l' E. coli -són 18 les morts notificades a Alemanya en relació a una variant d'aquest bacteri i 12 països més també han informat de greus casos d'afectats-, la premsa ha girat l'atenció a les tensions que hi ha entre Berlín i Madrid. I és que la falsa alarma donada la setmana passada per part del govern d'Hamburg, en què s'acusava els cogombres espanyols de ser la font de l'epidèmia, no ha agradat gens a la Moncloa.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, van conversar dijous per telèfon per acordar que la prioritat era identificar l'origen de la infecció. Tal com han recollit els mitjans alemanys, Merkel ha demostrat comprensió pel perjudici econòmic que la crisi del cogombre ha provocat en els productors espanyols. Però també els explotadors agrícoles d'altres països, inclòs Alemanya, s'han vist greument afectats, apunta la cancellera, mentre defensa que les autoritats d'Hamburg van actuar d'acord amb la llei alemanya d'informar els ciutadans i de transmetre els resultats de les anàlisis al sistema d'alerta ràpida de la Unió Europea.
Les reflexions de la premsa
Els diaris alemanys estan dividits sobre si fer saltar l'alarma sobre el cogombre sense tenir-lo definitivament identificat com a font de la infecció va ser la millor idea. La majoria de mitjans creuen que les autoritats es van precipitar en la seva gestió de la informació, per bé que es remarca la necessitat d'instar el consumidor a ser caut. El Tageszeitung escriu: "L'avís sobre els cogombres espanyols està justificat, perquè el bacteri E. coli va ser detectat en tres exemplars. Encara que ara hagin confirmat que el germen trobat és innocent, un bacteri patogen així no s'hauria de trobar als cogombres". El Süddeutsche Zeitung és més crític amb el govern germànic: "En la seva ànsia de protegir la gent, les autoritats alemanyes van ser massa ràpides a advertir sobre el cogombre espanyol. Això és desafortunat i, certament, hi ha d'haver una compensació, però no hi ha motiu per a un conflicte diplomàtic. Els europeus faríem millor de preguntar per què la Comissió Europea va acceptar el senyal d'alarma d'Alemanya sense portar a terme els seus propis tests. La conclusió és que s'han de fer dobles comprovacions a partir d'ara".
La ministra alemanya d'Agricultura i Defensa del Consumidor, Ilse Aigner, va demanar, de nou, a la població espanyola "comprensió per l'actuació de les autoritats alemanyes". Mentre es repeteixen les disculpes, els agricultors locals se senten incompresos. Han caigut un 75% els guanys del sector, prou perjudicat per una temporada de sequera com no es recorda en 100 anys.
