Publicitat
Publicitat

VIOLÈNCIA A BERLÍN

Un grup posa artefactes incendiaris a les vies de tren

Alemanya reviu el fantasma del terrorisme d'esquerres

Controvèrsia a Alemanya per una onada d'atemptats a les vies de tren de Berlín. Hi ha el temor que resorgeixi el terrorisme d'esquerres inspirat en la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).

Normalment són els esforços de les autoritats alemanyes per combatre el neonazisme el que acapara els titulars de premsa, però aquests últims dies no han estat els extremistes de dreta, sinó els d'esquerra, els que han fet debatre l'opinió pública. Més d'una dotzena d'artefactes incendiaris al cor de Berlín, un misteriós grup anomenat Hekla, una carta de reivindicació.

Ningú no sap ben bé què hi ha al darrere de la gairebé vintena d'artefactes incendiaris que s'han trobat a les vies fèrries de Berlín i els seus voltants. Aquests artefactes si bé no han produït cap víctima sí que han deixat milions de pèrdues a l'empresa nacional de ferrocarrils, Deutsche Bahn, que ja ha avançat que ofereix una recompensa de 100.000 euros a qui doni pistes de l'autoria dels atacs: des de fa una setmana al voltant de 1.800 trens han circulat amb retard, 150 connexions s'han cancel·lat i 350 trens s'han hagut de desviar.

¿Es tracta d'un sabotatge o d'un delicte d'incendi amb rerefons polític? ¿O de l'inici d'un nou terrorisme d'esquerra? El ministre alemany d'Interior, Hans-Peter Friedrich, s'ha afanyat a advertir de la creixent disposició a la violència de l'ultraesquerra, encara que no veu fonaments per a l'alarmisme. El seu company de la Unió Socialcristiana (CSU) i ministre federal de Transport, Peter Ramsauer, també es va mostrar preocupat pels "atacs terroristes criminals".

El renaixement de la RAF?

"És un renaixement de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF)", va apuntar Rainer Wendt, president del sindicat de policies DPolG. La RAF va ser un grup terrorista que va perpetrar desenes d'assassinats a Alemanya durant tres dècades des de principis dels 70. "El terror de la RAF també va començar amb accions trivials, però va acabar amb assassinats", va coincidir Bernhard Witthaut, cap d'un altre sindicat de policies, GdP. "És una espiral espantosa. No podem repetir l'error dels 70 de treure-hi importància", va dir Frank Henkel, cap de la Unió Democratacristiana (CDU) -el partit de la cancellera Angela Merkel- a Berlín.

Si bé experts en extremisme d'esquerra com Gero Neugebauer, de la Universitat Lliure de Berlín, no veuen cap paral·lelisme entre els fets actuals i la RAF -"hi ha descontentament en temps de crisi financera, però cap ambient d'aprovació a grups radicals", diu Neugebauer-, les autoritats alemanyes calculen que al país hi ha uns 6.800 extremistes d'esquerra disposats a la violència. En els últims dos anys aquests col·lectius haurien perpetrat un miler d'actes violents, segons el govern. Aquestes accions tenien lloc sobretot en reunions massives de gent, com en la celebració de l'1 de Maig berlinès, o en les manifestacions per les cimeres internacionals.

Hekla va reivindicar els atacs a la xarxa de trens, alhora que condemnava que Alemanya s'involucri a l'Afganistan i demanava l'alliberament del soldat nord-americà Bradley Manning, acusat d'haver filtrat documents a Wikileaks. El grup va desmarcar-se de la violència extrema i va al·legar que els artefactes no han posat en perill cap vida i que només pretenien desfermar "erupcions socials".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT