Publicitat
Publicitat

CANVIS EN EL MODEL ENERGÈTIC

El govern de Merkel vol convertir-se ara en exemple verd i abandonar l'energia atòmica d'aquí una dècada

Alemanya fixa l'adéu nuclear per al 2022

Alemanya es converteix en el primer país que decideix abandonar l'energia nuclear. El govern d'Angela Merkel va segellar ahir un acord per prescindir de les centrals atòmiques d'aquí una dècada.

On va dir blanc, ara diu negre. Vuit mesos després de promulgar l'allargament de vida dels reactors nuclears alemanys, Merkel vol convertir-se ara en abanderada del canvi energètic internacional. La cancellera alemanya desitja ara que el seu país sigui un exemple verd per al món, la pionera, entre les grans nacions industrials, a fer el transbord cap a les energies renovables.

Durant la nit de diumenge a dilluns, la cúpula del govern alemany va decidir l'abandonament progressiu de les centrals nuclears fins al 2022. La ruta de sortida ja està ben dibuixada: la majoria de reactors atòmics es desconnectaran de la xarxa elèctrica com a molt tard el 2021. Però si calgués, tres centrals produirien energia fins al 2022 en concepte de "reserva de seguretat".

L'acord de la coalició de govern formada per cristianodemòcrates (CDU), els aliats bavaresos (CSU) i liberals (FDP) se sustenta en l'informe que la comissió ètica designada per Merkel va presentar els últims dies. Els experts consultats van confirmar que era "factible abandonar" l'energia nuclear d'aquí una dècada sense grans costos col·laterals.

Això sí, contràriament al que pretenia a la tardor, Merkel haurà de collar els quatre gegants explotadors d'energia atòmica d'Alemanya (E.ON, RWE, Vattenfall i EnBW). D'entrada, els haurà de mantenir el pagament dels controvertits impostos sobre el combustible utilitzat a les centrals nuclears. Els diners serviran per al sanejament del magatzem atòmic d'Asse, a la Baixa Saxònia, en mal estat. Aquestes taxes, amb tot, estan limitades fins al 2016 i hauran d'aportar a l'Estat uns 2,3 mil milions d'euros. Per la desconnexió immediata de les set centrals més antigues i una que tenia problemes de funcionament, Alemanya disminueix, això sí, els seus ingressos en 1.300 milions.

Dificultats econòmiques

A més de mantenir els impostos al lobi atòmic, que ha reaccionat amb moltes crítiques, el govern de Merkel haurà d'assegurar també la contenció dels preus de l'energia i la competitivitat de l'economia alemanya, buscar alternatives sense riscos i evitar les importacions elèctriques sistemàtiques d'altres països -Alemanya ha incrementat les importacions d'electricitat de França en les últimes setmanes.

El gir en política energètica de Merkel és copernicà. Si bé la tardor passada, la cancellera es va omplir la boca defensant la decisió d'allargar l'activitat de les centrals nuclears una mitjana de 12 anys més com a "tecnologia de transició", ara el missatge és que el nou acord governamental garanteixi "una nova arquitectura" del subministrament energètic basada en l'autonomia elèctrica nacional i un respecte al medi ambient més gran.

Merkel es va vantar ahir del fet que el nou pacte promou que d'aquí nou anys les energies alternatives suposaran com a mínim el 40% de la producció elèctrica alemanya. A partir de la setmana que ve, el seu executiu començarà a redactar i enviar al Parlament, en forma de projectes de llei, les noves normatives que han de conduir al canvi verd alemany.

L'ombra de Fukushima i els verds

Què ha fet, però, canviar el parer de la cancellera de manera tan radical? El Pep Consciències de Merkel té un nom ben clar: Fukushima. Després de la catàstrofe nuclear del Japó, la líder cristianodemòcrata ha admès que li ha calgut "un altre pensament". I més amb el sever càstig electoral rebut aquest 2011 en quatre comicis regionals. Especialment dur va ser per a la CDU de Merkel cedir el poder a Baden-Württemberg després de 58 anys consecutius al poder. Per fer-ho més simbòlic, el nou líder d'aquest land és Winfried Kretschmann, el primer ministre regional verd de la història.

Precisament, el partit verd va acollir ahir amb escepticisme l'anunci fet per Merkel. "Estem disposats a acordar la tramitació parlamentària de les noves normes, però el segell verd només el rebran quan el contingut presentat sigui veritablement verd", va apuntar el líder ecologista Cem Özdemir. Els socialdemòcrates de l'SPD van celebrar la rectificació alhora que van recordar que bàsicament es tracta de tornar als terminis establerts sota el govern de Gerhard Schröder el 2000, que va fixar la fi de l'era nuclear precisament el 2021.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT