Publicitat
Publicitat

LA CRISI DE L'EURO

Merkel irrita Europa i descarta els eurobons fins que no s'endureixi el control als països rebels

Alemanya lluita contra tothom

Europa està enrabiada amb Alemanya. La cancellera Angela Merkel persisteix en la seva tradicional oposició als eurobons i al rol d'apagafocs del BCE. Amb la seva actitud s'autoaïlla a l'eurozona.

No als eurobons. No a la impressió massiva de diners per part del Banc Central Europeu (BCE). El sobrenom de Madame No que es va guanyar l'any passat Angela Merkel per les reticències mostrades en el rescat grec torna a anar en boca de molts analistes europeus. Hi ha qui prefereix desqualificar-la com a Comissària Estalvi, si bé la mateixa cancellera alemanya és plenament conscient que l'eurozona no es pot salvar només amb una força de voluntat de ferro.

Ja se senten prou escanyats grecs (el ministeri de Finances del país hel·lè ha determinat que necessita ingressar 7.000 milions d'euros més entre el 2013 i el 2015), irlandesos, portuguesos, italians i espanyols amb les reformes que els ha tocat emprendre per disciplinar-se. Paral·lelament, els esdeveniments d'aquesta setmana han deixat arraconada Merkel: la caiguda de l'euro; la degradació de nota de Portugal, Bèlgica i Hongria; la sostinguda pujada d'interessos per al deute estatal italià i espanyol; la gairebé inèdita preferència dels inversors pel bo britànic abans que l'alemany; i el que deixa Berlín més compromès, la fallida subhasta de deute a deu anys: el Tresor alemany tot just va vendre poc més de la meitat del que tenia previst.

No obstant això, el president del Bundesbank, Jens Weidmann, desdramatitza la situació i destaca que l'increment dels interessos dels bons a 10 anys no és la fi del món. Merkel ha repetit aquesta setmana, tant al president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, com als líders francès i italians, Nicolas Sarkozy i Mario Monti, respectivament, el que ningú a Europa vol sentir. La reacció germanòfoba no ha trigat a desencadenar-se en la premsa del continent. "Si la guerra és la prossecució de la política amb altres mitjans, llavors Alemanya torna a estar en guerra amb Europa", ha resumit un opinador del Times.

Berlín assegura, però, tenir ben argumentada la seva postura. La massiva compra de deute estatal sacrificaria la independència del BCE i podria disparar la inflació. Rere l'oposició als eurobons hi ha motius de caire polític, econòmic i fins i tot constitucional.

Cansament

Els alemanys estan cansats de lliurar diners per protegir els països més endeutats. Berlín ja ha aprovat l'ampliació del fons de rescat, però acceptar els eurobons implicaria al contribuent germànic, a més a més, pagar interessos més alts que ara. La Unió Democratacristiana (CDU) de Merkel raona que la col·lectivització del deute europeu relaxaria els estats indisciplinats en l'aplicació de les seves reformes.

Alemanya paga pel seus bons menys que cap altre país i aquest és un estatus que li agradaria preservar, i més tenint en compte que el seu deute (81,2% del PIB) s'apujaria molts milers de milions més si n'augmentés l'interès. Encara hi hauria, finalment, una altra raó tècnica per la qual Berlín s'oposa als eurobons. "Una adopció imprecisa del deute d'altres països està prohibida per la constitució alemanya", assegura el cap de la fracció parlamentària de l'FDP, Martin Lidner.

Experts alemanys, amb tot, admeten que aviat Merkel no podrà mantenir la seva posició davant les urgències de l'eurozona. El gir amb què justificarà el seu canvi de rumb ja està en marxa: Alemanya acceptarà els eurobons si com a contrapartida es modifiquen els tractats europeus per fer possibles controls pressupostaris i sancions més dures als països que no s'apliquin en els programes d'austeritat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT