Publicitat
Publicitat

CRISI A LA UNIÓ EUROPEA

Berlín es planteja una eurozona independent de la UE, que avanci políticament amb un tractat propi

Alemanya té un pla B per a l'euro

Angela Merkel vol un euro alemany. Si els euroescèptics frenen les reformes de la UE que persegueix Berlín, la cancellera apunta tirar pel dret amb una eurozona independent amb tractat propi.

Inamovible. Convençuda que no hi ha cap altra recepta que l'austeritat, i decidida a frenar una "intervenció il·limitada dels bombers" del Banc Central Europeu (BCE) contra una prima de risc desbocada. Angela Merkel marca, des de l'inici de la crisi, la lenta reacció europea, però ho fa amb la vista posada en un objectiu més llunyà. El diari The Daily Telegraph, una de les veus més potents de l'euroescepticisme britànic, filtrava aquesta setmana un esborrany del ministeri d'Afers Estrangers alemany sobre el futur de la Unió Europea i els passos necessaris cap a una integració política més gran dels països de l'euro. Berlín té un pla per posar a ratlla els "pecadors del deute", com els anomena moltes vegades la premsa alemanya. No en va, en alemany deute i culpa són una mateixa paraula, schuld.

El projecte de Merkel per reforçar la UE passa forçosament per reformar el Tractat de Lisboa. Una negociació que pot donar ales als euroescèptics que volen recuperar competències que ja havien cedit a Brussel·les.

El pla alemany

Berlín vol més rigor per als països de l'euro, sancions incloses

Merkel vol construir una unió fiscal i econòmica per a l'eurozona, en què s'imposin sancions automàtiques contra els dèficits excessius i es puguin denunciar davant el Tribunal de Justícia de Luxemburg aquells governs que violin el Pacte d'Estabilitat. "Necessitem mesures fortes per a una vinculació més gran" de l'eurozona -assegurava dijous la cancellera alemanya- i per això cal una "reforma limitada" dels tractats de la UE. Una reforma que ningú vol, però que ella defensa amb "una posició increïblement sòlida", advertia.

Tocar el Tractat

Alemanya el vol modificar sí o sí, i provoca noves divisions a la UE

És gairebé un tema tabú a Brussel·les. Ningú ha oblidat el dramàtic procés per aprovar l'últim Tractat de Lisboa, amb repeticions de referèndums incloses. Però Berlín ho considera imprescindible. Segons el document del ministeri d'Afers Estrangers, l'objectiu seria que les reformes del Tractat afectessin únicament els països de la moneda única, amb l'esperança que això en facilitaria l'aprovació. Però, si l'amenaça de vetar les reformes per part dels països més euroescèptics fos real, Berlín apunta que "es podria tenir en compte la possibilitat de negociar un tractat únicament entre els membres de l'eurozona". Això suposaria dividir la UE en dos. Dues unions que es regirien per tractats diferents.

Sense suports

Ni l'eurozona ni Brussel·les volen obrir el Tractat de Lisboa

Merkel està sola defensant la reforma. París adverteix que si s'obre el meló del Tractat, haurà de ser per aprovar canvis molt més profunds. Nicolas Sarkozy s'ha enfrontat públicament aquesta setmana a Angela Merkel perquè París voldria una intervenció més directa del BCE per aturar la crisi. L'entorn de Sarkozy anunciava fa dos dies que el president exposarà ben aviat la seva visió d'Europa i especula amb un discurs públic pels volts de l'11 de desembre, coincidint amb el vintè aniversari de la cimera de Maastricht.

L'euroescepticisme britànic també ha fet els seus càlculs i veu en aquest nou procés negociador l'oportunitat perfecta per promoure un referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió. David Cameron i Angela Merkel es van reunir divendres a Berlín després d'una setmana tensa. Alts càrrecs de la CDU es vanagloriaven que "Europa avui parla alemany" i acusaven els britànics de voler formar part de la UE sense assumir la responsabilitat econòmica que això comporta. El primer ministre britànic va optar per passar de puntetes sobre unes crítiques que només són el preludi del que podria ser la reforma del Tractat de Lisboa. També els primers ministres d'Irlanda i Dinamarca, un país que no forma part de la moneda única però que acaba d'estrenar govern europeista, van passar per Berlín aquesta setmana per mostrar la seva reticència a una nova reforma dels tractats. Finlàndia i els Països Baixos, defensors de l'austeritat i el control alemany, tampoc estan entusiasmats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT