Alemanya rebaixa la pressió a Grècia

BARCELONA.Les ajudes als països més endeutats i les exigències perquè acabin complint els compromisos no poden separar-se una certa idea de la dignitat. Aquest és l'argument del govern grec, expressat pel seu ministre de Finances, Evànguelos Venizelos, després de la proposta llançada per Alemanya en què demanava que es nomenés un comissari europeu a Atenes amb poders de veto per controlar l'execució del seu pressupost i fixar per llei que el primer que l'estat grec haurà de pagar seran els seus deutes internacionals. La cancellera alemanya, Angela Merkel, no va tenir més remei ahir, des de Brussel·les, que relativitzar la proposta i assegurar que l'únic que s'està fent "és debatre una qüestió que s'hauria de tractar".

I és que la qüestió de Grècia segueix oberta. Encara no s'ha tancat l'acord entre les autoritats gregues i els creditors privats sobre la quitança parcial del deute grec. El que hi ha hagut fins ara són filtracions. Com la del setmanari alemany Der Spiegel aquest cap de setmana, que calculava que la xifra final del segon rescat hauria d'arribar als 145.000 milions d'euros, uns 15.000 milions més del que es va acordar en la cimera comunitària de l'octubre.

Però la proposta alemanya ha provocat una intensa polèmica. El president de l'Eurogrup i primer ministre de Luxemburg, Jean Claude Juncker, va rebutjar ahir la idea de manera contundent. "La proposta d'imposar un comissari no és acceptable ni per a Grècia ni per a mi", va concloure. I Merkel, malgrat rebaixar la proposta, va insistir en la idea de fons: "El que és important és què pot fer Europa perquè a Grècia es compleixin les mesures adoptades", va dir en arribar a Brussel·les. La cimera d'ahir, en tot cas, deixa algunes qüestions obertes.

Cimera per Grècia

La intenció és evitar una fallida incontrolada

Els líders europeus van assegurar ahir que estudien convocar una nova cimera únicament per analitzar la situació de Grècia. La convocatòria podria ser al febrer, d'aquí poques setmanes, davant de la falta de concrecions amb els creditors, que impedeixen la posada en marxa del segon pla de rescat. S'espera, a més, el nou informe dels tècnics de la troica, que reuneix el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, sobre la situació financera de Grècia, però la idea és que aquesta setmana el govern grec arribi ja a un acord amb els bancs. Aquesta va ser l'exigència del president del Consell Europeu, Herman van Rompuy.

Fons de rescat

Al març es decidirà si s'amplia per sobre dels 500.000 milions

Els caps d'estat i de govern ja tenen en marxa el nou fons de rescat permanent per a l'euro (MEDE), que entrarà en vigor un any abans del que estava previst, el juliol del 2012. Al març, però, hauran de decidir si la mida del fons, establerta en 500.000 milions d'euros, serà suficient davant de possibles crisis de deute a Espanya o Itàlia, els països més afectats fins ara. Fons comunitàries consideren que seria necessari que s'ampliés fins als 750.000 milions d'euros.