Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Berlín vol tests de solvència als països de l'euro, un límit al deute i revifar els criteris de Maastricht

Alemanya reclama un nou pacte d'estabilitat

El govern alemany és partidari de crear un consell que vetlli per la competitivitat dels països de l'eurozona i que tingui capacitat sancionadora en cas d'incompliment de les exigències europees.

Alemanya va afanyar-se ahir a llançar un senyal explícit de fermesa per reduir les actuals turbulències borsàries. A curt termini, la recepta del govern de la cancellera, Angela Merkel, per calmar els mercats és aplicar tan aviat com es pugui les decisions preses a la cimera de Brussel·les del 21 de juliol. Però per solucionar de soca-rel la crisi del deute públic a l'eurozona, el màxim contribuent d'Europa proposa un nou pacte que té com a objectiu revitalitzar els reblanits criteris d'estabilitat que es van acordar el 2003 a Maastricht.

El ministre d'Economia i vicecanceller alemany, Philipp Rösler, amb el ple consentiment de Merkel, va instar ahir que els 17 països de l'eurozona fixin en les seves respectives Constitucions un topall del deute "de seguida que es pugui" tal com es fa a Alemanya. A més, per recuperar una confiança duradora dels mercats, tots els estats de la zona euro haurien de sotmetre's a un test de solvència per avaluar la seva competitivitat, va assenyalar a Berlín Rösler. Amb aquestes proves de resistència s'examinarien entre altres aspectes el mercat laboral, les inversions en innovacions i la seguretat jurídica dels respectius països.

Paral·lelament, la proposta alemanya inclou la implementació d'un nou gremi executiu, com un consell d'estabilitat que serviria per controlar la competitivitat de cada país de l'eurozona. Aquest òrgan hauria de donar suport als estats amb una dèbil competitivitat en les seves reformes i sancionar-los en el cas que es detectés una desobediència de les exigències comunes, sense que s'hagués de necessitar l'aprovació dels governs.

L'objectiu d'Alemanya és dotar l'eurozona d'un mecanisme que, més que lluitar contra la crisi quan és aguda, permetés desenvolupar a la llarga "una cultura d'estabilitat comunitària. No n'hi ha prou desplegant el paraigua de rescat", va insistir Rösler.

El consell d'estabilitat tindria àmplies autoritzacions en la política econòmica. Aquest òrgan ja té un precedent semblant a Alemanya, on elabora programes de reforma en cas de situació d'emergència pressupostària als lands.

A nivell europeu, aquest consell hauria d'ajudar els països que suspenguin el test d'estrès. "Si un no aprova, ha de tenir conseqüències", va assenyalar Rösler, que aposta perquè aquest organisme pugui coordinar sancions i decidir sobre la utilització dels mitjans de suport estructural de la Unió Europea als països en qüestió. El consell podria determinar si els diners de la UE a un estat indisciplinat es destinarien a la construcció de carrers, la investigació o altres projectes. "El consell d'estabilitat no hauria de dir «Vosaltres no rebeu diners», sinó «Nosaltres ho distribuïm per a vosaltres»", va aclarir Rösler, que va destacar la importància de separar les decisions dels criteris polítics.

L'alarma de Trichet

Aquestes consideracions coincideixen amb les fortes crítiques que des d'Alemanya es fan al Banc Central Europeu per la suposada pèrdua d'independència que li pot comportar comprar bons espanyols i italians. El president del BCE, Jean-Claude Trichet, va justificar que l'actual crisi borsària és "la pitjor des de la Segona Guerra Mundial", i va instar els governs "a fer la seva feina" i reduir els seus dèficits.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT