Crònica 09/01/2012

Alemanya redueix l'atur al 6,6%, però a través de les minifeines

Isaac Lluch Berlín
3 min
Els minijobs s'utilitzen especialment per a treballadors que fan feines de neteja a les llars o a les empreses alemanyes. Un total de set milions de persones estan contractades amb aquesta modalitat.

No hi ha gaires conceptes alemanys que s'incorporin amb facilitat al vocabulari espanyol o català. De vegades s'utilitza el kaiser , la Bundesliga ; estranyament s'escapa un führer i s'oblida per complet que una delikatesse procedeix de l'idioma de Goethe. Ara, però, sona per l'estat espanyol un terme que no és ben bé alemany, però que és presentat com a tal: el minijob (minifeina).

Tot va començar quan el Banc Central Europeu (BCE) va plantejar a l'agost que si havia de continuar comprant bons espanyols per aturar la puja d'interessos, el govern de Zapatero havia de reformar substanciosament el mercat de treball, i una de les mesures era la introducció dels minijobs tal com existeixen a Alemanya.

Fa unes setmanes el president de la CEOE, Joan Rosell, va assegurar que tenia enquestes d'aturats que mostraven la seva acceptació per aquestes minifeines. El govern de Mariano Rajoy, amb tot, ho té ara sota estudi. A Alemanya l'atur es va reduir en 231.000 treballadors l'any passat, cosa que representa una taxa de desocupats del 6,6% (2,7 milions de persones). Però una quarta part de la població ocupada té els anomenats minijobs , una feina de diverses hores a la setmana per la qual es guanya un màxim de 400 euros, o un midijob , una feina per la qual es reben entre 400 i 800 euros. Aquesta mena de contractes existeixen des de fa dècades, però van agafar més rellevància a partir del 2003 amb la reforma laboral (Agenda 2010) del govern liderat pel canceller socialdemòcrata Gerhard Schröder.

Els minijobs ocupen set milions de treballadors a Alemanya i no deixen de ser contractes porqueria que l'empleat, això sí, cobra netament. L'empresari paga una quantitat del 30% del sou en contribucions (15% per al pla de pensions, 13% per a l'assegurança de malaltia i un 2% en concepte d'impostos). El treballador no està obligat a pagar ni impostos ni quotes a la Seguretat Social.

Quan aquesta minifeina es realitza per tasques domèstiques en domicilis privats, la quantitat global que pagarà l'empresari serà el 14,9% del salari que percebi: 5% per a l'assegurança de malaltia, 5% per al pla de pensions, el 2% al fisc i l'1,3% per a l'assegurança de pròrroga salarial en cas de malaltia. Aquesta última quota es paga dos cops a l'any.

De treballar en negre al 'minijob'

En aquesta situació, per exemple, es troba la Maria, una dona de fer feines d'origen equatorià però que ja té passaport alemany. Casada i amb una filla, havia treballat sempre en negre fins que el 2006 la seva actual patrona li va oferir un minijob .

En entrar al mercat legal, l'Institut d'Ocupació alemany li va oferir una formació com a cuidadora de gent gran, però va seguir amb el minijob perquè, com dóna a entendre, ho prefereix per compaginar-ho amb la seva vida familiar. Aquest és el principal motiu pel qual moltes dones recorren a una minifeina pel qual podran cobrar 450 euros el 2012, segons estudia el govern alemany.

Actualment la patrona de la Maria li paga nou euros a l'hora i les quotes obligatòries, però no la seguretat social. Ella està dins de la del seu marit, un petit empresari de la construcció. Quan a ell li va bé, viuen de les seves feines; quan no, ella ha de recórrer al complement de l'ajuda social estatal. L'assistència està coberta amb la del seu marit. Al capdavall, el fet d'haver d'assegurar-se per altres vies és l'inconvenient més gran dels minijobs .

Inserció laboral per als estudiants

Dues terceres parts de les minifeines a Alemanya els ocupen dones, però també són un recurs per a joves estudiants com el Gerrit, universitari de la Facultat de Física a Münster. Cobra 400 euros mensuals per fer de Hiwi , derivat de Hilfswissenschaftler (ajudant científic) i, tot i que no és cap panacea, sí que l'experiència serveix com a "porta d'entrada al món laboral".

La transició a una feina regular resulta, però, prou difícil, segons palesa un informe del ministeri federal de Família. Aquí es detalla que la minifeina no compleix la funció de "pont" fins a l'ocupació a jornada complerta i que moltes dones receptores d'aquest contracte no aconsegueixen abandonar la dependència de les transferències estatals o dels ingressos de la parella. Un informe de la Fundació Bertelsmann del 2010 rebla, a més, que Alemanya presenta, en comparació amb altres països, una de les taxes més baixes de transformació de feina precària en ocupació regular.

stats