Publicitat
Publicitat

Alex Salmond, de crític expulsat a líder nacional indiscutit

Quan Alex Salmond (Linlithgow, 1954) va ser expulsat, l'any 1979, de les joventuts del Partit Nacional Escocès (SNP) -la llegenda explica que hi va entrar a militar després d'una discussió amb una amiga laborista- per haver liderat un corrent crític que defensava ancorar el partit a l'esquerra nacional, pocs haurien cregut que acabaria sent el primer ministre escocès del primer Parlament majoritàriament independentista. Però ja llavors un gruix significatiu de les bases de la formació van forçar-ne la readmissió, que el va portar al Parlament britànic el 1987, dos anys després de deixar les joventuts i d'ingressar a l'SNP. Amb actitud política seriosa i severa -els seus enemics ideològics l'han qualificat de venjativa-, va aconseguir el lideratge de l'SNP el 1990 i després de la victòria laborista del 1997 va defensar la devolució de part del poder polític perdut 300 anys enrere, fet que va disgustar un sector del partit, que ho veia una renúncia que afeblia el perfil independentista de la formació.

Les tensions internes pel seu rebuig aferrissat a la política exterior de Tony Blair el van portar a renunciar al lideratge del partit per refugiar-se a Westminster. El 2004, després de la patacada electoral del seu successor, John Swinney, i empès pels seus seguidors més fidels, l'SNP el torna a entronitzar al capdavant del partit, ja convertit en un líder nacional respectat i indiscutit a Escòcia, fins i tot entre els seus detractors. Una mena de Jordi Pujol a l'escocesa, l'home destinat a liderar aquesta etapa del país, qui sap si la de l'emancipació nacional. El 2007 va guanyar les eleccions, però ha hagut de governar sense majoria parlamentària. Han estat quatre anys de polítiques en benefici de les classes populars i mitjanes, amb un discurs de defensa aferrissada i no sucursalista dels interessos escocesos, que li han permès demostrar la capacitat de dirigir el país traslladant a l'electorat el que volia sentir. Els escocesos li han reservat un lloc en la història del país. Ell en decidirà la magnitud.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT