Publicitat
Publicitat

MASSACHUSETTS EL NOU REFERENT

Alfons Sauquet: "Els americans capten talent sense preguntar d'on ve"

Universitat "Si finances un servei públic que no té impacte en la societat t'has de preguntar si fas un bon ús dels diners" Èxit "El Clínic ha funcionat perquè ha tingut llibertat per gestionar el pressupost"

Alfons Sauquet coneix a fons el sistema universitari nord-americà. No en va és Doctor of Education i Master of Artsper la Universitat de Colúmbia. Com a degà d'Esade intenta aplicar a Catalunya els models que en altres parts del món ofereixen resultats. I un d'aquests models és el de Massachusetts.

Les escoles de negocis Iese i Esade són el que més acosta Catalunya al model Massachusetts?

La realitat és que no hi ha cap altre àmbit on tinguis dues institucions en els principals rànquings.

Vostè és membre de la direcció de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT), una mena de rèplica del MIT a escala europea.

L'EIT és un esforç de la Comissió Europea per suplir el retard que tenim en innovació respecte als Estats Units. Europa és feble en la relació ciència-impacte econòmic. Als Estats Units s'han fet lleis per acostar les universitats a les empreses, i aquí això no passa.

Què enveja de Massachusetts?

Allà tenen una concentració de formació molt elevada, Boston és referent de l'educació de postgrau i després tenen el MIT. La clau és el lligam entre formació, creació de negoci i recerca, que és el que fa l'EIT. Nosaltres treballem en aquesta direcció.

Quin impacte tenen en l'economia les escoles de negocis?

Nosaltres formem capital humà al nivell més elevat. Si treus a Catalunya tota la gent que ha passat per les escoles de negocis tindries un nivell de formació empresarial infinitament més baix.

És important tenir institucions que formin les elits?

Harvard i Colúmbia neixen per formar les elits socials. Una cosa que Harvard ha tingut des del principi és l'ambició. Ells decideixen quina àrea de coneixement és important, i llavors van a buscar els millors d'aquella àrea. Harvard té 3.000 milions de dòlars de donacions, i amb els interessos decideixen quines són les prioritats que volen reforçar.

Quins haurien de ser els passos a fer per acostar-nos a aquest model d'excel·lència?

Ens hem de preguntar per què funcionen els exemples d'èxit, per exemple el Clínic en l'àmbit de la recerca en salut. El Clínic ha pogut gestionar un pressupost amb llibertat. Ha tingut un projecte estratègic i l'ha pogut desenvolupar. I un dia van decidir dedicar una part del pressupost a enviar a l'estranger els millors metges. És un tema de governança de les institucions universitàries.

Què vol dir?

Que si tu dirigeixes una universitat i tens les mans lligades, per molt talent que tinguis et costarà molt.

El model nord-americà és totalment privat.

Entre les universitats punteres nord-americanes només n'hi ha una de pública: Berkeley, a la costa oest.

La seva filosofia és molt diferent de l'europea.

Ells van a atrapar talent, i no els importa d'on vinguis. I et bequen sense condicions.

La clau, doncs, és la recerca del talent?

És la recerca del talent i l'aprofitament dels recursos disponibles, perquè aquí hi ha gent molt bona, però falten les eines de gestió per poder posar tota aquesta gent a treballar amb uns objectius ambiciosos. Una altra cosa important és fer la universitat més porosa i no tancar-se. La nostra universitat ha viscut més cap a dins que cap a fora.

Vol dir dirigir-se més cap a l'empresa?

I cap a la societat. Si a la universitat pública resulta que el 40% dels estudiants no t'acaben el grau, o no treballaran d'allò que han estudiat, potser que t'ho facis mirar perquè cada plaça d'estudiant a la pública costa 10.000 euros.

Hi ha massa estudiants en carreres sense futur?

Ens hem de plantejar si no és millor formar 100 periodistes molt ben formats en lloc de 500 dels quals 400 acabaran treballant d'una altra cosa. Si tu estàs finançant un servei públic, i després no té impacte en la societat, el primer que has de fer és preguntar-te si estàs fent un bon ús dels diners públics.

Això els americans ho tenen molt clar.

És que ells no tenen cap regulació, no hi ha cap ministeri d'Educació que diu quines carreres hi ha d'haver i quines no. Ells fan el que volen, que potser és massa extrem, però aquí hi ha una regulació tan forta que fa que es creïn efectes perniciosos.

Tenim també moltes universitats.

El problema és que totes volen ser bones en tot, i això no pot ser. És millor ser bons en alguna cosa. Harvard no té tecnologia i el MIT no té ciències socials, i no passa res.

Tenim també moltes universitats.

Als Estats Units hi ha universitats de primera, de segona i de tercera categoria. I tothom ho assumeix. Aquí seria impensable.

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT