Publicitat
Publicitat

Opinió

Als Estats Units calen més enginyers que advocats

El discurs de l'estat de la Unió és missió impossible perquè en menys d'una hora el president ha de tocar tot el repertori: amenaçar Al-Qaida, renyar els pares que no apaguen la tele dels fills, fer l'ullet a Wall Street, citar Robert Kennedy, prometre més mestres i a continuació admetre que no hi ha ni un centau per contractar-los, explicar la metàfora de l' Sputnik , fixar un objectiu per al 2035, seduir els republicans sense aconseguir-ho, disgustar les bases i aconseguir-ho, tot salpebrat amb patriotisme i tres acudits, un dels quals, el del salmó, el deixarem per al final de l'article.

La llista de la bugaderia d'Obama-2011 ja l'havíem sentit en altres ocasions i entre la repetició i la dispersió, el discurs ha acabat sent més una conferència sobre la globalització que una crida amb capacitat de commoure.

La mateixa metàfora de l' Sputnik és una mica forçada. Quan el 1957 els Estats Units van adonar-se que havien de donar una resposta definitiva a aquell satèl·lit artificial rus, es van inventar el programa Apolo i es van plantar els primers a la Lluna al cap de dotze anys.

L'amenaça capitalista
Ara l'amenaça no ve d'un sol país, sinó de la Xina, l´Índia i el Brasil, i no és militar ni ideològica. És una amenaça amb les mateixes armes del capitalisme, que no ha aparegut de sobte al firmament com aquella pilota de bàsquet que feia bip-bip, sinó que fa temps que es veia a venir. I la resposta és vaga: "Fes-te mestre, el país et necessita", va dir Obama, rematant una frase descarnada que va pronunciar la setmana passada davant Hu Jintao: cal formar més enginyers que advocats, perquè ara la lluita pels llocs de treball, com saben els treballadors de Yamaha de Palau-solità, és amb treballadors d'altres països, no amb el veí del teu carrer.

Mentre als treballadors els canvien les normes a la meitat de la partida, les administracions viuen al seu món. Obama va explicar que el departament d'Interior s'encarrega del salmó mentre és al riu, però és competència de Comerç quan és el mar, i no se sap a qui li toca quan està fumat. Ningú no va riure gaire. Amb catorze milions i mig d'aturats i un deute gegantí, tot sembla impossible.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT