Publicitat
Publicitat

EL DECRET DE LA REFORMA FINANCERA

El govern espanyol podrà sancionar els bancs i caixes que no aprovisionin els actius immobiliaris dubtosos

Amenaça de sanció per a les entitats amb actius tòxics

El Congrés convalida la reforma financera. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, anuncia una novetat: les entitats que no compleixin les exigències de provisions podran ser sancionades.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, vol assegurar-se que els plans de sanejament del sistema financer espanyol siguin definitius i creïbles per als mercats. El ministre d'Economia ha repetit per activa i per passiva que només tolerarà integracions solvents que donin lloc a un nou mapa financer integrat per "menys jugadors" però "més forts". Ahir va donar alguns detalls més per garantir aquest objectiu: possibles sancions per a aquelles entitats financeres que no compleixin les noves exigències de rebaixa del valor dels seus actius immobiliaris dubtosos.

El ministre va comparèixer al ple del Congrés de Diputats per donar a conèixer les línies mestres del decret de la reforma financera, que la cambra va convalidar per una àmplia majoria, amb els vots a favor de PP, PSOE, CiU, Coalición Canaria, UPN i Foro Ciudadano. De Guindos va anunciar, en la seva intervenció, que les entitats hauran de presentar els seus plans de sanejament al Banc d'Espanya abans del 31 de març. El supervisor podrà imposar modificacions al pla després d'aquesta data.

La novetat és que aquell banc o caixa que no compleixi el pla acordat -tant si comet una "infracció greu" com "molt greu"- podrà "ser objecte d'expedients sancionadors". El ministre no va concretar aquestes penalitzacions però fonts del sector financer van explicar que serien semblants a les que ja poden rebre, per altres qüestions, les entitats, com per exemple sancions econòmiques o inhabilitacions del càrrec.

52.000 milions en provisions

L'amenaça de sanció se suma a la llarga llista d'exigències que imposa la reforma financera. Les entitats tenen un any per assolir les dotacions -fins al 31 de març per explicar el procediment-, que per al conjunt del sector arriben als 52.000 milions d'euros. L'estimació inicial era de 50.000 milions però De Guindos va dir ahir que no estava actualitzada, ja que tenia en compte la situació dels balanços de les entitats el mes de juny del 2011, mentre que ara corresponen al desembre.

La norma permet a les entitats que es fusionin complir els objectius de dotacions en dos anys en comptes d'un, rebre préstecs de l'Estat i carregar aquest sanejament contra capital i no contra resultats. Les noves provisions exigeixen a les entitats rebaixar el valor dels actius en sòl que tenien en acabar el 2011 en un 80% (abans era un 31%); de les promocions en obra, un 65% (abans un 27%), i dels habitatges acabats, un 35% (abans un 25%).

De Guindos va assegurar que en els últims quatre anys les dotacions del conjunt del sector han estat de 70.000 milions. Ara seran 52.000 milions en un o dos anys, una xifra que les entitats ja han començat a separar dels seus balanços. El ministre va tornar a subratllar que la reforma és "indispensable" perquè torni a fluir el crèdit, es recuperi l'economia i es creï ocupació. Va insistir, a més, que les entitats tindran més facilitats per desprendre's dels seus actius immobiliaris i el preu de l'habitatge baixarà.

Entitats "viables i solvents"

Com ja ha fet en les últimes setmanes, el titular d'Economia no va voler entrar a valorar possibles fusions ni quantes entitats sobreviuran soles. Es va limitar a dir que actualment hi ha un "nombre gran" d'entitats que "no garanteixen el crèdit" i que l'objectiu és assolir una xifra de bancs i caixes "viables i solvents" que siguin "capaços de rivalitzar en condicions de mercat".

Tot i l'ampli suport al decret al Congrés -un senyal "molt positiu" per als mercats-, De Guindos va rebre crítiques. El diputat socialista Valeriano Gómez li va advertir que la reforma pot generar una "concentració excessiva" d'entitats i va descartar que s'obri l'aixeta del crèdit "a mitjà termini". Els grups minoritaris, que van votar en contra, li van proposar alternatives. Compromís va demanar que les entitats que rebin ajudes permetin que tornar el pis sigui suficient per saldar el deute hipotecari, mentre que IU-ICV-CHA va demanar una comissió d'investigació al Congrés per determinar les causes i responsabilitats de la crisi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT