Publicitat
Publicitat

Americans de Mart, Europeus de Venus

Després dels atemptats de l'11-S del 2001, el diari Le Monde va titular en gran a la seva portada: "Avui som tots americans". La solidaritat transatlàntica va ser total, però curta. La política de l'administració Bush d'atacar unilateralment l'Iraq, sense l'empara de l'ONU i amb l'arrogància i els menyspreu per la legalitat internacional, la va esmicolar. Va ser el neocon Robert Kagan qui va recórrer aleshores als llibres d'autoajuda per acusar "la vella Europa" de debilitat. Els Estats Units, amb la seva preeminència militar, venien de Mart i l'Europa protectora, de Venus. George Bush va dirigir la persecució global d'Ossama bin Laden i en va ordenar la captura "viu o mort". Barack Obama ha estat l'encarregat de "fer justícia".

Sense retrets públics

No hi ha hagut ni un sol cap d'estat o de govern europeu que hagi qüestionat públicament , aquesta setmana, l'operació militar dels Estats Units per acabar amb el seu enemic número 1. Però les imatges d'eufòria a Nova York -per minoritàries que fossin-, l'exaltació de l'ull per ull i el reguitzell de detalls que la Casa Blanca ha anat filtrant, dia a dia, sobre l'atac a un Bin Laden desarmat, sense haver informat suposadament el Pakistan de l'operació, explicant històries falses d'escuts humans, i confirmant que l'ordre era d'entrar a matar, han incomodat més d'una capital europea. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va rebre de tota la classe política i les autoritats religioses del seu país per haver dit en un primer moment que "s'alegrava" de l'èxit de l'operació de l'exèrcit nord-americà.

Gairebé una setmana després de la mort de Bin Laden, i un cop païts els titulars més escabrosos que celebraven la venjança, el debat és un altre. Els Estats Units tenen sobre la taula Guantánamo i la pregunta de si el fi -la mort de Bin Laden- justifica els mitjans -la tortura d'un pres del centre de detenció il·legal que tenen a l'illa de Cuba i que suposadament hauria conduit la CIA fins a Abbottabad.

Les pors d'Europa

A Europa, mitjans i experts han qüestionat la violació del dret internacional, l'execució sumarial. Però el debat públic, el dels mitjans, no sempre es correspon a la realitat política. Oblidem sovint que aquella França que es va enfrontar amb els Estats Units i a mitja Europa per la guerra de l'Iraq va ser la mateixa que va fer costat a l'administració Bush davant el Consell de Seguretat de l'ONU quan va donar suport a una intervenció aliada a l'Afganistan.

Aquests mateixos governs europeus que s'han declarat alleugerits per la decapitació d'Al-Qaida són els que van acceptar i amagar a la seva opinió pública que la CIA fes vols secrets i operacions contra sospitosos de terrorisme en territori europeu. França, Alemanya, Espanya i el Regne Unit se saben possibles objectius d'atemptats terroristes. Tots estan immersos en una guerra fracassada a l'Afganistan, que volen acabar al més aviat possible, i que els fa més vulnerables a la ira de l'islamisme més radical. Els Estats Units més marcials no tenen por de mostrar una superioritat que incomoda la venusiana i continguda Europa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT