BarcelonaFa anys que l'independentisme viu immers en episodis reiterats de balcanització. L'escissió és la norma i la unitat l'excepció. Al marge d'ERC, han anat sortint partits com el Reagrupament de Joan Carretero o la Solidaritat de Joan Laporta. Però la patacada electoral del 28-N ha obert els ulls a molts i ha obligat a replantejar estratègies. Els republicans van perdre onze diputats i els reagrupats es van quedar fora del Parlament. Solidaritat, gràcies a l'empenta que li dóna Laporta, sí que va aconseguir treure el cap a l'hemicicle amb quatre diputats. I tot això succeeix quan demoscòpicament el sentiment independentista està més estès que mai a Catalunya. Va quedar demostrat que l'electorat castiga les disputes internes.
Alguna cosa sembla que comença a canviar i de la dinàmica caïnita dels últims anys s'està passant a una de més constructiva, tot i que ara com ara extremadament fràgil i plena de desconfiances. La raó: s'acosten de nou eleccions, i ningú vol repetir el daltabaix. En poques setmanes ERC i Reagrupament han tancat tres pactes municipals per anar junts a les eleccions del 22 de maig. Només són tres: Puigcerdà, Sant Cugat i Barcelona. Només són tres en un país de més de 900 municipis, però tenen un alt valor simbòlic, perquè Puigcerdà és la pàtria petita del fundador de Reagrupament, Joan Carretero, i Barcelona és la capital de Catalunya.
Aquest últim pacte va ser presentat ahir per Jordi Portabella i Rut Carandell. L'acord atorga a Reagrupament el quart lloc i el 20 per cent de la resta de la llista. Des del punt de vista programàtic proposa potenciar Barcelona com a capital d'Estat, la defensa de les polítiques socials i fomentar la transparència a l'Ajuntament. Per Portabella representa el naixement d'un "tercer espai" entre PSC i CiU amb vocació de govern i obert a diversos sectors cívics i socials de la ciutat. Com que encara queda molt per al 22 de maig, és probable que en les pròximes setmanes es produeixin més acords entre Esquerra i Reagrupament en altres municipis, com Berga, que també podria incloure Solidaritat, tot i que encara no està tancat.
Pal de paller
La dinàmica pactista més consolidada és la que hi ha entre ERC i Reagrupament, mentre que Solidaritat es mostra més reticent. En un entrevista a l'ARA, Carretero ja avançava que "ERC ha de ser el pal de paller de l'independentisme". Darrere d'aquests pactes no hi ha cap acord global, com remarquen les dues formacions, entre altres coses perquè la dinàmica municipal és diferent a cada poble. I perquè la desconfiança encara és molt alta. Amb tot, Joan Puigcercós, en declaracions a aquest diari, assegura que Esquerra està disposada "a estudiar fórmules que vagin més enllà de les municipals", perquè el seu partit no té "cap inconvenient" a obrir un procés d'acostament a la resta de formacions independentistes, tot i que reconeix que això està "molt verd". Per la seva banda, Carretero coincideix amb Puigcercós que "cada poble és un món" i que ara com ara aquesta dinàmica no va més enllà de les municipals, però admet: "Si ERC rectifica i torna a liderar l'independentisme, l'ajudarem". Amb tot, recorda: "Hi poden fer més ells que nosaltres". A més, adverteix que si el canvi estratègic no és ferm "no ens trobaran".
Des de Solidaritat es veuen aquests moviments amb una certa desconfiança i els interpreten més aviat com un intent de frenar la seva emergència electoral, cosa que Puigcercós i Carretero neguen, recordant que estan oberts a entendre's amb totes les formacions independentistes.
