LA REGULACIÓ COMERCIAL AL PAÍS DELS PIRINEUS
Crònica 31/12/2010

Andorra vol acabar amb les rebaixes que duren tot l'any

Iván Moure
4 min
Comerciants, FACA

AAndorra també és temps de crisi econòmica i el sector del comerç es mou. Petits, mitjans i grans comerciants reclamen ja amb afonia i des de fa anys una reforma de la llei que regula el seu sector, i no ha trobat encara un governant disposat a posar fil a l'agulla. La presidenta de la Federació d'Associacions de Comerciants d'Andorra (FACA), Susagna Venable, és claríssima pel que fa a l'assumpte i alhora es mostra resignada amb la situació: "Fa molt de temps que anem darrere d'això. Vam proposar la regulació a l'anterior executiu, al d'ara i també ho farem al que entri, però ja no comptem gaire amb això". A grans trets, el sector del comerç reclama regular els períodes de rebaixes, potenciar les promocions i liquidacions, i donar més garanties als clients. Dit d'una altra manera, posar punt final al comerç lliure.

El govern de Jaume Bartumeu també veu necessària aquesta reforma. El ministre de Comerç, Turisme i Indústria, Claudi Benet, assegura que "està a punt de tirar endavant", però s'empara "en la situació política actual" per excusar l'etern estat d'espera. Benet, com Venable, creu que això no suposaria perdre els trets característics i diferencials d'Andorra com a gran destí de compres i veu "indispensable" regular els horaris comercials, diferenciar "d'una manera correcta" els períodes de rebaixes i millorar la protecció del consumidor estranger perquè els ingressos de les vendes tornin a ser com abans.

Un calmant per a la crisi

La FACA no creu que la reforma de la llei del comerç sigui la solució per vèncer la crisi, però sí que la considera com un calmant fins que arribin temps més plàcids i, també, per posar-se al dia en matèria de comerç. Tenen els ingredients però no saben cuinar-los perquè el que els falla en tot això és la butxaca sota mínims del turista i no troben la manera de fer que l'estranger decideixi gastar els diners a les seves botigues en segons quines èpoques. Només falta ordre i una empenta publicitària com cal per recordar al turista que comprar a Andorra surt a compte i és més pràctic els 365 dies de l'any, amb la gran varietat que té en poc més de dos quilòmetres quadrats.

Això funciona més o menys bé en èpoques que hi ha garantida una gran afluència, sigui Nadal, Setmana Santa, ponts i caps de setmana, que accentuen considerablement l'entrada i la conseqüent despesa dels estrangers, però cau en picat en temporada baixa, sobretot després de les festes d'hivern i d'estiu per la falta de credibilitat del mateix sector. "Ara mateix molts comerciants estan tot l'any de rebaixes i al final ningú sap si són reals o és pura estratègia i màrqueting", adverteix Benet.

Els catalans, els més fidels

El client català té molt a veure en tot això perquè és el visitant més fidel per a Andorra. Segons el departament d'estadística del govern, el Principat va rebre 9,11 milions de turistes el 2009, un deu per cent menys dels que va rebre l'any anterior, una dada que preocupa i que ha fet reactivar el debat sobre les millores per al comerç per enèsima vegada.

Segons Benet es comptabilitza prop d'un 45% de visitants procedents de l'Estat espanyol, dels quals "una tercera part" són catalans. En l'últim any el nombre de catalans a Andorra ha pujat en un 4,19% i frega la xifra del milió i mig. Les raons, explica Benet, són diverses: "No sabem ben bé per què són els més fidels; moltes vegades vénen per tradició, perquè s'han fet grans i han adquirit el costum dels seus pares, o bé per l'idioma que compartim, que els fa sentir com a casa. També la crisi ha permès que ens facin més visites, perquè la despesa és mínima i en els darrers anys s'han millorat els accessos".

El diferencial de preus

La percepció que Andorra ha deixat de tenir preus competitius en comparació amb Catalunya existeix. Però comprar a Andorra segons quins productes continua sent igual d'econòmic que anys enrere. Alguns dels exemples més clars i tradicionals són el tabac i l'alcohol, que poden representar un estalvi superior al 25%. La mateixa tendència a la baixa es produeix també al sector de la cosmètica, la perfumeria i l'òptica, que mantindrien un percentatge similar.

Pel que fa a la moda, la competitivitat dels comerços d'Andorra està marcada per l'exempció de l'IVA. La presidenta de la FACA, admet que "segons en quin tipus de roba no podem competir". Una afirmació que corrobora el ministre de Comerç explicant que "en articles low-cost els preus podrien ser equivalents, però a mesura que pugem de gamma la diferència és més visible". Finalment, el sector que ha perdut més força en els últims anys és el de l'electrònica. La política agressiva de preus a Catalunya, juntament amb un servei postventa i les facilitats en el finançament, ha fet que Andorra deixi de ser competitiva i vulgui desmarcar-se "buscant l'exclusivitat tecnològica", segons apunta Venable.

Per la seva banda, l'Associació de Comerciants de l'Avinguda Meritxell, a través del seu president David Fraissinet, admet que la situació actual del comerç andorrà "és de crisi, com a tot arreu" i per això defensa l'entrada de les franquícies: "Es nota que el poder adquisitiu ha baixat tot i que notem que hi ha èpoques puntuals de ponts o temporades altes en què hi ha moviment. Per això les empreses de preus baixos també hi tenen cabuda. El model mixt és el gran atractiu actualment de la oferta comercial al país", diu.

stats