Publicitat
Publicitat

L'EXCEPCIÓ DE L'EUROZONA

El país abandonarà la llista de paradisos fiscals d'Espanya el 10 de febrer

Andorra vol tancar aquest any l'acord monetari amb la UE

Andorra ha aprovat un paquet de mesures tributàries en el marc del procés de normalització de les seves relacions econòmiques. Vol deixar de ser considerat un paradís fiscal i alinear-se amb Europa.

El 10 de novembre la Comissió Europea va llançar un ultimàtum a Andorra: o el país pirinenc fa un pas endavant en el seu compromís de transparència financera o donarà per tancades les negociacions per arribar a un acord monetari, que es van iniciar el 2004 i van estar aturades durant cinc anys.

"El perill és quedar-nos aïllats del sistema de compensació bancari; seria un suïcidi per a les generacions futures", va explicar ahir a Barcelona el cap de govern del Principat d'Andorra, el socialdemòcrata Jaume Bartumeu.

El líder de l'executiu andorrà va comentar ahir en el decurs d'un col·loqui a l'escola de negocis Esade que espera arribar a un acord amb la UE abans de les eleccions anticipades, que si bé estan garantides no estan convocades, tot i que la premsa andorrana especula amb la possibilitat que se celebrin a l'abril. En tot cas, Bartumeu va afirmar que l'acord es podria materialitzar abans de finals d'any.

Què implica l'acord monetari amb la UE? Andorra és actualment l'únic país de l'eurozona que no té acord monetari amb Brussel·les. San Marino, Mónaco i Ciutat del Vaticà, els altres microestats de la zona, ja han subscrit aquests convenis que els permeten encunyar euros.

A canvi, la UE requereix una sèrie de compromisos per part d'Andorra. Els més importants són la prevenció contra el blanqueig de capital i el finançament del terrorisme, la lluita contra la falsificació d'euros, complir la normativa de pagaments transfronterers, l'adequació de fons propis de les societats d'inversió i dotar els fons de garantia de dipòsits bancaris.

Bartumeu considera la rúbrica d'aquest acord com un pas essencial per normalitzar les relacions amb les economies comunitàries. L'actual situació de crisi econòmica urgeix encara més el país. "No ens podem permetre tancar en fals l'acord perquè enviaríem un missatge negatiu als mercats", va dir Bartumeu. El cap de govern va explicar que en aquests moments s'estan "negociant els períodes de transició" perquè l'excepcionalitat andorrana no permet -assegura- adaptar-se de cop a la nova situació.

Andorra tenia el 2009 una població de 84.082 persones, la mateixa que Cornellà de Llobregat. El producte interior brut (PIB) del país era de 2.704 milions d'euros. El PIB andorrà ha augmentat un 78% en els últims deu anys.

Paradisos fiscals
El 10 de febrer entrarà en vigor l'acord entre Andorra i Espanya segons el qual el país pirinenc abandonarà la llista de paradisos fiscals establerta per la legislació espanyola. Entre el setembre del 2009 i el febrer del 2010 Andorra va signar 17 acords fiscals amb països de la zona euro que significaven un aixecament parcial del secret bancari.

En aquell moment el país pirenaic va sortir de la llista grisa de l'OCDE. Després va arribar l'acord amb Alemanya i ara s'estan negociant els convenis amb els EUA, el Regne Unit i Austràlia. "L'era del secret bancari queda enrere; no podem girar l'esquena a Europa -va subratllar Bartumeu-. Hem fet un pas enorme cap on semblava molt difícil; és un canvi de paradigma que ens fa sortir de l'excepcionalitat i ens acosta a la normalitat. No volem ser un paradís fiscal".

En aquesta línia Andorra va aprovar el 29 de desembre una profunda reforma del seu sistema tributari. Va fixar una taxa del 10% -la franja més baixa de la UE- en el cas de l'impost de societats, sobre el benefici de les activitats econòmiques i l'impost sobre la renda dels no residents. Queda l'aprovació de l'IVA.

Bartumeu va destacar el "sentit de responsabilitat del sistema financer andorrà" en tot aquest procés de normalització. El cap de govern va reconèixer que els dipòsits de les entitats financeres disminuiran amb la fi del secret bancari, però es tracta d'un pas necessari per facilitar la inversió estrangera a Andorra.

Les cinc entitats financeres que operen a Andorra (Andbanc, Banc Sabadell d'Andorra, Banc Internacional d'Andorra - Banca Mora, Banca Privada d'Andorra i Crèdit Andorrà) sumaven el 2009 uns recursos gestionats de 27.082 milions d'euros. "Les mesures adoptades obren la possibilitat que les nostres entitats financeres acudeixin en igualtat de condicions als mercats financers europeus", va explicar Bartumeu.

El cap de govern va recordar que hi ha diversos bancs andorrans interessats a entrar al mercat espanyol a través d'adquisicions. Es tracta d'Andbanc i Crèdit Andorrà. Banca Privada d'Andorra ja va acordar el març passat la compra de Banco Madrid a Kutxa per més de 100 milions d'euros. Segons Bartumeu, aquesta internacionalització de la banca local és una "revolució".

L'economia andorrana té tres eixos: les finances, el comerç i el turisme. Bartumeu va insistir a facilitar l'emprenedoria i els serveis professionals per diversificar l'activitat. El 2010, les importacions andorranes van ser de 1.142 milions (un 0,4% més que l'any anterior) i les exportacions van situar-se en els 40,76 milions (un 10,5% menys).

Per superar les restriccions pressupostàries provocades per la crisi l'executiu andorrà estudia mesures com el copagament sanitari, va admetre Bartumeu. L'executiu ja ha fet una emissió de deute de 100 milions d'euros (amb una rendibilitat del 3,5% a un any) i en prepara una altra, segons va dir el cap de govern. També s'està negociant amb els bancs poder finançar a vint anys l'obra pública en marxa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT