CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
Crònica 31/10/2011

Anna Cabré : "Él moment més preocupant d'aquí al 2050 és ara"

Demografia "Em sorprèn que la crisi no s'hagi notat més, els naixements no han disminuït tant com esperava" Vells "El màxim de població jove al món és ara. El segle XXI serà un procés d'envelliment"

Catalina Serra
4 min
Anna Cabré al seu despatx del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, que dirigeix ella.

Anna Cabré és la principal experta catalana en demografia i, des de la setmana passada, també la presidenta del Consell Català d'Estadística, càrrec no executiu que comparteix amb la direcció del Centre d'Estudis Demogràfics de Catalunya. Apassionada i combativa, reconeix que està molt preocupada per l'evolució de la crisi actual, però no creu que el creixement actual de la població mundial en tingui cap culpa. Diu que l'etapa més dura ja ha passat i que el món no tornarà a créixer al ritme que ho ha fet en els últims 50 anys. Ara ens toca ocupar-nos del present.

Avui arribem als 7.000 milions. Ens hem de preocupar?

No. Amb el que està passant ara, ¿de debò que algú pensa que el problema és que siguem 7.000 milions o que en serem més d'aquí trenta anys? El problema és el que passa avui, tota aquesta gent sense feina, aquesta crisi que no sabem quan s'acabarà ni de quina manera. El més preocupant de tot el que passarà d'aquí fins a l'any 2050 segurament és el que està passant ara.

Hi ha qui diu que no hi haurà prou recursos per a tanta gent.

Ja ho veurem. Els recursos no s'acabaran d'un dia per l'altre. El més gros que ha passat en demografia no és el que vindrà d'ara endavant sinó el que ja ha passat. El creixement més important es va donar als anys seixanta i s'ha vist que en el món s'hi pot viure. Si llavors, quan érem 3.000 milions, haguessin preguntat si el món podia aguantar 7.000 milions hauríem dit que no, que petaria, que hi hauria revolucions i fam massiva. ¿Hauríem cregut llavors que països com la Xina, l'Índia i el Brasil ara estarien pensant si ajuden a salvar Europa de la seva crisi financera? Oi que no?

Però la Terra és limitada.

Aquest tema dels recursos el veig de manera relativa. Fa 50 anys, per exemple, no hi havia ordinadors i les energies renovables semblaven un acudit. La qüestió no és només quins recursos, sinó quina tecnologia tindrem, quines altres fonts d'energia, quines altres formes de producció d'aliments. Fins i tot si la població es dupliqués d'aquí cent anys, que no està previst, no podria dir si estarem millor o pitjor que ara.

El cas és que hi haurà molts països amb una població molt jove.

El màxim de població jove és ara. El pic de naixements mundials va ser a la dècada dels noranta. De població inferior a 10 anys ja n'hi ha menys, i encara disminuirà més. Precisament tot el procés del segle XXI serà un procés d'envelliment de la població.

Amb una població més gran no s'hauria de retardar també la vida activa?

Totalment. Depèn de molts factors, però és evident que viurem molts més anys, fins als 90 o més. Seria lògic que la gent comencés a treballar més tard i que abans tingués temps per formar-se i tenir altres experiències. Que fossin joves més temps. El límit és la reproducció femenina, però si no podrien ser joves fins als 35 i després treballar fins als 70 o 75 i tenir així uns anys de jubilació més curta. S'ha de redistribuir el temps de treball.

Com afectarà la demografia aquesta crisi?

No ho sé. Encara no sabem com acabarà perquè cada dia que passa sembla que en comptes de sortir del clot estiguem a punt de caure dins un pou. Com que el present fa tanta por, qui s'atreveix a predir res? El que s'ha vist almenys aquí és que no hi ha hagut gaire descens de la fecunditat. Els naixements no han disminuït tant com jo esperava, sobretot tenint en compte la profunditat de la crisi, però potser l'efecte es veurà més tard. Em sorprèn que demogràficament no s'hagi notat més.

És la vegada que hi ha més incertesa?

Bé, la crisi dels 90 va ser també forta i profunda, però crec que sí, que ara hi ha més incertesa perquè ja fa quatre anys que dura i no se'n veu el final. Qui digui ara que està planificant a llarg termini menteix. Vivim una situació d'emergència i el que es fa és sobreviure al temporal. Encara no s'ha tocat fons i per tant no podem saber com serà el paisatge després de la batalla. Quan la cosa s'estabilitzi, potser serà el moment de veure què es fa més a llarg termini.

La demografia hi ajuda?

Hi ha coses que són favorables. No oblidem que els que estan fent 16 anys aquest any són la generació del 1996, la més petita des de la Guerra Civil. A Catalunya van néixer 53.500 criatures, i se n'han afegit algunes per la immigració, però bé... Es va plorar molt per aquella fecunditat tan baixa però, ¿què hauria passat si en lloc d'aquestes 53.000 criatures en fossin 112.000 de la generació del 1975? Què en faríem d'aquests joves?

Es pot fer un perfil demogràfic de la Catalunya d'avui?

És una societat que acaba de passar per un episodi de creixement descomunal, perquè el 2001 érem 6.340.000 habitants i ara anem pels 7,5 milions. Hi hagut una explosió principalment a causa de la immigració, que ha estat tan forta com la dels anys seixanta, tot i que la fecunditat també ha augmentat una mica i l'esperança de vida s'ha allargat. Tot suma. És una societat, doncs, que ha fet un salt demogràfic i que en aquest moment té un màxim de població que té entre 35 i 45 anys. Són adults, gent al voltant dels quaranta. És així perquè les generacions més nombroses són les dels 70 i perquè molts dels immigrants també tenien aquestes edats. En canvi, hi ha menys gent jove al voltant dels 15 als 25 anys. Després torna a haver-hi moltes criatures, però ja no tantes com als 70. La immigració, en canvi, ha caigut radicalment.

stats