Publicitat
Publicitat

Anna Grau: "La CIA no va matar Carrero; ni ho volia ni li interessava"

Miniwikileaks "El llibre es pot dir que és un Wikileaks d'època, 'avant la lettre'" Relació "Espanya i els EUA són dues mentalitats condemnades a interpretar-se" Obama-Rajoy "No tot anirà bé però l'antiamericanisme encara es veu poc seriós"

Anna Grau (Girona, 1967) acaba de publicar De cómo la CIA eliminó a Carrero Blanco y nos metió en Irak (Destino, 2011), un llibre de títol tan llarg com el nom dels discos d'El Último de la Fila i de documentació tan extensa com el centenar de documents desclassificats que la periodista ha trobat a la National Archives and Record Administration.

És molt bèstia dir que el llibre és un antecedent de Wikileaks?

Sí, és un Wikileaks d'època, pel to dels documents. Hi ha papers de la CIA i del departament d'Estat, uns més avorrits i altres més elaborats. Sí, es pot dir que és un Wikileaks avant la lettre .

Què t'ha sorprès més?

Sospitava que la visió que tenien els americans dels espanyols era exagerada i que l'antiamericanisme espanyol era kafkià. M'ha sorprès sobretot la cruesa de comprovar que això últim és realment infundat i que la visió americana es basa en un cert esperit tronat de la CIA.

Això t'anava a preguntar: en vista dels documents, com creus que evoluciona el prestigi de la CIA?

La CIA no ha estat bona per fer la propaganda que cobrava per fer. S'ha fet una propaganda molt negativa al món. És cert que els serveis secrets els detectes quan fallen, però és que ells no paren de pifiar-la.

De tota manera, i per entrar en el llibre, la CIA no va matar Carrero.

No, en absolut. Ni ho volien ni els interessava. Ells als seus informes se'n fotien, deien que era ranci, més anticomunista que ells... Fan una valoració negativa de l'atemptat, perquè el veien acatant la successió cap a Joan Carles, no per tou sinó per disciplinat.

I qui és el més beneficiat per l'atemptat: ETA, la democràcia, les famílies polítiques franquistes?

L'atemptat va passar i ETA va quedar. Per això és complicat mitificar aquell atemptat. I va afavorir els tecnòcrates del franquisme.

Al llibre els documents evidencien que els serveis secrets espanyols i americans ni es parlaven.

No tant. Però al llibre hi ha l'anomenada guerra de l'entrepà: després de signar-se els acords entre els dos països, l'URSS allibera 50 nens de la guerra, la CIA té interès a interrogar-los i el gran problema de l'operatiu mixt és l'horari: la mitja hora per fer l'entrepà que volen els americans i les dues hores per dinar que volen els espanyols. Són dues mentalitats condemnades a interpretar-se. I això encara es manifesta a l'actualitat: ara bé, les relacions polítiques estan en un nivell i les d'intel·ligència en un altre, fins i tot en el pitjor moment de relació ZP-Bush.

I amb José María Aznar podem entendre que millora la relació?

La millora és gràcies a la gent dels serveis secrets. Però políticament qui primer accelera l'entesa és Felipe González, perquè ell entén que Espanya ha d'estar a l'OTAN i els americans veuen que no serà un aliat preferent però que Felipe no és Karl Marx. Aznar sí que intenta ser soci preferent i gairebé ho aconsegueix, amb el conveni defensiu entre Powell i Piqué, que està pensat per a la lluita contra ETA.

Per què la CIA ens va ficar a l'Iraq?

Doncs perquè Aznar hi va confiar cegament i no va entendre que la CIA no tenia intel·ligència de primera mà a l'Iraq.

Un dels documents més sorprenents és aquell en què el departament d'Estat analitza que no donar peixet al PNB per part d'Espanya pot donar ales a ETA i a que hi hagi una rèplica d'ETA a Catalunya.

A l'època, la imatge d'Espanya a l'exterior era la d'un país africà i segons el parer d'un analista americà entra dins de la possibilitat. I és bo que se'n preocupin perquè volen una Espanya normalitzada (l'OTAN, Europa...). En el cas català exageren, esclar.

La valoració dels contactes que els americans tenen a Barcelona no deixa gaire ben parades algunes personalitats catalanes.

Sí, els americans es reunien aquí amb Fabian Estapé, amb Jordi Llimona o Jaume Miravitlles simplement per compartir impressions. No eren espies. Però diuen d'Estapé que s'ha de vigilar amb les seves conclusions perquè li agrada aixecar el colze...

Sorprèn que la potència èpica que s'ha donat a les esquerres en la Transició sigui vista pels americans com a menor...

... i l'encerten veient la dimensió que prendria el nacionalisme moderat, tot i que no li veuen un lideratge. Un dels documents que més m'ha entristit de veure és el que defineix el desert de reaccions posterior a l'execució de Puig Antich. La conclusió del llibre és la reinvenció de la història espanyola amb coses que donem per sabudes i que no sabem.

També la van encertar dient que Catalunya va beneficiar-se del 23-F?

No. Qui fa els papers també s'equivoca i el cònsol improvisa una anàlisi dient que Pujol podrà votar Calvo Sotelo. La involució va ser clara.

Què creus que deuen escriure ara?

Hi ha molta preocupació per la crisi econòmica d'Espanya perquè desestabilitza Europa. I tampoc confien gaire que amb un relleu del PP tot vagi bé. Ara, l'antiamericanisme es veu encara poc seriós i propi de país patater.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT