Crònica 08/01/2012

Antoni Batista: "Rajoy ha nomenat Ruiz-Gallardón per gestionar el procés"

ETA "S'ha acabat per sempre" Presos "La resolució del conflicte passa ara més per Justícia que per Interior" Pau "El factor de risc ha vingut sempre de la ultraesquerra basca i de la ultradreta espanyola"

Guillem Genovès
4 min
Antoni Batista compagina la seva tasca acadèmica i docent a la Universitat Rovira i Virgili amb la investigació sobre el conflicte basc.

BARCELONAAntoni Batista (Barcelona, 1952) és doctor en ciències de la comunicació, periodista, musicòleg, escriptor i professor de la URV, a més de col·laborador de l'ARA. S'ha especialitzat en els conflictes d'Israel i Palestina, Irlanda i el País Basc, sobre els quals ha escrit diversos llibres. L'últim és Adiós a las armas (Ed. Destino), una investigació que ha demanat dos anys de feina.

ETA s'ha acabat per sempre?

Sí, ETA s'ha acabat per sempre.

S'acabarà dissolent?

La manera com gestionaran el seu final no la conec, i no sé ni si ells la saben. El que és important és que ha ressuscitat l'esquerra abertzale civil i política, i que a partir d'ara defensaran les seves idees independentistes des de la via democràtica.

¿L'èxit del procés de pau es deu a l'evolució de la societat basca?

La majoria de la societat basca ja va girar l'esquena a la violència abans que l'esquerra abertzale, després d'atemptats simbòlics com el d'Hipercor o assassinats com els de Gregorio Ordóñez o Miguel Ángel Blanco. A més, la irrupció del terrorisme jihadista també ha accelerat el procés de pau.

¿L'islamisme radical els ha pres el negoci del terror?

El terrorisme jihadista és una multinacional molt potent, i s'ha apoderat de la marca del crim. A més, això també ha provocat que ETA fos inclosa en un llistat d'organitzacions terroristes internacionals i que els perseguissin els serveis d'intel·ligència més preparats del món.

Quins altres factors han accelerat la fi del terrorisme?

L'eficàcia policial de l'etapa Rubalcaba, que ha tingut una gran precisió; i també la llei de partits, que encara que és tremendament injusta des del punt de vista democràtic, també ha estat molt eficaç, ja que ha tret a ETA l'oxigen de la seva base social. Tot això ha dut l'organització a fer una reflexió que va començar fa 20 anys i que s'ha accelerat els últims dos anys. Han arribat a la conclusió que la violència no només no beneficia l'independentisme, sinó que el perjudica.

¿La policia ha fet els ulls grossos davant d'etarres que han treballat pel procés de pau?

Això no ho sé. Però sí que fa la impressió que l'estratègia policial ha prioritzat les detencions que poguessin evitar atemptats i impedir que el sector radical pogués endarrerir el procés de pau. Ha estat una estratègia molt eficaç, perquè per primera vegada la policia ha fet medicina preventiva, cosa que ha evitat molts atemptats. I trobo injust que ara els persegueixin pel cas Faisán.

Qui ha treballat més per acabar amb la violència?

L'esquerra abertzale és un moviment assembleari, actua com un subjecte col·lectiu. I crec que dins d'aquest col·lectiu ha existit un think tank de la pau, que es correspon a la generació d'Arnaldo Otegi, Rafa Díez, Pernando Barrena, José Luis Moreno, Joseba Permach o Iñigo Iruin, alguns dels quals estan en aquests moments injustament empresonats. I per part d'ETA, els primers que inicien la reflexió són Julen Madariaga i Eugenio Etxebeste Antton .

Al teu llibre dediques un capítol a la figura de Josu Ternera. Per què?

Josu Ternera ha estat capital per al procés de pau, i és l'únic personatge de la història d'ETA que ha tingut un peu a l'esquerra abertzale militar i un altre a l'esquerra abertzale política, com a diputat per Vitòria. El capítol mostra les dues cares del personatge: Josu Ternera, el clandestí, i Josu Urrutikoetxea, diputat.

¿Hi ha sectors de la societat que han posat en risc la fi del conflicte?

El factor de risc ha vingut per dos sectors. Un d'ells és la ultraesquerra basca, que podia haver decidit continuar amb la via armada tot i que sabien que era infructuosa. Cal dir, però, que si en aquests moments hi hagués un atemptat, l'esquerra abertzale el condemnaria. L'altre factor de risc ha vingut de la ultradreta espanyola, que encara s'ha d'acostumar a combatre el nacionalisme independentista basc des de les idees, un independentisme que jo qualifico de probable.

Ara les regnes de la pau les ha de conduir el PP. ¿Això facilita o perjudica el procés?

L'abstenció d'Amaiur a la investidura de Rajoy s'ha d'entendre com un marge de temps que l'esquerra abertzale concedeix al PP perquè s'adapti a la nova situació i el tema dels presos es pugui resoldre. En aquest sentit, crec que el PP té tres factors a favor: disposa d'una comodíssima majoria absoluta, l'oposició no el criticarà si acosten els presos i Alberto Ruiz-Gallardón és el nou ministre de Justícia.

¿El procés de pau no l'ha de conduir el ministre d'Interior?

A partir d'ara, el problema basc passarà més per Justícia que per Interior, ja que l'acostament dels presos és un tema de règims penitenciaris i de gestió de llibertats. Rajoy ho sap i per aquest motiu ha nomenat Gallardón, perquè és un bon coneixedor de les lleis i un home de tarannà dialogant per gestionar el procés.

Per què han tancat Otegi?

Per l'aplicació restrictiva d'una llei injusta, i perquè és un pres simbòlic. Però el cert és que es tracta d'un dèficit democràtic percebut per tota la premsa internacional.

¿Aquest arrest podria tenir alguna conseqüència?

Sí. Otegi pot ser el pròxim lehendakari. És un bon líder i un bon comunicador, i el seu missatge no és d'extrema esquerra, sinó que qualla transversalment en tota la societat. De fet, em consta que el PNB està treballant sobre la possibilitat que Otegi sigui candidat.

En el canvi de mentalitat cap a la via política, l'esquerra abertzale ha mirat cap a Catalunya?

No ho crec. Els bascos no s'han fixat en Catalunya, ni avui ni mai. De fet, d'aquí uns mesos pot passar una cosa curiosa. En les properes eleccions europees, amb circumscripció única a Espanya, l'esquerra abertzale vindrà a buscar un únic interlocutor de l'independentisme català per fer una coalició. Si es troben la situació actual, amb quatre interlocutors diferents (ERC, SI, CUP, Rcat), i acaben decidint presentar-se sols, a Catalunya podrien arrasar, cosa que faria molt mal a l'independentisme català.

stats