Publicitat
Publicitat

UNIVERSITATS

Antoni Castellà: "S'hauria d'eliminar el pressupost del ministeri d'Educació"

Taxes "L'augment de preus farà sostenible el sistema" Preus "Són decisions per configurar un model a 10 anys" Estat "No té sentit una retallada tan forta al pressupost de recerca i mantenir el d'esports"

El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, havia demanat al ministeri d'Educació que permetés apujar els preus universitaris fins al 25% del cost. Aquesta setmana ho aprovava el consell de ministres.

Els universitaris catalans hauran de pagar fins al doble per la matrícula. ¿No s'està posant en risc l'accés equitatiu a la universitat?

L'augment de preus tindrà tres conseqüències. En primer lloc, el 25% d'aquest increment seran uns 30 milions que revertirem en beques, de manera que si ara hi ha un 20% d'alumnes becats, l'any que ve n'hi haurà un 30%. També permetrà donar més beques a contractes predoctorals, que augmentaran l'assistència a la docència i oferiran més personalització d'atenció a l'alumne. I tercer, l'augment d'ingressos farà sostenible la qualitat del sistema.

Però per a la butxaca dels estudiants és un esforç molt gran...

Els estudiants catalans paguen ara un 15% de mitjana. Això vol dir que alguns paguen entre un 17% i un 18%, i d'altres un 10%, en funció de la titulació. Per a alguns l'increment serà més reduït i per a d'altres serà més gran. El més important és que hi hagi beques que preservin l'exempció de taxes en funció de la renda. Tenim un sistema que fa pagar el mateix a les rendes altes i les baixes. El que farem és apujar a tothom el preu, però donant més ajudes.

¿És un encariment conjuntural per la crisi o ha arribat per quedar-se?

Totes les decisions que estem prenent són per configurar un model a deu anys. El sistema serà sostenible si s'apliquen aquestes mesures d'aportació als ingressos, la racionalització de títols o el model de professorat. Però això no vol dir que la reducció de despesa pública s'hagi de mantenir sempre. Seria bo que en un futur no llunyà pugui tornar a augmentar, però per utilitzar-la de manera diferent.

Però ara l'Estat demana més retallades. ¿Quin efecte tindran les mesures que proposa el ministeri?

Són mesures que envaeixen competències catalanes, però més enllà d'això no és que no hi estiguem d'acord sinó que ja les hem aplicat, a Catalunya. Tant la racionalització de graus com el control al dèficit de les universitats, per exemple. En termes d'estalvi, Catalunya ja ha fet els deures. No dubto que seran mesures que tinguin efectivitat en altres autonomies, però nosaltres ja ho hem fet.

¿Hauran de buscar altres mesures per retallar el que demana el PP?

A la reunió amb el ministeri d'aquesta setmana vaig deixar clar que Catalunya ja ha fet aquest estalvi i així va quedar. De fet, el que tindria lògica és que un ministeri que té totes les competències transferides, tot el pressupost que tenen més enllà de beques l'eliminessin o el transferissin a les autonomies. I quant a beques també cal encara negociar-ne la transferència.

¿El curs que ve desapareixen els graus amb menys de 40 alumnes?

No, però s'han reduït molt. Nosaltres ja hem fet un esforç de racionalització que farà que el curs 2012-13 a Catalunya només hi hagi un 8% de graus amb menys de 40 alumnes. Un 8% conscient i justificat, perquè vam acordar amb els rectors que convé posar el límit a 40, però que calia ser flexible.

El govern espanyol ha retallat un 35% el pressupost de recerca. ¿Com afecta al model català de recerca?

És difícil fer projeccions si no sabem com es concreten les retallades. Si s'acaba aplicant, creiem que el pressupost per a ciència hauria de distribuir-se a través de fons competitius, és a dir, amb convocatòries que tinguin en compte la qualitat dels projectes, i no per criteris territorials. En tot cas, d'entrada no hi estem gens d'acord. No té sentit fer una retallada tan forta en recerca i mantenir el pressupost d'esports. Però això depèn del model de país pel qual apostes i el govern del PP aposta per un model ben diferent del que volem, nosaltres apostem pel coneixement.

¿Quines opcions queden per obtenir diners?

Haurem d'optar més a fons de finançament europeu. A Europa els projectes són de més dimensió i el sistema català haurà de competir amb el màxim de massa crítica. Per això hem engegat el programa Suma, que facilita que els investigadors catalans competeixin conjuntament per programes europeus. Però que tinguem aquesta sortida no vol dir que les retallades no siguin una mala decisió per part de l'Estat.

¿A les grans infraestructures com el sincrotró ALBA i el Barcelona Supercomputing Center els afectaran les retallades?

El finançament està garantit, són consorcis de l'Estat i la Generalitat amb importància estratègica.

Què vol garantir la llei de ciència?

És important preservar el model català de ciència, que és molt particular però que no està legislat. Són institucions públiques i centres de recerca creats fa una dècada amb gran autonomia de gestió. Ha funcionat i cal garantir-ho legalment. Els centres catalans ja han viscut el risc de ser intervinguts en política de recursos humans, econòmics i d'orientació. Això ha passat i volem preservar-ho per llei, protegir-los d'iniciatives externes al nostre govern.

Això podria passar?

No tenim transferides les competències en ciència. Tot pot passar.

Els 16 centres de recerca del CSIC a Catalunya patiran especialment les retallades...

Potser ara cal revisar el model CSIC i una bona opció seria dotar els seus centres d'autonomia i desfuncionariar-los. Però no veiem indicis de voler fer-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT