Publicitat
Publicitat

Antoni Batista: "Els bascos han renunciat a la violència, però no a la resistència"

Euskadi "Molts veuen ETA com l'última conseqüència d'una resistència atàvica" Terrorisme "Han trigat 20 anys a veure que la violència perjudica l'independentisme" Diferència "Catalunya sap administrar les derrotes però no les victòries"

Antoni Batista (Barcelona, 1952) viu a Torredambarra però té els ulls i part del cor a Euskadi. Com a periodista ha cobert el conflicte basc i l'ha explicat en diversos llibres. Ara afegeix el punt de vista del professor universitari i reflexiona sobre les característiques nacionals de bascos i catalans a Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa (premi d'assaig Irla 2011).

Aquest llibre és molt diferent dels teus anteriors.

És un assaig, i en els altres havia intentat fer nou periodisme nord-americà, és a dir, fer una novel·la d'una història real. Aquest és una reflexió fruit dels meus anys al País Basc i de les classes a la universitat.

Llegint el teu llibre penses que és difícil trobar dues nacions tan diferents com Euskadi i Catalunya.

La basquitis i la catalanitis ens han impedit veure durant molt de temps les diferències. El meu amic Arzak diu que quan hi ha una festa a Catalunya no tanca perquè sap que ho tindrà ple de catalans.

La sensació és que els catalans han fet més per als bascos que al revés.

Si féssim un compte d'explotació entre Catalunya i Euskadi en termes de macroeconomia es veuria que la solidaritat catalana amb Euskadi ha estat molt alta. I la d'ells cap aquí no, però no perquè siguin insolidaris, sinó perquè són molt tancats, són un sistema autoreferencial, una mica com l'aldea d'Astèrix.

Tu els apliques un concepte: el de convexitat.

Descriu la resistència atàvica dels bascos cap a tot el que és forà.

Són un cas únic a Europa...

Haurien de ser Patrimoni de la Humanitat. Primer pel basc, una llengua preindoeuropea, i després perquè és un lloc que et transporta a la prehistòria: tallen troncs, aixequen pedres, practiquen la sokatira (estirar de corda), tenen el comportament grupal de la kuadrilla , el matriarcat...

Estan molt orgullosos d'haver resistit a la romanització.

Ells fan bandera que resisteixen des que a la Península hi arriba el primer invasor. Per això la història d'ETA no la veuen en una perspectiva dels últims 50 anys, sinó com l'última conseqüència d'una resistència atàvica contra un invasor exterior.

L'antecedent d'ETA és el carlisme?

La religió catòlica ha estat un element cohesionador. És una societat molt complexa i de vegades les ideologies són subsidiàries a la idea de defensa nacional. El pacte de Lizarra és això, un pacte entre l'esquerra i la dreta. Ara el PNB es troba un altre cop amb el mateix dilema. Ha de triar entre Bildu o el PSE.

Què pot passar, ara?

Al PNB li interessa mantenir una porta oberta a l'esquerra abertzale, perquè si aquest espai, que és el que té més implantació als ajuntaments, no veu la possibilitat de fer un eix nacional, pot optar per un eix social amb el PSE. El seu sector basquista encara no ha dit l'última paraula.

Han fet el canvi de xip d'abandonar definitivament la lluita armada?

Han renunciat a la idea de violència, però no a la de resistència. Del mix d'això se'n diu resistència pacífica.

És un gran pas després de tants anys de morts...

És el pas, però han trigat 20 anys a veure que la violència perjudica l'independentisme, i que com més violència, més Espanya. Han trigat massa, i es podien haver estalviat moltes vides humanes, però també té la part bona que quan hi han arribat l'opció és segura perquè ho han fet ells sols.

ETA està derrotada?

Això és una fal·làcia, perquè si ETA no volgués ser derrotada no ho seria mai. Podrien anar fent mal indefinidament. Això s'acaba o amb diàleg o amb autoconvenciment. La societat també els ha girat l'esquena i la pressió policial és més efectiva.

Com serà el final d'ETA?

Jo crec que tècnicament ja s'ha acabat. Ara només falta saber com serà la photo finish . Hi haurà un comunicat per dir que acaben, després el govern espanyol demanarà l'entrega de les armes i la foto final serà una entrega d'armes simbòlica.

Els bascos són convexos i els catalans còncaus. Per què?

El basc resisteix i el català pacta. El català quan no pot guanyar una batalla intenta pactar amb l'adversari, i quan l'intenten colonitzar aspira a integrar els colonitzadors. El basc es rebota. Com més el pressiones, més reacciona. I això és el que ha passat aquestes eleccions amb Bildu. Els han fet la campanya i han tret més vots que el 1999. És el mateix que va passar el 2001, quan es va fer campanya contra Ibarretxe.

Espanya ha de canviar si vol conservar Euskadi i Catalunya?

En el cas basc és evident que han de canviar, s'equivoquen amb aquesta estratègia. Els nacionalistes espanyols unionistes haurien de llegir una mica i veure que si volen mantenir-ho no els haurien d'agredir.

I amb Catalunya?

Catalunya sap administrar les derrotes però no sap administrar les victòries. Per això no preocupa gens a Espanya. Sabien que hi hauria un milió de persones al carrer i que CiU arribaria amb un programa moderadament sobiranista, i veurem com el gestiona.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT