Publicitat
Publicitat

LA PITJOR CATÀSTROFE NUCLEAR D'EUROPA

"Apagant Txernòbil em vaig convertir en un residu radioactiu"

Fukushima: "Algú ens pren el pèl: deien que Txernòbil no es podria repetir mai i ja ho veus" Nuclears: "No s'entén com encara estem construint nuclears, són una arma contra nosaltres mateixos"

Mikola Isaiev treballava a la central nuclear de Txernòbil el dia que, fa 25 anys, el reactor 4 va volar pels aires. Es va haver de quedar a la planta per fer front a la situació i va estar sotmès a nivells de radiació altíssims. Pateix una vintena de seqüeles: al·lèrgies, asma, isquèmia, diabetis pancreàtica i hepatitis. En aquesta conversa a casa seva a Kíev (Ucraïna) explica com l'accident de Fukushima li ha fet reviure els mals moments que va passar.

Què recorda del dia de l'accident?

Va ser a quatre quilòmetres d'on vivia, a la ciutat de Prípiat. De bon matí, l'autobús que ens portava a la feina venia amb retard i vam començar a sospitar que passava alguna cosa. Els companys dosimetristes de la planta eren també a la parada i els mesuradors que portaven marcaven radiacions altíssimes en l'ambient. Tots vam fer broma, només podíem pensar que estaven espatllats.

I quan van ser a la planta tampoc els van dir res?

No, vam veure que el sostre del reactor 4 no hi era, però ningú ens va dir res. El company del torn de nit estava vomitant. Vaig pensar que se li havia posat malament el menjar, però em va explicar que havia sentit una explosió fortíssima i havia sortit a fora a veure què havia passat. En aquell moment va estar sotmès a una dosi letal de radiació. Van morir tres anys després.

Mentrestant, què passava a la ciutat?

Ningú sabia res. Quan hi vaig tornar a mitja tarda, em va sorprendre veure els nens jugant pel carrer com si no passés res, sotmesos a radiacions altíssimes. Uns camions cisterna estaven ruixant el terra amb una solució antiradioactiva i els nens jugaven al darrere del vehicle saltant de toll en toll. Per tota la ciutat patrullaven militars amb proteccions radioactives. Era un contrast brutal.

I quan es va trobar amb la seva dona i els seus fills, què els va dir?

Vam tancar les finestres que donaven a la central i vam posar els nens a dormir a l'habitació que hi havia a l'altra banda. Li vaig dir a la meva dona que faríem les maletes per a l'evacuació, que jo creia que seria aquella mateixa nit. La vam passar desperts mirant el reactor. Era com un volcà en erupció. Una resplandor vermellosa que s'encenia i s'apagava. Era impressionant.

I l'endemà, a treballar de nou?

Sí, la població va ser evacuada al migdia, dos dies després de l'explosió. Es va decretar la militarització del nostre lloc de treball i ens van fer firmar un paper en què acceptàvem estar sotmesos a nivells de radiació que eren el doble del que fins aleshores es considerava molt greu.

Vostè va continuar treballant molts dies més?

Sí, em van encarregar l'evacuació de l'aigua radioactiva. En tres dies, apagant Txernòbil, em vaig convertir en un residu radioactiu. No va ser fins al quart que ens van començar a controlar la radioactivitat al cos. Aquell dia, em vaig estar dutxant cinc hores amb un sabó abrasiu per treure'm la radiació. Em vaig fer sang de tant fregar. Però la radiació no baixava, jo mateix irradiava. Els llençols on dormia eren tractats com un residu radioactiu.

I ara quan veu les imatges de Fukushima, com se sent?

Penso que algú ens pren el pèl. Els que dissenyen les nuclears deien que un accident com el de Txernòbil no es podia repetir i ja ho veus. En 58 anys de vida de l'energia nuclear, ja ha passat quatre cops: Windscale, Three Mile Island, Txernòbil i ara Fukushima. Tots són accidents que no es van preveure quan es van dissenyar.

No hem après res dels errors del passat?

En absolut. Els errors de Txernòbil s'han repetit a Fukushima. I això que els japonesos són una societat molt avançada, però quan hi va haver l'accident no sabien què s'havia fer. Deixar anar l'aigua contaminada al mar és un disbarat.

I l'herència que deixem per al futur?

En els quatre casos, els terrenys al voltant de les centrals estan contaminats. A Ucraïna, 2.000 quilòmetres quadrats estaran contaminats per sempre, 54.000 quilòmetres més tenen índexs de radiacions importants. Les víctimes de Txernòbil, només a Ucraïna, són 3,5 milions de persones. Si continuen així, a la Terra no tindrem llocs nets de radiació. O badem o estem bojos. No s'entén com és que encara construïm nuclears. És una arma contra nosaltres.

L'energia nuclear està condemnada a mort?

Ara com ara no tenim alternativa, però hem d'elevar al màxim la seguretat de les nuclears i enfortir el control social. És una energia molt costosa. Només ens diuen el que val generar electricitat, però no quant costarà tractar els residus. Fins ara aquí han mort un milió de persones de malalties relacionades amb Txernòbil, això tampoc ningú no ho calcula. Cap estat del món té prou diners per afrontar una situació així.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT