Publicitat
Publicitat

Apoteosi de la gavina

Dimarts, a València, donava suport sense matisos a Francisco Camps, un home que ens ha demostrat que Itàlia no queda tan lluny; fa uns mesos, a la tele, no era capaç de llegir la seva pròpia lletra; ahir, a la ràdio, li demanaven per les declaracions sobre la immigració que ha fet Xavier García Albiol, candidat del PP a Badalona, i responia que ell no comenta "anècdotes"; probablement d'aquí uns mesos serà president del govern; aquí el tenim, sí senyor, apugen el volum, el pavelló de l'Hospitalet Nord s'omple de banderes blaves amb el logo de la gavina onejant frenèticament, fa molta calor, crits de " presidente, presidente ", és... Mariano Rajoy.

Però no, encara no. Primer parla Alberto Fernández Díaz, arrenca uns crits en contra de Joan Laporta i tornen a apujar el volum. La música corporativa ja la coneixeu, però no sé si coneixeu la sensació en un lloc tan ple. Woody Allen deia que quan escoltava Wagner li venien ganes d'envair Polònia, doncs semblant però responent amb càntics. Desprès parla Alicia Sánchez-Camacho. " Alicia, ¡ guapa !", " España, unida, jamás será vencida ", etc.

Mentre fem temps i surt el número u, us explicaré una anècdota. L'acreditació dels de la premsa és molt semblant a la que porten els de l'organització, així que abans una dona m'ha confós. Assenyalava una bandera groga, blava i vermella penjada davant de l'escenari i em deia: "L'ha posada un noi i se n'ha anat, a veure si és una bandera d'això de les esquerres o els anarquistes…" "No pateixi, senyora -li he dit-, que és de l'Equador". La frase que més m'agrada de les que ha dit la presidenta del PPC: " Esta es la verdad de las cosas ". Mariano es fa esperar. Més càntics: " ¡Yo soy español, español, español! "

Quan el míting el veiem a la tele, fa la impressió que hi ha un realitzador, com als concursos, indicant a la gent que aplaudeixin cada 30 o 40 segons. És el que sembla, oi? Doncs no és així, ja us dic jo que no: aplaudeixen perquè volen. A la tele, com que del míting només en veiem talls, també tendim a pensar que les coses que diuen estan relacionades les unes amb les altres. Doncs tampoc: ara la família, ara l'avortament, ara José Luis Rodríguez Zapatero, ara el separatisme… sense solució de continuïtat.

I ara sí, aquí el tenim, és ell. El pavelló torna a esclatar en crits i aplaudiments. Puja a l'escenari i es treu unes targetes de la butxaca de l'americana (confiem que no les hagi escrit ell). De tot el que ens explica, el més divertit és una historieta sobre els eslògans del PSOE, i que en un lloc on diu que ha estat, el PSOE copiava els colors i l'estil dels pòsters del PP. La frase que més m'agrada de les que ha dit el senyor Mariano: " Haremos el soterramiento de las vías del ferrocarril en Hospitalet ". Una delícia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT