Publicitat
Publicitat

Apujar els impostos per guanyar electors

Les males llengües deien que els socialistes francesos, a falta de programa, tenien candidats: Dominique Strauss-Kahn, Martine Aubry, François Hollande, Manuel Valls, Arnaud Montebourg, etc. Les males llengües hauran de trobar una altra fórmula per desacreditar el seu rival de cara a les presidencials del 2012, perquè el PS ja té programa. Òbviament, proposa "el canvi", i segons la seva actual primera secretària, Martine Aubry, és un exemple de "coherència i credibilitat" i es presenta organitzat en tres grans apartats: "Posar França dempeus", "Canviar les nostres vides" i "Reagrupar els francesos", és a dir, fer tot el contrari del que se suposa que ha fet Nicolas Sarkozy.

El partit al poder, la UMP de Nicolas Sarkozy, ha definit el programa socialista tal com es podia preveure: "És un programa d'anestèsia nacional", ha dit el primer ministre, François Fillon, que considera que tot plegat és "un condensat de demagògia social i de mesures contra el creixement". El que Fillon oblida és que el seu govern ha fracassat a l'hora de rellançar el creixement i reduir l'atur.

Les pimes, satisfetes amb el PS

Pel president de les petites i mitjanes empreses, Jean-François Roubaud, el projecte del PS és més que estimable, perquè "el partit demostra que ha comprès millor que abans les exigències de les realitats econòmiques". I celebra sobretot que el PS vulgui "una taxa d'impost reduïda per a les societats que reinverteixen els seus beneficis", una mesura que precisament reclamaven… les petites i mitjanes empreses!

El programa es pot resumir dient que suposa un retorn molt moderat a l'intervencionisme estatal. Els socialistes, per exemple, volen posar límit als preus del lloguer de vivendes, que l'escala salarial dins de les empreses públiques o semipúbliques vagi d'1 a 20, que els salaris dels dirigents de les empreses privades es decideixin en assemblea general i que no sigui decisió del consell d'administració, defensen crear 300.000 llocs de treball per a joves de 18 a 25 anys en els sectors no competitius i pretenen tornar la jubilació als 60 anys.

Els socialistes passen de puntetes sobre la qüestió nuclear, i aquest pot ser un problema de cara a futurs acords amb els ecologistes. A França el lobi pro nuclear és fort, un 80 per cent de l'energia del país depèn dels seus 58 reactors i els socialistes es conformen a dir que cal "sortir del tot nuclear" però no parlen, com voldrien els verds, de "sortir progressivament del món nuclear".

Acabar amb els regals fiscals

Com finançar les iniciatives? Bàsicament anul·lant els obsequis fiscals de Sarkozy -escut fiscal, hores extres desfiscalitzades, proliferació de criteris que permeten rebaixar l'IRPF, etc.- però també, i sobretot, ampliant la base impositiva. Els socialistes volen fusionar l'IRPF i la CSG (contribució social generalitzada), una manera d'harmonitzar la pressió sobre els ingressos salarials i els procedents del patrimoni.

Per l'economista Elie Cohen, "si tot això es posa en marxa ens trobarem davant d'un sistema progressiu i redistributiu de la riquesa que anirà més enllà del model suec". Queda clar que els socialistes francesos no es van creure mai aquella màxima de José Luis Rodríguez Zapatero que deia que "abaixar els impostos és d'esquerres".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT