Publicitat
Publicitat

Aquella inoportuna suor

Twitter valida aquella noció que, en els debats electorals, no són les idees en col·lisió les que determinen guanyadors i vencedors, sinó els aspectes formals. La suor a les celles de Nixon, contra el polit JFK. George Bush (pare) mirant el rellotge compulsivament davant un Clinton serè.

El debat d'ahir a la nit -que es va convertir en trending topic mundial, per cert- no va ser una excepció: els tuits de discussió política amb prou feines arribaven al 25% i sovint els emetien els mateixos partits. O bé perfils corresponents al que, en un exercici d'eufemística, s'anomenen ciberactivistes.

La majoria de missatges, en canvi, comentaven l'embolcall. Que si a Alfred Bosch el vestit li anava balder. Que si Jorge Fernández Díaz, afectat per una afonia, havia estat posseït per Aleix Vidal-Quadras. O que Duran i Lleida només parlava a càmera, sense mirar ni a la moderadora ni als altres candidats. Extrem, per cert, que va corregir després de la pausa publicitària. És evident que els assessors havien seguit atentament el Twitter.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT